Etiquetes
Aliens
(23)
Aventures
(335)
Business Administration
(186)
Català
(1044)
Ciència i Coneixement
(180)
Cinema
(253)
Cognitive
(3)
Cultura
(388)
Diversos
(443)
English
(445)
Español
(899)
Français
(236)
Humor
(447)
IA
(3)
Italiano
(68)
Literatura - Literature
(240)
Lletres de cançons
(78)
Llibres - Books - Livres
(267)
Memòries
(98)
Músiques meves
(135)
Now
(41)
Poesia i poemes
(194)
Português
(98)
Reflexions
(540)
Restaurants-Bars-Discos
(39)
Revival
(6)
Teatre
(34)
Webs i blogs
(85)
Work
(3)
dijous, de juny 09, 2011
dimarts, de juny 07, 2011
dilluns, de juny 06, 2011
High Standards
So couples who continually repair their relationship end up feeling the most positive about their marriage. It appears high standards are good because they work as as goals couples can reach for. This may seem counterintuitive. You might think that if your marriage is in a constant state of repari then maybe it is seriously flawed, or that high standards associated with the willingness to whinge would be more overwhelming than helpful-but not so.
Mathematics and Sex - Clio Cresswell
ALLEN & UNWIN (2003)
dissabte, de juny 04, 2011
Manel - 18 Maig - Teatro Lara de Madrid
I vàrem anar Obi One i jo, a un concert d'un grup eixerit. D'aquells que triomfen a tot arreu, amb un so diferent i un humor peculiar.
L'event em feia il·lusió, em recorda a casa estant jo com estic, envoltat de persones que em recorden que no soc d'allí i que es creuen amb dret de dir-me d'on vinc.
Malgrat tot la cosa bé, bé, no va començar, ja que jo i l'Obi One ens vàrem barallar. Tot i que es va solucionar, l'ambient estava enrarit i el retard de gairebé una hora gaire no va ajudar.
Però després la cosa es va animar, en un Teatro Lara incòmode i destartalat.
Amb aixó que els Manel varen sortir a cantar... Fent algunes brometes d'humor català, varen repassar els temes que els han portat al cim de la popularitat, omplint a rebentar el teatre dues nits.
I jo vaig deixar-me portar, per una música que no és del meu estil, però que he de reconèixer de mèrit i perfil. Va ser una vetllada malgrat tot agradable i vaig poder ballar Al Mar! Al Mar! al bell mig d'una capital d'un indret que no te costa.
I vàrem anar Obi One i jo a un concert d'aquells que fan il·lusió i que em posen morrinya. No foren puntuals, i això m'incomodà, però tot ho arregla una capbussada Al Mar! Al Mar!
I de regal... el Boomerang!
L'event em feia il·lusió, em recorda a casa estant jo com estic, envoltat de persones que em recorden que no soc d'allí i que es creuen amb dret de dir-me d'on vinc.
Malgrat tot la cosa bé, bé, no va començar, ja que jo i l'Obi One ens vàrem barallar. Tot i que es va solucionar, l'ambient estava enrarit i el retard de gairebé una hora gaire no va ajudar.
Però després la cosa es va animar, en un Teatro Lara incòmode i destartalat.
Amb aixó que els Manel varen sortir a cantar... Fent algunes brometes d'humor català, varen repassar els temes que els han portat al cim de la popularitat, omplint a rebentar el teatre dues nits.
I jo vaig deixar-me portar, per una música que no és del meu estil, però que he de reconèixer de mèrit i perfil. Va ser una vetllada malgrat tot agradable i vaig poder ballar Al Mar! Al Mar! al bell mig d'una capital d'un indret que no te costa.
I vàrem anar Obi One i jo a un concert d'aquells que fan il·lusió i que em posen morrinya. No foren puntuals, i això m'incomodà, però tot ho arregla una capbussada Al Mar! Al Mar!
I de regal... el Boomerang!
Categories:
Aventures,
Català,
Cultura,
Diversos,
Músiques meves
divendres, de juny 03, 2011
Doctor Who (VIII) - The Ark (Primer Doctor - William Hartnell)
Doctor Who va marcar la meva infantesa. I ara, quan ja rondo la trentena d'anys la nostàlgia m'empeny a revisitar i rebuscar en aquells anys d'innocència i despreocupació.
D'altra banda Doctor Who no es només una simple sèrie de televisió més. És la sèrie de televisió amb més capítuls de la història, i la que més anys porta en antena (48). És una série de culte, que si bé és menys coneguda que Star Trek, ocupa un lloc molt més important en els annals de la televisió, la ràdio, la literatura...La sèrie ha viscut moltes etapes, totes representades especialment per l'actor que encarna al personatge, el doctor, que viatja en l'espai i el temps amb la seva particular i incontrolable nau amb uns acompanyants que també han anat variant al llarg de la història.
Avui en definitiva volia ressenyar The Ark (L'arca), una historia de 4 capítols pertanyent a la época del Primer Doctor (1963-1966).
A l'aventura, el Primer Doctor (interpretat per William Hartnell) i els seus acompanyants Steven Taylor y Dodo Chaplet arriben en la seva nau a un lloc molt estrany, ple d'animals de diferents llocs del planeta terra, junts en una sola selva.
Els viatgers no triguen gaire a esbrinar que es troben dins una Arca, com l'arca de Noé peró d'estil futurista, on els Guardians de la Humanitat, un grup format per milers d'humans viatjen cap a un planeta habitable que els serveixi de llar després de l'explosió del planeta terra.
En l'expedició els Guardians no viatgen sols. Els Monoids, una especie alienígena bizarra d'origen incert els acompanya i els serveix. De llarga cabellera, i amb un ull a la boca, els Monoides
De totes formes l'Arca sembla estar en ordre. Tot funciona fins que l'acompanyant femenina del Doctor, la Dodo (un personatge horrible, tan horrible que va durar molt poques aventures junt el doctor) que està refredada, contagia el virus a Guardians i Monoids, creant una vertadera crisi a l'arca i provocant la desconfiança dels seus tripulant envers el Doctor i els seus acompanyants.
Però el Doctor aconsegueix, com no podia ser d'altra manera, una vacuna per a l'enfermetat i deixen l'arca per a enfilar el seu següent destí. Però curiosament arriben de nou a l'Arca, uns 700 anys després, i descobreixen que els Monoides s'han erigit en els amos de la nau, i tenen als humans esclavitzats.
A més, la gran arca acaba d'arribar al seu destí, el planeta elegit per a ser colonitzat, i els Monoides planegen quedar-se'l només per ells. Obviament el Doctor se les arreglará per arreglar la situació, amb més o menys ajuda.
A nivell filosòfic es una história interessant, que beu enormement de la influència de H.G. Wells al món de la ciència ficció, i que, alhora, encara que també té una enorme influència (encara que a la BBC no els agradi reconèixer-ho) de "El planeta dels simis"
És una historia interessant, amb alguns punts originals... Però que no està entre les històries inoblidables del doctor.
Aquest any tot just acaba de sortir a la venda en DVD - Regió 2 (només en anglés).
Altres enllaços de Doctor Who:
- Doctor Who (VII): The Dominators (Segon Doctor - Patrick Troughton)
- Doctor Who (VI): The Infinite Quest
- Doctor Who (V): The Space Museum / The Chase (Primer Doctor - William Hartnell)
- Doctor Who (IV): El Segon Doctor - Patrick Troughton
- Doctor Who (III): La nova era i el Nové Doctor - Christopher Eccleston
- Doctor Who (II): El Primer Doctor - William Hartnell
- Doctor Who (I): Introducció
dijous, de juny 02, 2011
dimecres, de juny 01, 2011
Visée - Apollinaire
dimarts, de maig 31, 2011
Ir de Repente a Cagar
Para el Conocimiento Universal y aprendizaje Cotidiano...

Yo creía que llegar a Kagarsee era mucho más sencillo!

Se puede comprobar en Google Maps.
Kagar está en Alemania, cerca de Hannover ... al lado del lago KAGARSEE.
dilluns, de maig 30, 2011
Conferencia
Son las tres de la mañana. Un policía detiene a un borracho y le pregunta:
- ¿Adónde va usted?
El borrachín en trabalengua le responde:
- Pues mire usté, señó policía, voy a una conferencia sobre el abuso del alcohol y sus efectos letales en el organismo, el mal ejemplo para los hijos y las consecuencias nefastas para la familia, así como el problema que causa en la economía familiar y la irresponsabilidad absoluta que supone...
El policía lo mira incrédulo y le dice:
- ¿¡En serio!? ¿Y quién va a dar esa conferencia a estas horas?
- MI MUJER ¡¡¡¡¡¡¡¡CUANDO LLEGUE A CASA!!!!!!!
- MI MUJER ¡¡¡¡¡¡¡¡CUANDO LLEGUE A CASA!!!!!!!
dissabte, de maig 28, 2011
Reconnaissance
Un seul bouleau crépusculaire
Pâlit au seuil de l'horizon
Où fuit la mesure angulaire
Du coeur à l'âme et la raison
Le galop bleu des souvenances
Traverse les lilas des yeux
Et les canons des indolences
Tirent mes songes vers
les
cieux.
Pâlit au seuil de l'horizon
Où fuit la mesure angulaire
Du coeur à l'âme et la raison
Le galop bleu des souvenances
Traverse les lilas des yeux
Et les canons des indolences
Tirent mes songes vers
les
cieux.
Reconnaissance - Calligrames
Apollinaire - Gallimard
divendres, de maig 27, 2011
dimarts, de maig 24, 2011
S P - Apollinaire
dilluns, de maig 23, 2011
diumenge, de maig 22, 2011
dissabte, de maig 21, 2011
Campaña Electoral: esta Gaviota se presenta a las elecciones
Jornada de reflexión: Reflexiona!
divendres, de maig 20, 2011
Va bé?
Pregunta: - Aleshores, va bé la vostra relació de parella.
Ell respon: - Va genial! Sempre que jo no porti una destral clavada a l'esquena ...
(Silenci)
Ell continua - ... així no ella em fa netejar la sang... Ni em renya...
Ell respon: - Va genial! Sempre que jo no porti una destral clavada a l'esquena ...
(Silenci)
Ell continua - ... així no ella em fa netejar la sang... Ni em renya...
dijous, de maig 19, 2011
...language...
Sometimes mathematics is referred to as a language. And ideed it is. Patterns lend themselves to language-like representation. That's the gobbledygook on the blackboard. But language is not merely a collection of words, or symbols or gestures. Language is a means of communication. It is a vessel for conveying concepts. You can choose from a number of vessels. Poems captures things that can't quite be expressed in standard writing, and vice versa. Sometimes music or a song works better, sometimes a dance, a painting or a sculpture. Sometimes a performance artist will feel that hanging themselves on fishhooks from a beam is the only way they can express something deeply felt. This only goes to show how innate and important communications is to us.
Mathematics And Sex - Clio Cresswell
ALLEN & UNWIN (2003)
dimecres, de maig 18, 2011
La sabiduría de la experiencia...
Un anciano tenía una finca con un lago.
Después de algún tiempo, decide ir a ver si estaba todo en orden.
Cogió un cesto para aprovechar el paseo y traer unas frutas por el camino. Al aproximarse al lago, escucho voces animadas. Vió un grupo de mujeres bañándose, completamente desnudas.
Al verlo, todas se fueron a la parte más honda del lago, manteniendo solamente la cabeza fuera del agua.
Una de las mujeres gritó: ¡No saldremos mientras usted no se aleje!
Cogió un cesto para aprovechar el paseo y traer unas frutas por el camino. Al aproximarse al lago, escucho voces animadas. Vió un grupo de mujeres bañándose, completamente desnudas.
Al verlo, todas se fueron a la parte más honda del lago, manteniendo solamente la cabeza fuera del agua.
Una de las mujeres gritó: ¡No saldremos mientras usted no se aleje!
El viejo respondió: Yo no vengo hasta aquí para verlas nadar o salir desnudas del lago y levantando el cesto, les dijo:
Yo sólo estoy aquí para dar de comer al cocodrilo...
Edad, experiencia y oficio, siempre triunfan...
dimarts, de maig 17, 2011
Responsabilidad Social Corporativa
"No existen compañías exitosas en sociedades fracasadas". | |
Declaraciones de Stephan Schmidheiny, líder y creador de la Fundación AVINA |
dilluns, de maig 16, 2011
diumenge, de maig 15, 2011
dissabte, de maig 14, 2011
Ombre
Vous voilà de nouveau près de moi
Souvenirs de mes compagnons morts à la guerre
L'olive du temps
Souvenirs qui n'en faites plus qu'un
Comme cent fourrures no font qu'un manteau
Comme ces milliers de blessures no font qu'un article de journal
Apparence impalpable et sombre qui avez pris
La forme changeante de mon ombre
Un Indien à l'affût pendant l'éternité
Ombre vous rampez près de moi
Mais vous ne m'entendez plus
Vous ne connaîtrez plus les poèmes divins que je chante
Tandis que moi je vous entendes je vous vois encore
Destinées
Ombre multiple que le soleil vous garde
Vous qui m'aimez assez pour ne jamais me quitter
Et qui dansez au soleil sans faire de pussière
Ombre encre du soleil
Écriture de ma lumière
Caisson de regrets
Un dieu qui s'humilie
Souvenirs de mes compagnons morts à la guerre
L'olive du temps
Souvenirs qui n'en faites plus qu'un
Comme cent fourrures no font qu'un manteau
Comme ces milliers de blessures no font qu'un article de journal
Apparence impalpable et sombre qui avez pris
La forme changeante de mon ombre
Un Indien à l'affût pendant l'éternité
Ombre vous rampez près de moi
Mais vous ne m'entendez plus
Vous ne connaîtrez plus les poèmes divins que je chante
Tandis que moi je vous entendes je vous vois encore
Destinées
Ombre multiple que le soleil vous garde
Vous qui m'aimez assez pour ne jamais me quitter
Et qui dansez au soleil sans faire de pussière
Ombre encre du soleil
Écriture de ma lumière
Caisson de regrets
Un dieu qui s'humilie
Ombre - Calligrames
Apollinaire - Gallimard (1918)
divendres, de maig 13, 2011
L'espionne
Pale espionne de l'Amour
Ma mémoire à peine fidèle
N'eut pour observer cette belle
Forteresse qu'une heure un jour
Tu te déguises
A ta guise
Mémoire espionne du coeur
Tu ne retrouves plus l'exquise
Ruse et le coeur seul est vainqueur
Mais la vois-tu cette mémoire
Les yeux bandés prête à mourir
Elle affirme qu'on peut l'en croire
Mon coeur vaincra sans coup férir
Ma mémoire à peine fidèle
N'eut pour observer cette belle
Forteresse qu'une heure un jour
Tu te déguises
A ta guise
Mémoire espionne du coeur
Tu ne retrouves plus l'exquise
Ruse et le coeur seul est vainqueur
Mais la vois-tu cette mémoire
Les yeux bandés prête à mourir
Elle affirme qu'on peut l'en croire
Mon coeur vaincra sans coup férir
Calligrammes - Apollinaire
Gallimard
dimecres, de maig 11, 2011
SÓLO UNA MADRE LO SABRÍA
Un día mi madre salió y mi padre quedó encargado de mí. Yo tendría quizás 2 años y medio.
Alguien me había regalado un juego de té y ése era uno de mis juguetes favoritos.
Papá estaba en el salón leyendo el periódico cuando le llevé una pequeña taza de té, que era solamente agua.
Después de varias tazas de té y de muchas alabanzas por la sabrosa bebida, mi mamá llegó a casa.
Papá le hizo esperar en el salón para que me viera traerle una taza de te, era la cosa más tierna...
Mi mamá esperó y allí venía yo caminando por el pasillo con la taza de té para papá.
Mamá lo miró mientras se la tomaba. Entonces ella dijo:
"¿A que no se te ha ocurrido pensar que el único lugar en que ella puede alcanzar agua es en el water?"
Alguien me había regalado un juego de té y ése era uno de mis juguetes favoritos.
Papá estaba en el salón leyendo el periódico cuando le llevé una pequeña taza de té, que era solamente agua.
Después de varias tazas de té y de muchas alabanzas por la sabrosa bebida, mi mamá llegó a casa.
Papá le hizo esperar en el salón para que me viera traerle una taza de te, era la cosa más tierna...
Mi mamá esperó y allí venía yo caminando por el pasillo con la taza de té para papá.
Mamá lo miró mientras se la tomaba. Entonces ella dijo:
"¿A que no se te ha ocurrido pensar que el único lugar en que ella puede alcanzar agua es en el water?"
dimarts, de maig 10, 2011
dilluns, de maig 09, 2011
Los 7 pasos del Plan de Innovación para transformar una pyme en 7 días
- Elegir la estructura tecnólogica adecuada (local o cloud) +
- Desarollar el modelo organizativo (1 organigrama, 1 contacto,1 documento)
- Encauzar la RIA (Relaciones- Información- Actividades)
- Implementar sistemas de gestión ( CRM, Proyectos, ISO 9001, LOD, RRHH,..)
- Desarrollo de la formación en el puesto de trabajo ( Conocimiento Just-in-Time)
- Plan de mejora continua mediante auditorías internas de gestión
- Dominio de negocio controlando los factores críticos de riesgo en gestión
diumenge, de maig 08, 2011
Con la cabeza bien alta!
No importa como haya ido el día...
Vuelve siempre a casa con la cabeza bien alta
Vuelve siempre a casa con la cabeza bien alta
Desplumado, puteado y jodido, vale, pero bien estirao!
!!! Esa es la Actitud !!!
¡¡¡Barbilla arriba!!!
¡¡¡pecho fuera!!!
¡¡¡¡tripa adentroooooooooo!!!!
dissabte, de maig 07, 2011
Voyage - Apollinaire
divendres, de maig 06, 2011
dijous, de maig 05, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 20
L'habilitat per executar un pla de negoci (Business Plan) de forma continuada i ética i l'habilitat d'adaptarse a les condicions cambiants proveeis d'éxit a a llarg termini.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dimecres, de maig 04, 2011
El català correcte
dimarts, de maig 03, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 19
La presentació d'una história convincent sobre una empresa i les negociacions habilidoses resultants per tancar un tracte amb inversors són critiques per a totes les noves empreses.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dilluns, de maig 02, 2011
Tour
Au Nord au Sud
Zénith Nadir
Et les grands cris de l'Est
L'Océan se gonfle à l'Ouest
La Tour à la Roue
S'adresse
Apollinaire - Calligrames
Gallimard
diumenge, de maig 01, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 18
Hi ha molts tipus de fonts de capital d'inversió per a una emrpesa nova i en creixement que han de ser comparades i gestionades amb cura.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dissabte, d’abril 30, 2011
...a solution...
Customers want a solution to their problem,
and do not care what technology is employed.
and do not care what technology is employed.
Technology Ventures: From Idea to Enterprise
Byers, Dorf,Nelson.
McGraw-Hill International Edition
divendres, d’abril 29, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 17
Un pla financer sòlid demostra el potencial de creixement i rentabilitat per a una aventura empresarial i es basa en les assumpcions més acurades i fiables que estiguin disponibles.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dijous, d’abril 28, 2011
dimecres, d’abril 27, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 16
Una nova iniciativa empresarial amb una maquinaria poderosa d'ingressos i beneficis pot aconseguir un creixement fort però gestionable que condueixi a una favorable collita de riquesa per als propietaris.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dimarts, d’abril 26, 2011
Las 3 "P" del hombre segun la edad
PENE - PENETRA - PERFECTO
Las 3 "P" del hombre maduro:
PENE - PENETRA - POQUITO
Las 3 "P" del hombre mayor:
PIJAMA - PANTUFLAS - PEDITO
dilluns, d’abril 25, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 15
Totes les noves aventures de negoci noves haurien de formular una estratègia global i d'adquisicions clara.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
diumenge, d’abril 24, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 14
El disseny i gestió d'un conjunt eficient i a temps real de processos de producció, logístics i de negoci pot esdevenir un avantatge competitiu sostenible per a una nova empresa.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dijous, d’abril 21, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 13
Una nova empresa eficient utilitza les seves habilitats de persuasió, credibilitat i avantatges d'ubicació per tal d'assegurar els recursos requerits per a la seva firma de cara a construir una combinació ben coordinada de funcions internes i funcions externalitzades (outsourcing).
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dimecres, d’abril 20, 2011
dimarts, d’abril 19, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 12
Líders efectius (i eficients) juntament amb un bon pla organitzacional, una cultura colaborativa basada en el rendiment, i uns esquema sòlid de compensació pot ajudar a alinear cada participant amb els objectius i les metes de la nova empresa.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dilluns, d’abril 18, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 11
Un pla de ventes i márketing sólids habilita a una empresa nova a identificar el consumidor objectiu, establir els seus objectius de márketing, i implementar els passos necessaris per tal de vendre el producte i construir sólides relacions amb els consumidors.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dissabte, d’abril 16, 2011
Consejo médico
Un doctor comentó esta mañana en la televisión que el único modo de conseguir la verdadera paz interior es finalizar todos los asuntos que tengas pendientes. Así que eché un vistazo por mi casa y encontré varias cosas que había comenzado pero que no había finalizado. Terminé por completo una botella de tinto reserva, una botella de tinto crianza, una bodella de Baileys, una bodeya de grron, un baquettte de batatas britas, una gajjja de vallllliiiiiuuum, el resdo de unas yyogoladinas y de udas badalenas. Do dienes di idea de lo godidamende ffffabulodo gue me diendo agora midmo. Fod favod evía ezdo a dodoz loh gue ziendaz gue nededidan bazz inderiozz.
Oz guiero bussshho a dodoz. Joed, gomo oz guiedo!!
Oz guiero bussshho a dodoz. Joed, gomo oz guiedo!!
divendres, d’abril 15, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 10
El nom, el logotip i la propietat intel·lectual de la nova empresa poden proveir un avantatge de propietat que la condueixi a l'exit en el mercat.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dijous, d’abril 14, 2011
dimecres, d’abril 13, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 9
El coneixment adquirit, compartit i emprat es una eina poderosa per a l'emprenedor per a construir una organització que aprén i que pot dissenyar productes innovadors i crèixer de forma efectiva i eficient.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dimarts, d’abril 12, 2011
Teoria de la Relativitat
AR - Fins a cert punt, només. En el fons, estem desorientats.
BER - En dubto.
CIR - Demostra-li-ho, si pots.
AR (a Ber) - ¿On és la teva dreta?
BER (separa el braç dret del cos i el torna a deixar caure contra el costat) - Aquí en aquesta banda
AR - Gira't, ara.
BER (fa un quart de volta) - ¿Com? ¿Així?
AR - Més. (Li fa donar mitja volta). Així ¿On queda, ara, la teva dreta?
BER (idèntic gest que el primer, el cual, naturalment és fet en el sentit oposat) - Aquí.
AR - Abans havies dit allí (assenyala l'altra banda)
BER - Abans, però ara no.
AR - ¿O sigui que tots dos costats poden ser indistintament la dreta?
BER - Depén de com m'orienti.
AR - Però pots orientar-te al teu grat, ¿oi?
BER - És clar
AR - Sense un punt de referència exterior...
Sóc el defecte (1959)
Manuel de Pedrolo
Editorial Moll - Palma de Mallorca (1975)
Manuel de Pedrolo
Editorial Moll - Palma de Mallorca (1975)
Categories:
Català,
Literatura - Literature,
Reflexions,
Teatre
dilluns, d’abril 11, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnológiques: Principi 8
Una empresa important i vigorosa pot emergir d'una gran companyia quan guanya el balanç apropiat d'independencia, recursos, i gent per donar resposta a l'oportunitat.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dissabte, d’abril 09, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 7
Els emprenedors poden aprendre i dominar un procés per a construir una nova empresa i ells poden comunicar les seves intencions tot desenvolupant una historia i escrivint un Business Plan (un pla de negoci).
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
divendres, d’abril 08, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 6
L'emprenedor busca gestionar riscos i aconseguir economies d'escala, abast, i xarxes alhora que s'aconsegueix l'escalabilitat del negoci.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dimecres, d’abril 06, 2011
Alzheimer?
Se presenta a continuación un test rápido para un diagnóstico precoz del Alzheimer:
¿Con qué rapidez puedes leer estas palabras? 1. P_TA 2. POL_A 3. C_ÑO 4. CH_CH_ 5. TE_A 6. C_LO 7. C_NDO_ 8. FO_ _AR 9. PAJ_ 10. MA_ADA Las respuestas más abajo Respuestas: 1. PATA 2. POLCA 3. CAÑO 4. CHICHA 5. TEJA 6. CELO 7. CANDOR 8. FORJAR 9. PAJE 10. MANADA Vale, igual tampoco tienes Alzheimer... pero eres un pervertido de cojones. |
dimarts, d’abril 05, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 5
Una estratègia d'innovació es fonamenta en la creativitat, la invenció i la tecnologia, actuant dins una xarxa de valor, per a comercialitzar de forma efectiva productes i serveis nous per als consumidors.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dilluns, d’abril 04, 2011
diumenge, d’abril 03, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 4
Un pla de ruta o una estratègia clara per a una nova empresa defineix com s'actuarà per assolir els seus objectius i atànyer un avantatge competitiu sostenible d'una manera socialment responsable.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dissabte, d’abril 02, 2011
Matrimonio sin pleitos
| Una pareja fué entrevistada en un programa de televisión porque estaban casados desde hacía 40 años y nunca se habían peleado. El periodista, lleno de curiosidad, pregunta al hombre: Pero ustedes, ¿nunca han discutido? 'No', Respondió el marido ... ¿Y cómo es eso? Mi mujer ha sido criada por su padre, un hombre de campo, un hombre decidido pero determinante. ... Cuando nos casamos mi mujer tenía una yegua que apreciaba muchísimo, era lo que más quería ... Ella era mujer de campo, y esa yegua como su mejor amiga. Era la criatura que ella mimaba más en la vida. El día de nuestra boda fuimos de luna de miel en nuestro carruaje tirado por la yegua. En el camino hacia nuestro destino la yegua tropezó. Mi mujer le dijo con voz firme a la yegua: UNO. A mitad de nuestro destino la yegua tropezó de nuevo. Mi mujer miró a la yegua y dijo: DOS. Al llegar a nuestro destino nuevamente la yegua se tropezó, Ella BAJÓ y le dijo: TRES Acto seguido sacó la pistola y le pegó cinco tiros a la yegua. 'Yo totalmente absorto y molesto le recriminé: ¡Pero estás loca, mujer!, Pero cómo se te ocurre matar a ese pobre animal. Estás desquiciada, asesina! Mi mujer me miró fijamente y me dijo: UNO ... Y desde entonces, ¡NO HAY NINGUN PROBLEMA ENTRE NOSOTROS ..! |
(ASOCIACION DE MARIDOS OPRIMIDOS PERO FELICES)
divendres, d’abril 01, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 3
La visió, la missió, la proposta de valor, i el model de negoci incorporat en el diseny de negoci d'una firma i potenciat per un avantatge competitiva poden liderar a resultats convincents.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dijous, de març 31, 2011
Claves del nuveo Marketing: MKT 2.0
Hoy una recomendación a todos aquellos que sientan una gran atracción por el mundo del marketing y que además se quieran preparar para el siglo que nos ha tocado vivir.
En la web

podéis encontrar el enlace para descargar de forma gratuita un ebook de creación colectiva y bajo licencia de Creative Commons que resulta de gran interés para todas aquellas personas que quieran estar al dia sobre todas las posiblidades de márketing que ofrece la web (1.0 y 2.0) así como todos aquellos autónomos, profesionales y empresarios que quieran descubrir nuevos métodos de hacer llegar sus productos y servicios y negocios a un público cada vez mayor o aumentar la eficiencia de sus campañas y mensajes.
En la web

podéis encontrar el enlace para descargar de forma gratuita un ebook de creación colectiva y bajo licencia de Creative Commons que resulta de gran interés para todas aquellas personas que quieran estar al dia sobre todas las posiblidades de márketing que ofrece la web (1.0 y 2.0) así como todos aquellos autónomos, profesionales y empresarios que quieran descubrir nuevos métodos de hacer llegar sus productos y servicios y negocios a un público cada vez mayor o aumentar la eficiencia de sus campañas y mensajes.
dimecres, de març 30, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 2
L'emprenedor capaç sap com identificar, seleccionar, descriure i communicar una oportunitat que té molt potencial per esdevenir una empresa d'éxit.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dimarts, de març 29, 2011
Werther, que te quiero Werther
"Werther, que te quiero Werther" era el título del email de Xantito que nos recordaba que el próximo jueves tocaba cumplir una de nuestras cuentas pendientes. Disfrutar de una Ópera en el magnífico Teatro Real de Madrid.
Así, llegado el jueves en cuestión, algunos tuvimos que pedir al jefe que nos dejara salir un poco antes o escabullirnos de clase con clamorosas excusas, vestirnos como si fuéramos respetables, con nuestras mejores galas y fuimos al punto de encuentro.
Cualquiera que nos conozca más o menos a todos o a alguno de nosotros sabe que el punto de encuentro responde a "el primer bar que se encuentre al lado de la parada de metro". Por desgracia encontramos dos bares diferentes, aunque eso no fué problema para que en dos subgrupos nos tomáramos unas birras o succedáneos, y picáramos algo, como previo para nuestra primera vez.
Nos colocamos bien la ropa, nos pusimos a caminar como si fuéramos snobs... Y tímidamente nos acercamos a las diferentes entradas que teníamos asignadas para disfrutar del evento. Algunos en asientos separados, otros en el culo de la preciosa olla que es el Teatro Real... Sólo para ver esa preciosa construcción merece la pena el desembolso.
Pero en esto que empezó la Ópera, organizada en dos partes, una de 1 hora 10 minutos (Actos I y II) y la otra de 55 minutos (Actos III y IV) separadas por un oportuno intermedio de 25 minutos.
No tiene nada de curioso que el evento empezara a las 20. Obviamente 3 horas de representación tienen su aquel para los artistas. Y los responsables del teatro tampoco son tontos. Que a las 20 casi nadie ha cenado y sabiendo que vas a salir a las 23:30 como pronto se aseguran un míninmo de ventas de bebidas y tostas en el intermedio.
De la obra, Werther (1892), en si se pueden analizar 4 elementos. Librito (o argumento). Música. Elenco. Escenografía.
Y en mi inexperta opinión puedo afirmar que el libreto de Edouard Blau, Paul Milliet y Georges Hartmann está ligeramente basado en la obra de Goethe, Werther (o más bien Las cuitas del joven Werther) que como yo no he tenido el placer de leer tampoco puedo comentar más allá del hecho de ser semi-autobiográfico. Pero Xeripau que si que lo ha leido me dijo que no era precisamente fiel. Y esa falta de fidelidad quizás quita un poco de gracia al asunto. Pero no deja de ser una historia entretenida.
La música de Jules Massanet tiene algún momento curioso y algún momento de mérito, pero uno se queda con la sensación de que está muy alejado de las apoteosis de Wagner, los momentos estelares de Verdi o el dramatismo de Puccini... O la mágia de las oberturas de Rossini.
En cuanto al elenco, me pareció muy digno. Pero claro, aquí tenéis a alguien completamente ajeno a ese mundo que sólo puede dar su opinión... La única observación que puedo hacer es que a veces creo que falta un poco más de actitud dramática a los cantantes de ópera... Ya se que lo suyo es lucir su voz, pero si además actuaran bien, dramáticamente hablando, ya sería fantástico.
Finalmente, hay que resaltar que lo más destacado es la delicada, moderna y estimulante escenografía. El director de escena, Willy Decker, consigue realmente que un aficionado al mundo del teatro como yo, se derrita con la inteligencia en la que trabaja la perspectiva del escenario, separando claramente dos mundos que están unidos por la tortuosa relación de los protagonistas. Y el trabajo de los colores, el amarillo vivo del sol en el enamoramiento de los dos primeros actos, y el blanco pálido de la muerte en los últimos. Me gustó cómo los niños juegan con casas de juguete que se convierten sutilmente en metáforas de casas reales. Y me gustó el juego constante de colores Azules y Amarillos, buscando el contraste. Werther en amarillo, cuando el resto de la gente va vestida de Azul, para significar que él es un ser extraordinario, soñador, de sentimientos puros. Demasiado honor...
El resumen es que fue una velada fantástica, que algunos siguieron después conjuntanto algunos brevajes mágicos mientras otros desfilábamos a casa cansados de una semana dura... Quedan las ganas de regresar algún dia a disfrutar de ese cóctel de sentimientos, patrones sonores y drama que contiene la ópera.
Así, llegado el jueves en cuestión, algunos tuvimos que pedir al jefe que nos dejara salir un poco antes o escabullirnos de clase con clamorosas excusas, vestirnos como si fuéramos respetables, con nuestras mejores galas y fuimos al punto de encuentro.
Cualquiera que nos conozca más o menos a todos o a alguno de nosotros sabe que el punto de encuentro responde a "el primer bar que se encuentre al lado de la parada de metro". Por desgracia encontramos dos bares diferentes, aunque eso no fué problema para que en dos subgrupos nos tomáramos unas birras o succedáneos, y picáramos algo, como previo para nuestra primera vez.
Nos colocamos bien la ropa, nos pusimos a caminar como si fuéramos snobs... Y tímidamente nos acercamos a las diferentes entradas que teníamos asignadas para disfrutar del evento. Algunos en asientos separados, otros en el culo de la preciosa olla que es el Teatro Real... Sólo para ver esa preciosa construcción merece la pena el desembolso.
Pero en esto que empezó la Ópera, organizada en dos partes, una de 1 hora 10 minutos (Actos I y II) y la otra de 55 minutos (Actos III y IV) separadas por un oportuno intermedio de 25 minutos.
No tiene nada de curioso que el evento empezara a las 20. Obviamente 3 horas de representación tienen su aquel para los artistas. Y los responsables del teatro tampoco son tontos. Que a las 20 casi nadie ha cenado y sabiendo que vas a salir a las 23:30 como pronto se aseguran un míninmo de ventas de bebidas y tostas en el intermedio.
De la obra, Werther (1892), en si se pueden analizar 4 elementos. Librito (o argumento). Música. Elenco. Escenografía.
Y en mi inexperta opinión puedo afirmar que el libreto de Edouard Blau, Paul Milliet y Georges Hartmann está ligeramente basado en la obra de Goethe, Werther (o más bien Las cuitas del joven Werther) que como yo no he tenido el placer de leer tampoco puedo comentar más allá del hecho de ser semi-autobiográfico. Pero Xeripau que si que lo ha leido me dijo que no era precisamente fiel. Y esa falta de fidelidad quizás quita un poco de gracia al asunto. Pero no deja de ser una historia entretenida.
La música de Jules Massanet tiene algún momento curioso y algún momento de mérito, pero uno se queda con la sensación de que está muy alejado de las apoteosis de Wagner, los momentos estelares de Verdi o el dramatismo de Puccini... O la mágia de las oberturas de Rossini.
En cuanto al elenco, me pareció muy digno. Pero claro, aquí tenéis a alguien completamente ajeno a ese mundo que sólo puede dar su opinión... La única observación que puedo hacer es que a veces creo que falta un poco más de actitud dramática a los cantantes de ópera... Ya se que lo suyo es lucir su voz, pero si además actuaran bien, dramáticamente hablando, ya sería fantástico.
Finalmente, hay que resaltar que lo más destacado es la delicada, moderna y estimulante escenografía. El director de escena, Willy Decker, consigue realmente que un aficionado al mundo del teatro como yo, se derrita con la inteligencia en la que trabaja la perspectiva del escenario, separando claramente dos mundos que están unidos por la tortuosa relación de los protagonistas. Y el trabajo de los colores, el amarillo vivo del sol en el enamoramiento de los dos primeros actos, y el blanco pálido de la muerte en los últimos. Me gustó cómo los niños juegan con casas de juguete que se convierten sutilmente en metáforas de casas reales. Y me gustó el juego constante de colores Azules y Amarillos, buscando el contraste. Werther en amarillo, cuando el resto de la gente va vestida de Azul, para significar que él es un ser extraordinario, soñador, de sentimientos puros. Demasiado honor...
El resumen es que fue una velada fantástica, que algunos siguieron después conjuntanto algunos brevajes mágicos mientras otros desfilábamos a casa cansados de una semana dura... Quedan las ganas de regresar algún dia a disfrutar de ese cóctel de sentimientos, patrones sonores y drama que contiene la ópera.
dilluns, de març 28, 2011
dissabte, de març 26, 2011
Entrepreneurs
Entrepreneurs are people who identify and pursue solutions among problems, possibilities among needs, and opportunities among challenges.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
McGraw-HIll International Edition
Byers, Dorf, Nelson
divendres, de març 25, 2011
Indispensable
CAL - ¿Que no li has dit que n'hi ha prou amb acceptar-ne un per acceptar els altres dos?
BLA - Sí. Precisament aquest és el problema. A ella li sembla que això és posar condicions.
CAL - És clar que ho és!
VELLA - Ja us ho deia.
BLA - (...) Si no és materialment possible d'acceptar una part sense acceptar el tot, ¿on és la condició?
(...)
CAL - És condició indispensable de tota relació l'acceptació de la naturalesa d'aquesta relació.
Algú a l'altre cap de peça (1958)
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
Categories:
Català,
Literatura - Literature,
Reflexions,
Teatre
dijous, de març 24, 2011
20 Principis per a crear empreses tecnológiques: Principi 1
Els emprenedors desenvolupen empreses amb el propòsit de la creació de prosperitat i riquesa per a tots els participants - els inversors, clients, proveïdors, empleats, i ells mateixos-, utilitzant una combinació de capital intel·lectual i de processos empresarials.
Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson
dimecres, de març 23, 2011
Apollinaire
Apollinaire a été un des premiers à comprendre poétiquement qu'une révolution culturelle était impliquée dans l'apparition de nouveaux moyens de reproduction et de transmission, que le phonographe, le téléphone, la radio et le cinéma (sans parler de la télevision et de l'enregistrement magnétique), moyens de conserver et diffuser le langage ou l'histoire sans passer par l'intermédiaire de l'écriture, obligeait à poser sur celle-ci un regard nouveau, et en particulier a interroger d'une façon toute nouvelle cet objet fondamental de notre civilization qu'est le livre.
Michel Butor dans le Préface de Calligrames,
de Guillaume Apollinaire
Poésie/Gallimard (1966)
dimarts, de març 22, 2011
Viena Revisited by Xeripau
"Alan, ponnos la última que nos vamos".
...y la última tiende a infinito.
Así, un soleado viernes de diciembre (de 2010 en esta ocasión), tras "la última" y trastabillando llego una vez más a la T4 rumbo a Viena.
En Iberia ya me conocen...cada año esperan mi llegada en zigzag que casi se convierte en zagzig...
7 de la tarde. Viena Aeropuerto.
Cómo amo esta sensación de llegar a un sitio !!!
El momento en que te paras. Miras a tu alrededor. Estás solo, sola. Respiras. "Bien. - Te dices -Ya estoy aquí. Y sé que cuando regrese no seré esta misma que llega."
(Decía Garci que muchas grandes películas comienzan así. Con alguien que llega. Para poner patas arriba la existencia. Para catalizar.)
Viena Centro. Reencuentro con Lucía (meine liebe schwester) que empieza a convertirse en rutina estacional. Pero si hace 3 meses estábamos de cañas por Salzburg !!
Casa de Lucas. (Qué rico licor café nos bebimos allí...but...thats another story). Retomaremos la casa de Lucas, que parecía la embajada, en otro momento...
Lucy y Juanjo (nuevo compañero de aventuras !!) se van a por sus cosas (otra larga historia). "Pues yo os espero tomando cañas en un bar !!"
Un solitario bar de Viena.
Un trago de cerveza.
Un cliente, Ferdinand.
Una camarera, Manuela.
En Österreich y en Deutchland basta una sola palabra para estrechar los más fuertes lazos: Pröst.
De pronto me vi envuelta en el diálogo más surrealista de mi vida. Ferdinand hablando en alemán (podría decirse que hasta gesticulaba en alemán !!).
Manuela me traducía. Esto es, Manuela repetía exactamente las mismas frases que F. pero mirándome muy fijamente a los ojos.
Yo respondía Ja, Ja y a las tres cervezas ya empezaba a comprender alemán. Al menos a gesticularlo !!!
Con Lucy, Juanjo y nuevos clientes que no sé de dónde han salido de repente nos vamos todos gesticulando y cantando a un antro de perdición a la vuelta de la esquina.
Es perfecto. No hay tiempo ni a planteárselo !!!
Cervezas. Risas. Pröst. Pröst. Cervezas. Risas.
Todas las múltiples combinaciones y variaciones CON repetición.
Nos despedimos de nuestros nuevos amigos y raudos corremos para proseguir la noche (que no ha hecho más que empezar) en el FLEX.
Defino FLEX: dícese de la discoteca en la ribera del Donaukannel que te recibe CON UN TEMAZO DE THE NATIONAL, continúa con SIMIAN MOBILE DISCO, METRIC, INTERPOL, etc etc etc !!!
Cervezas. Risas. Bailes. Pröst. Bailes. Risas. Pröst. Cervezas.
Cervezas. Cervezas. Cervezas. Cervezas.
(La cerve cunde más en centroeuropa. Las copas...ya sabemos todos cómo las sirven...).
6 de la mañana. A dormir. No está nada mal para el Día 1...
Que mañana habrá que ver un poquito de Prater !!!
Gute Nacht !!!
(to be continued...)
Xeripau (Madrid, 3 de Marzo de 2011)
...y la última tiende a infinito.
Así, un soleado viernes de diciembre (de 2010 en esta ocasión), tras "la última" y trastabillando llego una vez más a la T4 rumbo a Viena.
En Iberia ya me conocen...cada año esperan mi llegada en zigzag que casi se convierte en zagzig...
7 de la tarde. Viena Aeropuerto.
Cómo amo esta sensación de llegar a un sitio !!!
El momento en que te paras. Miras a tu alrededor. Estás solo, sola. Respiras. "Bien. - Te dices -Ya estoy aquí. Y sé que cuando regrese no seré esta misma que llega."
(Decía Garci que muchas grandes películas comienzan así. Con alguien que llega. Para poner patas arriba la existencia. Para catalizar.)
Viena Centro. Reencuentro con Lucía (meine liebe schwester) que empieza a convertirse en rutina estacional. Pero si hace 3 meses estábamos de cañas por Salzburg !!
Casa de Lucas. (Qué rico licor café nos bebimos allí...but...thats another story). Retomaremos la casa de Lucas, que parecía la embajada, en otro momento...
Lucy y Juanjo (nuevo compañero de aventuras !!) se van a por sus cosas (otra larga historia). "Pues yo os espero tomando cañas en un bar !!"
Un solitario bar de Viena.
Un trago de cerveza.
Un cliente, Ferdinand.
Una camarera, Manuela.
En Österreich y en Deutchland basta una sola palabra para estrechar los más fuertes lazos: Pröst.
De pronto me vi envuelta en el diálogo más surrealista de mi vida. Ferdinand hablando en alemán (podría decirse que hasta gesticulaba en alemán !!).
Manuela me traducía. Esto es, Manuela repetía exactamente las mismas frases que F. pero mirándome muy fijamente a los ojos.
Yo respondía Ja, Ja y a las tres cervezas ya empezaba a comprender alemán. Al menos a gesticularlo !!!
Con Lucy, Juanjo y nuevos clientes que no sé de dónde han salido de repente nos vamos todos gesticulando y cantando a un antro de perdición a la vuelta de la esquina.
Es perfecto. No hay tiempo ni a planteárselo !!!
Cervezas. Risas. Pröst. Pröst. Cervezas. Risas.
Todas las múltiples combinaciones y variaciones CON repetición.
Nos despedimos de nuestros nuevos amigos y raudos corremos para proseguir la noche (que no ha hecho más que empezar) en el FLEX.
Defino FLEX: dícese de la discoteca en la ribera del Donaukannel que te recibe CON UN TEMAZO DE THE NATIONAL, continúa con SIMIAN MOBILE DISCO, METRIC, INTERPOL, etc etc etc !!!
Cervezas. Risas. Bailes. Pröst. Bailes. Risas. Pröst. Cervezas.
Cervezas. Cervezas. Cervezas. Cervezas.
(La cerve cunde más en centroeuropa. Las copas...ya sabemos todos cómo las sirven...).
6 de la mañana. A dormir. No está nada mal para el Día 1...
Que mañana habrá que ver un poquito de Prater !!!
Gute Nacht !!!
(to be continued...)
Xeripau (Madrid, 3 de Marzo de 2011)
dilluns, de març 21, 2011
Pequeña Historia de España : demasiado...
Hoy toca hablar de este libro.
Bueno del libro entero no.
Hace 2 o 3 años en la feria del libro de Madrid en El Retiro me dieron un 'librito-muestra' consistente en un capítulo de el libro "Pequeña Historia de España" de Manuel Fernández Álvarez y con ilustraciones de IULIUS.
Por aquellas cosas mías que no explico porque si no las entienden los que me rodean, los que sólo leen este blog difícilmente entenderían, he acabado leyéndome el librito-muestra.
La verdad es que la premisa es muy atractiva. Es un libro defácil lectura, que persigue hacer que la historia ser más atractiva para los jóvenes (a partir de 12 años reza el libro). De una forma sencilla, clara y atractiva, el autor presenta los sucesos que han transcurrido en la península ibérica, desde que se conoce en el conocimiento de la historia actual.
Pero para aquellas personas que tenemos unos mínimos de cultura, y en particular para aquellos que procedemos de la 'otra España', aquella que además de castellano habla otras lenguas. Aquella que sabe diferenciar entre el intento de objetividad y alejamiento ideológico, y la sensación que se intenta vender un concepto erróneo de historia.
La verdad es que sólo he leido un capítulo... El que empieza con los celtas, los íberos y los cartagineses y acaba con los romanos. Algunos capítulos que he estudiado repetidamente en el instituto cuando se llamaba hacer BUP y COU y que me ha hecho ilusión recordar.
Lo que me resulta incómodo, de ese capítulo (no puedo juzgar el libro entero por él) es que se comete una incorrección histórica (que no creo que sea inocente y desintencionada). En la época referenciada, España no era España. Era una península ibérica. Puede confundir ideológicamente a los chicos el hecho de que se hable de algo en una época en la que todavía no existía.
Y queda la duda de que ello obedezca a una instrumentalización política del libro.
Obviamente los defensores de una España única, y homogénea, sin 'regionalismos', sin 'otras' culturas, sin 'otras' visiones, se verán encantados del efecto de dicho 'abuso' literario de la historia en sus hijos.
Bueno del libro entero no.
Hace 2 o 3 años en la feria del libro de Madrid en El Retiro me dieron un 'librito-muestra' consistente en un capítulo de el libro "Pequeña Historia de España" de Manuel Fernández Álvarez y con ilustraciones de IULIUS.
Por aquellas cosas mías que no explico porque si no las entienden los que me rodean, los que sólo leen este blog difícilmente entenderían, he acabado leyéndome el librito-muestra.
La verdad es que la premisa es muy atractiva. Es un libro defácil lectura, que persigue hacer que la historia ser más atractiva para los jóvenes (a partir de 12 años reza el libro). De una forma sencilla, clara y atractiva, el autor presenta los sucesos que han transcurrido en la península ibérica, desde que se conoce en el conocimiento de la historia actual.
Pero para aquellas personas que tenemos unos mínimos de cultura, y en particular para aquellos que procedemos de la 'otra España', aquella que además de castellano habla otras lenguas. Aquella que sabe diferenciar entre el intento de objetividad y alejamiento ideológico, y la sensación que se intenta vender un concepto erróneo de historia.
La verdad es que sólo he leido un capítulo... El que empieza con los celtas, los íberos y los cartagineses y acaba con los romanos. Algunos capítulos que he estudiado repetidamente en el instituto cuando se llamaba hacer BUP y COU y que me ha hecho ilusión recordar.
Lo que me resulta incómodo, de ese capítulo (no puedo juzgar el libro entero por él) es que se comete una incorrección histórica (que no creo que sea inocente y desintencionada). En la época referenciada, España no era España. Era una península ibérica. Puede confundir ideológicamente a los chicos el hecho de que se hable de algo en una época en la que todavía no existía.
Y queda la duda de que ello obedezca a una instrumentalización política del libro.
Obviamente los defensores de una España única, y homogénea, sin 'regionalismos', sin 'otras' culturas, sin 'otras' visiones, se verán encantados del efecto de dicho 'abuso' literario de la historia en sus hijos.
diumenge, de març 20, 2011
La única realitat : sense condicions.
BLA - (...) El més difícil de tot és descobrir un clima, un terreny comú. I em penso que ho hem aconseguit.
VELLA - ¿I si només fos una il·lusió?
BLA - No importa. Si ho és, això constitueix la nostra única realitat.
VELLA - Com us aventureu!
BLA - Cal aventurar-se o resignar-se a continuar sol. Ho hauríeu de saber.
VELLA - ¿Qué voleu que faci, doncs?
BLA - Admetre'm tal com sóc, íntegrament. Com jo us admeto, sense condicions.
(...)
Algú a l'altre cap de peça (1958)
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
Categories:
Català,
Literatura - Literature,
Reflexions,
Teatre
dissabte, de març 19, 2011
Sóc el defecte - Manuel de Pedrolo
Fa una sèrie d'anys (potser ja en deu fer 6), Galàctica em va fer un regal fantàstic.
Una edició de 1975 del llibre "Sóc el defecte" de Manuel de Pedrolo.
Manuel de Pedrolo es un escriptor català, (Lleida 1918 - Barcelona 1990) que sempre m'ha agradat molt, tot i que no he arribat mai a aprofundir excessivament dins la seva obra. Tot, absolutament tot el que he llegit d'ell m'ha fascinat. La Guerra Civil espanyola estroncà els seus estudis, però això no el privà de convertir-se en l'escriptor més prolífic del segle XX així com una de les figures més importants de la literatura catalana. (Per més indicacions biogràfiques, podeu consultar la seva entrada a la Viquipèdia o l'apartat de la Revista Digital Lletra de la UOC.
Va començar la seva vida literària amb un llibre de poemes l'any 1950. La seva primera novel·la (Es vessa una sang fàcil) es publicà el 1953. Va assajar tot tipus d'innovacions a les seves novel·les, retratant sempre "l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana". També va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd, de fet se'l coneix com el máxim exponent català del teatre de l'absurd.
El primer llibre que vaig llegir d'ell fou el fantàstic "Mecanoscrit del Segon Origen" (1974), una fantàstica novel·la que crec que tots els adol·lescents majors de 14/15 anys haurien de llegir i sobretot entendre. Una história que narra el recomençament de la civilització. El segon origen. Una aventura apassionant que em va marcar notablement, i em va causar un impacte tal, que estic segur que la recordaré sempre.
El segon tast de Pedrolo va ser "Trajecte Final" (1975), recull de 8 contes curts d'un estil que fins a cert punt podríem anomenar de ciència-ficció, en un estil molt personal i marcat per la seva realitat directa. De lectura rapidíssima (realment em vaig llegir el llibre en un sol dia), es un llibre formidable, d'innegable imaginació i un toc d'humor negre.
El tercer llibre que va meravellar-me simplement fou "La mà contra l'horitzó" (1961), una obra molt experimental que recorre als tres plans temporals de la narració, el passat ja irreversible, el present obert a tota possibilitat, el futur condicionat per aquest present, per descriure la resistència d'un home a perdre la seva humanitat, i a seguir una ètica basada en la llibertat contra els sacrificis exigits per un totalitarisme terrorista. (Referència)
Aquest cop el quart llibre és "Sóc el Defecte", un volum editat el 1975 a la col·leció Raixa de l'editorial Moll de Palma de Mallorca. Dit volum està composat per tres de les seves obres de teatre, que tenen un comú denominador: el recurs a ens abstractes més que a personatges físicament complets, temàtica molt reflexiva i alhora fins a cert punt abstracta.
La veritat és que el fantàstic regal de Galàctica, que he trigat 6 anys a poder llegir, va venir motivat per el meu entusiasme després d'haver assistit a una representació de l'obra de teatre al mític Espai Joan Brossa: veure apunt.
En moments com aquest recordo per què m'agrada tant Manuel de Pedrolo i per què he d'aconseguir les seves obres completes tan aviat com pugui.
Una edició de 1975 del llibre "Sóc el defecte" de Manuel de Pedrolo.
Manuel de Pedrolo es un escriptor català, (Lleida 1918 - Barcelona 1990) que sempre m'ha agradat molt, tot i que no he arribat mai a aprofundir excessivament dins la seva obra. Tot, absolutament tot el que he llegit d'ell m'ha fascinat. La Guerra Civil espanyola estroncà els seus estudis, però això no el privà de convertir-se en l'escriptor més prolífic del segle XX així com una de les figures més importants de la literatura catalana. (Per més indicacions biogràfiques, podeu consultar la seva entrada a la Viquipèdia o l'apartat de la Revista Digital Lletra de la UOC.
Va començar la seva vida literària amb un llibre de poemes l'any 1950. La seva primera novel·la (Es vessa una sang fàcil) es publicà el 1953. Va assajar tot tipus d'innovacions a les seves novel·les, retratant sempre "l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana". També va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd, de fet se'l coneix com el máxim exponent català del teatre de l'absurd.
El segon tast de Pedrolo va ser "Trajecte Final" (1975), recull de 8 contes curts d'un estil que fins a cert punt podríem anomenar de ciència-ficció, en un estil molt personal i marcat per la seva realitat directa. De lectura rapidíssima (realment em vaig llegir el llibre en un sol dia), es un llibre formidable, d'innegable imaginació i un toc d'humor negre.
El tercer llibre que va meravellar-me simplement fou "La mà contra l'horitzó" (1961), una obra molt experimental que recorre als tres plans temporals de la narració, el passat ja irreversible, el present obert a tota possibilitat, el futur condicionat per aquest present, per descriure la resistència d'un home a perdre la seva humanitat, i a seguir una ètica basada en la llibertat contra els sacrificis exigits per un totalitarisme terrorista. (Referència)
Aquest cop el quart llibre és "Sóc el Defecte", un volum editat el 1975 a la col·leció Raixa de l'editorial Moll de Palma de Mallorca. Dit volum està composat per tres de les seves obres de teatre, que tenen un comú denominador: el recurs a ens abstractes més que a personatges físicament complets, temàtica molt reflexiva i alhora fins a cert punt abstracta.
- "Pell vella al fons del pou" (1957): tres personatges atrapats tan físicament com en una rutina absurda. Una metàfora i alhora una reflexió sobre l'origen i sobre el sentit de l'actual civilització humana.
- "Algú a l'altre cap de peça" (1958): una vella poc comunicativa, una xicota amb consciència i una trinitat de personatges que representen diferents cares d'un mateix ens abstracte (no s'en pot acceptar un sense acceptar els altres dos) es troben en una situació que els condueix a una profunda reflexió al voltant de les relacions humanes, d'alló que suposen, d'alló que es crea i es destrueix. Fantàstica.
- "Sóc el defecte" (1959): obra de teatre que dóna nom al volum i que de nou presenta cinc personatges que en realitat representen a la seva manera diferents dimensions d'una sola persona humana. En aquest cas, l'esséncia humana dividida en 3 personificacions masculines i 2 femenines, busca sentit a la vida, a la percepció de la vida, en uns debats quasi socràtics, en els que l'existencialisme de Sartre hi és present. Cada personificació representa al seu torn, una obsesió, una actitud o una forma d'enfrontar els problemes i les situacions. Una obra espectacular.
La veritat és que el fantàstic regal de Galàctica, que he trigat 6 anys a poder llegir, va venir motivat per el meu entusiasme després d'haver assistit a una representació de l'obra de teatre al mític Espai Joan Brossa: veure apunt.
En moments com aquest recordo per què m'agrada tant Manuel de Pedrolo i per què he d'aconseguir les seves obres completes tan aviat com pugui.
divendres, de març 18, 2011
Zizek RSAnimate
Records per a iLoGiCa per haver-me passat aquest enllaç! Gràcies.
Categories:
Business Administration,
Cultura,
English,
Español,
Reflexions
dijous, de març 17, 2011
Forçar
SET - Dur! (Riu breument i s'adreça a la Xicota) ¿Com us penseu que s'hi arriba, als altres?
XICOTA - No ho sé. Però forçant-los, no.
SET - Forçant-los, precisament. Endinsar-se en un altre sempre és una intrusió, i un intrús viola, destrueix.... Allò que hom conquista i incorpora, sempre és un residu.
Algú a l'altre cap de peça (1958)
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
Categories:
Català,
Cultura,
Literatura - Literature,
Reflexions,
Teatre
dimecres, de març 16, 2011
Frase célebre del mes!
La novia le dice al novio:
...
...
...
Perplejo el novio no lo acaba de entender. Especialmente después de tantos años de oir mujeres quejándose de hombres olvidadizos, y con dificultades de escucha.
-- Ese es el problema contigo, que a ti no se te olvidan las cosas.
...
...
...
Perplejo el novio no lo acaba de entender. Especialmente después de tantos años de oir mujeres quejándose de hombres olvidadizos, y con dificultades de escucha.
dimarts, de març 15, 2011
Només el silenci...
CAL - (...) Tota relació és sempre una mica falsa, fins i tot quan s'estableix amb bona voluntat. Però cada ser té la seva manera particular de mostrar-se fals, i això el descobreix. La mentida revela tant com la veritat. Només el silenci ens dissimula, ens amaga... (...)
Algú a l'altre cap de peça (1958)
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
Categories:
Català,
Literatura - Literature,
Reflexions,
Teatre
divendres, de març 11, 2011
Un perill.
CAL - No hi ha ningú, inofensiu.
XICOTA - Si està mig baldada!
CAL - No hi fa res. Pel sol fet de ser un altre, ens amenaça..
XICOTA - Però també vos sou un altre per a ella!
CAL - Sí, és el mateix. Un perill
(...)
CAL - Tot allò que m'és estrany, distant, ha de ser destruït
Algú a l'altre cap de peça (1958)
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
Categories:
Català,
Humor,
Literatura - Literature,
Reflexions,
Teatre
dijous, de març 10, 2011
Menos Mal!
Un tío que trabaja en una gran empresa agarra el teléfono y dice:
-- ¡NENA! MENEA EL CULO RAPIDITO Y SUBEME UN CAFE CON DOS BOLLITOS, ANDA GUAPA, ¡¡¡PERO YA!!!
Al otro lado del teléfono se oye una voz varonil que dice:
--¡GILIPOLLAS! TE HAS EQUIVOCADO DE EXTENSION. ¿SABES CON QUIEN ESTAS HABLANDO?...
(silencio tenso)
--ESTAS HABLANDO CON EL DIRECTOR GENERAL ¡IMBECIL!!
Y el otro contesta:
-- ¿Y TU QUE? ¡EXPLOTADOR DE LOS HUEVOS! ¡¡¡PEDAZO DE HIJOPUTA!!!
¿SABES CON QUIEN ESTAS HABLANDO TU?
El director general responde:
-- ¡¡¡NO!!!
Y el otro contesta:
-- ...MENOS MAL.... - y cuelga.
-- ¡NENA! MENEA EL CULO RAPIDITO Y SUBEME UN CAFE CON DOS BOLLITOS, ANDA GUAPA, ¡¡¡PERO YA!!!
Al otro lado del teléfono se oye una voz varonil que dice:
--¡GILIPOLLAS! TE HAS EQUIVOCADO DE EXTENSION. ¿SABES CON QUIEN ESTAS HABLANDO?...
(silencio tenso)
--ESTAS HABLANDO CON EL DIRECTOR GENERAL ¡IMBECIL!!
Y el otro contesta:
-- ¿Y TU QUE? ¡EXPLOTADOR DE LOS HUEVOS! ¡¡¡PEDAZO DE HIJOPUTA!!!
¿SABES CON QUIEN ESTAS HABLANDO TU?
El director general responde:
-- ¡¡¡NO!!!
Y el otro contesta:
-- ...MENOS MAL.... - y cuelga.
dimecres, de març 09, 2011
dimarts, de març 08, 2011
dilluns, de març 07, 2011
Irreflexiones - II
"Nadie es tan feo como su foto de DNI...
ni tan guapo como su foto de facebook."
Se lo escuché esta mañana a Ángel Carmona, locutor de Radio-3, el que me pone las pilas cada día al levantarme !!! Y me sacó una carcajada maravillosa a las 8 de la mañana !!
dimecres, de març 02, 2011
dijous, de febrer 24, 2011
cambiar
Si quieres cambiar las cosas,
cambia tu primero para que lo que te rodea cambie tambien
dilluns, de febrer 21, 2011
dimecres, de febrer 16, 2011
Buena intención! Espectacular!
Dos mujeres estaban jugando golf... de pronto vieron con horror que la pelota se dirigía directamente hacia unos hombres que jugaban en el siguiente hoyo.
La pelota golpeó a uno de los hombres, quien de inmediato
juntó ambas manos en su entrepierna y cayó al suelo hecho un ovillo, rodando y gimiendo lastimosamente.
Las mujeres corrieron hasta donde estaba el hombre. Una de ellas, sintiéndose culpable, dijo: "Por favor, déjeme ayudarlo...
Soy quiropráctica y sé como quitarle el dolor si usted me lo permite"...
"¡Ouch, auuuu, noooo! Estaré bien... El dolor se me pasará en unos minutos", contestó el hombre, mientras permanecía en posición fetal, tirado en el césped y con las manos en su entrepierna.
Ella insistió tanto que finalmente él le permitió ayudarlo.
Entonces la mujer gentilmente le separa las manos y lo tumba boca arriba, le desabrocha la bragueta, pone sus manos dentro y comienza a masajear suavemente toda la zona genital.
"¿Se siente bien?" pregunta al rato la dama.
"¡Me siento es- pec- ta- cu- lar!" contesta el hombre, "pero la mano me sigue doliendo igual que antes...
La pelota golpeó a uno de los hombres, quien de inmediato
juntó ambas manos en su entrepierna y cayó al suelo hecho un ovillo, rodando y gimiendo lastimosamente.
Las mujeres corrieron hasta donde estaba el hombre. Una de ellas, sintiéndose culpable, dijo: "Por favor, déjeme ayudarlo...
Soy quiropráctica y sé como quitarle el dolor si usted me lo permite"...
"¡Ouch, auuuu, noooo! Estaré bien... El dolor se me pasará en unos minutos", contestó el hombre, mientras permanecía en posición fetal, tirado en el césped y con las manos en su entrepierna.
Ella insistió tanto que finalmente él le permitió ayudarlo.
Entonces la mujer gentilmente le separa las manos y lo tumba boca arriba, le desabrocha la bragueta, pone sus manos dentro y comienza a masajear suavemente toda la zona genital.
"¿Se siente bien?" pregunta al rato la dama.
"¡Me siento es- pec- ta- cu- lar!" contesta el hombre, "pero la mano me sigue doliendo igual que antes...
dimarts, de febrer 15, 2011
dilluns, de febrer 14, 2011
Fenech-Soler - Demons (Official Video)
NOJ se nos ha ido a Suécia!
Dedicatoria para él desde el blog, con el grupo revelación descubierto por Xeripau!
A disfrutar!
Dedicatoria para él desde el blog, con el grupo revelación descubierto por Xeripau!
A disfrutar!
diumenge, de febrer 13, 2011
Chiste para chicas
Un hombre llama a su esposa desde el trabajo y le dice....
Querida, el Jefe me pide que lo acompañe a pescar a Canadá con algunos clientes muy importantes.... Nos vamos por una semana y ésta será una muy buena oportunidad para conseguir mi tan ansiada promoción. No te olvides de meter suficiente ropa para una semana, además de la caña de pescar y la bolsa con los anzuelos, que cuando salga de la oficina lo paso a buscar... ¡Ah... y no te olvides de incluir mi pijama de seda azul!
La esposa piensa que esto suena un 'poquito' extraño...??? y que era de lo más llamativo que necesitase un pijama tan lujoso para una excursión de pesca, pero como buena esposa hizo lo que su marido le pidió.
Una semana después regresa el marido... un poco cansado...pero contento.... La esposa le da la bienvenida y le pregunta...
- ¿Pescaste mucho...?
- ¡Ufff!... - contesta él - No dejamos una trucha ni para muestra... Pero.... ¿Por qué no metiste mi pijama azul, como te pedí...?
- Y la mujer le responde...Si que lo hice... ¡lo puse en la caja de los artículos de pesca....????
Querida, el Jefe me pide que lo acompañe a pescar a Canadá con algunos clientes muy importantes.... Nos vamos por una semana y ésta será una muy buena oportunidad para conseguir mi tan ansiada promoción. No te olvides de meter suficiente ropa para una semana, además de la caña de pescar y la bolsa con los anzuelos, que cuando salga de la oficina lo paso a buscar... ¡Ah... y no te olvides de incluir mi pijama de seda azul!
La esposa piensa que esto suena un 'poquito' extraño...??? y que era de lo más llamativo que necesitase un pijama tan lujoso para una excursión de pesca, pero como buena esposa hizo lo que su marido le pidió.
Una semana después regresa el marido... un poco cansado...pero contento.... La esposa le da la bienvenida y le pregunta...
- ¿Pescaste mucho...?
- ¡Ufff!... - contesta él - No dejamos una trucha ni para muestra... Pero.... ¿Por qué no metiste mi pijama azul, como te pedí...?
- Y la mujer le responde...Si que lo hice... ¡lo puse en la caja de los artículos de pesca....????
MORALEJA PARA LOS CHICOS:
Si una mujer te tiene atrapado en sus redes no vayas de pesca!
Si una mujer te tiene atrapado en sus redes no vayas de pesca!
dijous, de febrer 10, 2011
Doctor Who (VII): The Dominators

The Dominators (Els Dominadors), és un dels episodis del Segon Doctor Who (Patrick Troughton) que han estat publicades al Regne Unit (Regió 2) recentment.De la seva época en blanc i negre, la história representava un intent d'introduir un nou enemic a l'alçada dels mítics Daleks i que permetés donar descans a la némesi més habitual del Segon Doctor (els Cybermen).
D'aquí apareixen els Quarks, que malgrat la intenció resultaren ser poc efectius en el seu objectiu.
Els dominadors, raça guerrera i colonitzadora, aterren a Duliks, un planeta desarmat habitat per una civilització que, coneixedora del poder devastador de la guerra nuclear, han renunciat a les armes i viuen en harmonia.

Per casualitat, el Segon Doctor acompanyat per Jamie i Zoe, apareixen al planeta gairebé alhora que els Dominadors amb els seus ajudants robótics (els Quarks), i després de malsentesos, i d'anades i vingudes, aclariran les coses a Dulkis i ajudarán als naturals del planeta a defensar-se dels Dominadors.
Aquesta història, que possiblement es recordada per l'aparició fallida dels Quarks, va servir per obrir la sisena temporada de la sèrie familiar (1968-1969). Aquesta sisena temporada seria la darrera en el format blanc i negre, i també la darrera temporada de Patrick Troughton com a segon doctor.Altres articles sobre Doctor Who:
dilluns, de febrer 07, 2011
Doctor Who (VI): The Infinite Quest
Paral·lelament a la reconstrucció de un parell d'episodis del Segon Doctor (Throughton), la BBC va encarregar una série de mini-episodis de 5 minuts cadascún per a un programa especial per a infants més petits.D'aquí va sortir "The Infinite Quest", protagonitzat per l'alter ego del desé doctor (Tennant) i la seva guapa acompanyant Martha Jones.
Aquesta aventura tan peculiar i inusual és la búsqueda d'una nau, LA NAU, The Infinity. Una nau que conté un secret que en males mans pot resultar fatal: concedeix el major desig a qui la troba.
Però la nau fou convenientment oculta en un indret que només uns penjolls poden desvelar.
I els penjolls están convenientment escampats per l'espai i el temps, en possessió dels individus més variopints que hom pugui imaginar.
La qüestió en qualsevol cas es que l'han de trobar abans que el temible Balthazar, un villà molt particular, ho faci. El que no saben es que tot és una trampa.
Una història que suposa un particular detall de la BBC per als més petits, que són clarament el públic objectiu (juntament amb les fans odiosos de Doctor Who com jo) d'aquesta particular història.
Disponible en versió original a Amazon. :)
dijous, de febrer 03, 2011
Casados
"No tenemos nada en común. Nos pasamos el dia discutiendo.
Por que no se van a creer que estamos casados?"
Monk
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)



















