El porvenir es un niño desnudoDe poco sirve arroparlo
RAÚL GONZÁLEZ TUÑÓN
y menos
colgarle collares y pronósticos
brindarle metrallas de manga larga
calzarle prejuicios de siete leguas
de poquísimo sirve ponerle
profaces o antifaces
o un delantal de música
menos aún la consabida
bufanda del viento
el futuro es un niño desnudo
y en consecuencia ufano imprevisible
cuando menos lo esperas
te coloca una rosa en la oreja
o te orina inocente la calva
Etiquetes
Aliens
(28)
Aventures
(335)
Business Administration
(184)
Català
(1096)
Ciència i Coneixement
(179)
Cinema
(254)
Cognitive
(3)
Cultura
(395)
Diversos
(453)
English
(456)
Español
(920)
Français
(243)
Humor
(465)
IA
(1)
Italiano
(70)
Literatura - Literature
(241)
Lletres de cançons
(78)
Llibres - Books - Livres
(267)
Memòries
(98)
Músiques meves
(142)
Now
(44)
Poesia i poemes
(199)
Português
(101)
Reflexions
(541)
Restaurants-Bars-Discos
(53)
Revival
(6)
Teatre
(35)
Webs i blogs
(114)
Work
(3)
divendres, d’abril 21, 2006
Futuro imperfecto, de Mario Benedetti
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada