'La Jument Perdue' de Simenon i les sincronicitats

Normalment els apunts de llibres en francés els faig (o els intent fer) en francés. Però per a aquest faré una excepció. El motiu és llarg d'explicar i l'obviaré. Si bé no és obvi.

Últimament no sé qui (de fet si que ho sé, obviament) m'ha parlat força de les sincronicitats.
Les sincronicitats, segons el que vaig entendre més o menys, són el que la gent com jo anomena coincidències o atzar, però la gent més mística o trascendental intenta explicar d'una manera més mística i trascendental. És a dir, vindrien a ser les connexions humanes i no humanes que sense ser conscients relacionen diferents esdeveniments. Clar que per a ser sincronicitats a més t'han de canviar, han de produir un canvi significatiu en la teva persona.

Un exemple senzill de sincronicitat és el típic dia que te'l passes parlant d'algú i pensant en algú a qui fa molt de temps que no veus ni en saps res i de cop i volta te'l trobes allà al davant. Això seria una sincronicitat (entenent que aquest esdeveniment canvia la teva persona, per exemple alegrant-te un dia trist).

La sincronicitat més recent que he patit (repeteixo que jo li dic coincidència) ha estat causada per 'La Jument Perdue' i la película 'El Aviador'.

'La Jument Perdue' ve a ser un western modern del fantàstic i admirat (per mi) escriptor Simenon. Si bé l'anterior llibre seu no em va acabar d'enamorar amb aquest retorna una mica a aquell tret característic que tant m'agrada: el profund coneixement de l'esséncia humana. Poseu-vos en situació. Primera onada d'immigrants als estats del sud de USA. La febre de l'or. La quimera de l'or. Dos joves aventurers de 20 anys marxen de casa en busqueda d'un filó, d'una mina d'una nova vida. Units per una profunda amistat es prometen fidelitat i companyia fins als 40 anys o fins que un d'ells es casi. Funden un Ranxo anomenat 'La Jument Perdue', la llegua perduda, en honor a la primera llegua que tingueren i la germana d'un d'ells perdé. Així que eren tres, el Dur, el Segur i la germana del Dur. El Dur esperava que el Segur es casaria amb la seva germana... El Dur sentia una gran amistat pel Segur...

Així que no va entendre perquè el Segur el va intentar fer matar... Tot apuntava que havia estat el Segur, però ara hi havia noves pistes, nous indicis que podien canviar tota la història. I això després d'haver estat 40 anys sense parlar-se. Poc després del fallit intent d'assassinat el Segur es casà amb una noia rica, que el Dur també festejava i a sobre a la seva meitat del Ranxo el Segur hi trobà un filó que l'enriquí més.

I en tota aquesta història resulta que el Segur va invertir en les empreses d'un aviador que a la novela apareix pel nom de J.B. Hackett però que resulta estar directament inspirat en la figura de Howard Hughes... El Aviador, el aviador de la película que vaig veure l'altre dia. I tot concorda. Les sincronicitats. (je je). El llibre està escrit l'any 1947, l'any que Howard Hughes fou convocat per un tribunal d'investigació del senat per suposadament conducta anti-americana a l'haver suposadament estafat i subornat al govern amb contractes multi-millonaris per a la construcció d'avions militars que mai no foren construits. Aquest fet està recollit i és un dels clímax de la película de Martin Scorsese. I a més és un dels moments en el que el Segur es veu en una greu situació ja que ha de comparèixer també davant un tribunal d'investigació del senat que acusava al J.B. Hackett del mateix que a Hughes...

Una sincronicitat.

De fet fàcil d'explicar, car Simenon, escriptor prolífic i enviat especial arreu del món, segurament fou l'encarregat de cobrir aquesta notícia, per la qual cosa s'està a Tucson durant un temps. El llibre està ambientat a Tucson, de fet. I degué inspirar-se en la notícia per a aquesta part de la trama, si bé canvià el nom de la persona suposo que per estalviar-se problemes de drets d'imatge.

Obviament.