Narradors de Mallorca per la Llengua

Fa poc em vaig llegir un llibre curiós. Diversos autors i autores, mallorquins (que no sempre és el mateix ser mallorquí que haver nascut a Mallorca), cadascun en un relat curt d'un màxim de 5 pàgines. Per títol, Narradors de Mallorca per la Llengua, amb el número 16 de la col·lecció Aliorna de l'editorial Lleonard Muntaner.

Si bé no serà recordat com una de les grans obres de la literatura mundial, sí que és una més de les grans iniciatives d'un col·lectiu que sempre ha fet molta i bona feina en la defensa de la llengua pròpia de Mallorca, que com sabeu és el català. D'aquest col·lectiu també en xerraré un poquet. Per simplificar-me la vida empraré les mateixes paraules que apareixen d'introducció al mateix llibre.

Joves de Mallorca per la Llengua va nèixer el dia 1 de juliol de 1994 com una plataforma d'entitats juvenils, amb l'objectiu de promoure l'ús de la nostra llengua en tots els àmbits. Els actes més significatius, per la massiva participació, han estat els Correllengua i els Acampallengua, però durant aquests anys moltes més iniciatives han partit d'aquesta plataforma i han anat mobilitzant les diverses generacions a favor de la llengua catalana.

Si bé és cert que jo no vaig acabar d'integrar-m'hi tot i intentar-ho (sempre he estat una ànima massa lliure i difusa com per entendre el món jerarquitzat). És a dir, que malgrat jo no hi encaixès mai, he de reconèixer que sempre han realitzat una tasca molt important...

Pel que fa al llibre...

El llibre Narradors de Mallorca per la Llengua és una iniciativa dels Joves de Mallorca per la Llengua, per promoure entre les noves generacions de mallorquins i mallorquines el gust per la lectura. Aplega narracions dels escriptors mallorquins vius de més anomenada i vol ésser una demostració de la vitalitat de la llengua catalana i de la varietat d'estils que conformen la narrativa mallorquina contemporània.

I poc puc afegir més que ressaltar el paràgraf que més m'ha agradat, d'Ernestina total, un relat d'Antoni Vidal Ferrando:

... Potser n'havíem d'haver parlat sincerament, torn a repetir. Però si és ver que la millor arma és el diàleg, també ho és que les armes les carrega el dimoni. Quan tenim tantes coses a perdre, no les podem fer dependre de la nostra capacitat de raonament o de convicció. Just els millors poetes posseeixen el do de posar nom als seus neguits, als seus ideals o a les seves matances. La resta dels mortals som tan incapaços de sortir del laberint com d'encertar els nostres discursos. Hi ha paraules que curen i hi ha paraules que cremen; i ben pocs elegits les saben utilitzar en la mesura que cal per no destruir el que estimen o per no beneficiar el que detesten. D'altra banda, com més fondes són les aigües del mal, més difícil és posar-hi remei.