Potser...

Un poema meu... del 1998 (arreglat una miqueta...no molt). Com comprovareu no és gaire... Bé... Ja ho veureu, però em fa il·lusió de tant en tant posar alguns dels meus poemes "descartats" per un o altre motiu. I qui sap, potser algun dia puc fer publicitat del meu primer llibre de poemes... Aquest és naive, sense mètrica ni massa ritme... Molts tòpics. Però em recorda a una amiga que veig poc, la Marta, que vaig conèixer a Prada i amb qui ens vàrem partir el cul... (Per als més malpensats no és un ex-rollo ni res semblant! Simplement, una amiga diferent (Ni millor ni pitjor)).

A la de la geometria de Prada

Pot ser que jo sigui cec per alguna raó
o potser sé més del que creus.
Potser sóc el dimoni en el fons,
o potser tan sols sóc un boig rodamons.
---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ----
Res no tornarà a ser com en aquells dies.
El passat, Prada, ja no tornarà:
no recauran les mateixes gotes
ni la mateixa aigua pel riu correrà.
Contingents, les vides fan voltes,
sempre llocs, camins diferents...
Romanen importants imatges i persones
tallades per sempre a les parets del record
---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ---- ----
Potser tot hauria d'haver estat diferent.
Potser tot serà molt divergent.
Potser el passat ens forja, el passat ens fa.
O potser viure és veure el futur.
Quan ho sabrem?
Mai,
pot ser.