Premis Darwin: L'últim sopar

L'últim sopar

Guanyador dels premis Darwin del 1993

25 de Març de 1993 Una dieta terrible i una habitació sense ventilar semblen ser la causa de la mort d'un home mort pel seu propi gas. No hi havia cap marca al seu cos, però l'autòpsia va revelar la presència de grans quantitats de metà dissolt a la seva sang. La seva dieta havia consistit bàsicaement en faves i col, justament la combinació correcta d'aliments per a produir un atac de gasos sever. Sembla que l'home va morir mentre dormia pel fet de respirar el núvol verinós que planava sobre el seu llit. Si les finestres haguessin estat obertes, la flatulència no hauria estat fatal, però l'homes estava tancat en una cambra gairebé hermètica. Era un home obés amb una capacitat ilimitada per a crear un gas mortal. Tres membres de la policia científica es posaren malalts i un d'ells hagué de ser hospitalitzat. Carl Sagan va determinar que els aliens podien deduir la presència de vida basada en el carboni a la Terra mitjançant l'anàlisi espectral de la nostra atmósfera. La detecció de metà provaria la contínua bioproducció de la molécula, ja que aquesta es trenca ràpidament en contacte amb oxigen. Més endavant demostrà que la més gran i singular font de metà en la nostra atmósfera prové de la flatulència bovina, amb concentracions particularment grans sobre els principals estats criadors de bové dels Estats Units i l'Argentina. Un simple pet de vaca és significantment major que la producció d'un dia sencer d'un humà. Una estranya queixa d'Arthur Henry afirma que: "La referència als pets de vaca és incorrecta. Les vaques, com els hipopòtams, emet metà com a resultat dels rots de les seves boques i no dels pets dels seus culs. Això és perquè mantenen el menjar en un estat de digestió parcial en els seus múltiples estómags fins que és preparada per a la nutrició de l'animal." La història sencera és discutida per Ian A. York i Kenneth T. Lim, que diu: "Referiu la recerca de York al volum que versa sobre el volum i la quantitat de flatulència, i el fet que les molècules de metà es trenquen molt ràpidament en la presència d'oxigen. Si multipliques el volum total d'aire en un dormitori mitjà pel 21% d'oxigen que conté l'aire, s'obte una figura molt més gran que la que es necessita per a dissipar 6 mers litres de metà pur, que a més és una figura molt alta per les flatulències en si, que a més no estan formades 100% per metà." Més controversies! Iain afirma que manca una part crucial: "He sentit que quan els tres homes entraren l'habitació per veure què passava, també varen inhalar una gran quantitat de gas, i tots hagueren de ser hospitalitzats per intoxicació per metà. Cap d'ells morí." David F. Mayer diu " El gas metà es NO-tòxic. No és respirable, però tampoc ho és cap altre gas diferent a l'oxigen. Igual que tots els gasos no-tóxics incloguent el nitrogen, provoca sufocacions."