dissabte, d’agost 09, 2008

Vacances a Sta. Cristina d'Aro (V): Roca Rovira passada per aigua

Es fantàstica la vida. Els amics... Les aventures.

Les dues últimes experiències que volia relatar varen ser formidables.

La penúltima va ser tenir la sort d'assistir a una grandíssima notícia familiar de la germana d'ElPerno (a qui desitjo el millor i molta sort en aquesta formidable aventura de la vida). Em vaig sentir afortunat de ser present en el moment d'anunciar la vinguda d'un nou ésser humà al món!

La darrera fou la última excursió. Aquell dia hi havia amenaces de pluja. Però tot i els núvols prenguerem la determinació de partir. Varem apropar-nos amb el cotxe fins a l'inici de la passejada, consistent en una ruta de muntanya per pujar a un turó proper a Sta. Cristina d'Aro conegut com la Roca Rovira. La passejada, llarga i dura era molt bona de portar degut justament a que el sol no apretava gens ni mica, més aviat tot el contrari. I així va transcòrrer la pujada, sota un dia humit i tebi que va ser molt agradable. Des del cim, una fantàstica vista de tota la Vall d'Aro. Llàstima de càmara de fotos!

La baixada va ser més accidentada. Tot va començar amb les mateixes condicions que la pujada, però de cop i volta va començar a brusquejar. Un polsim-gotim ben prim que no va ser tampoc problema per continuar caminant. El problema va ser que el polsim-gotim va anar fent-se gotam-gran, i per afegitó, ens vàrem perdre i vàrem tornar pel camí llarg.

Purificador. Va ser purificador ja que no feia fred. I l'aigua ens anava xopant, mentres nosaltres caminavem pel boscam camí de tornada. Jo tenia aquella sensació que es té quan l'aigua et regalima pels cabells i per la galta i sents com si tots els teus mals són netejats per l'aigua. I et sents purificat, alliberat, allunyat de tot alló que habitualment et tortura.

Així em vaig sentir jo, i a més acompanyat d'una ànima fantàstica com la del meu guía, amic i amfitrió. En moments de tristesa relativa com el moment d'escriure aquestes línees un se n'adona de la sort que té de poder compartir amb gent especial moments especials.

2 comentaris:

  1. Totalment fals, jo mai no em vaig perdre. Tot estava planejat al detall perquè et purifiquessis.
    xD

    ResponElimina
  2. Saps perfectament que ets un mentider! Clar que et vares perdre!
    Encara que diguis que el que volies era ensenyarme la casa de putes de la regió!

    Es que tens una barra!

    ResponElimina