dissabte, de gener 28, 2006

La joya de la família, una comèdia romàntica

Fins i tot els colors del cartell, l'estil del tràiler, l'estil de producció amb moltes cares conegudes... Tot em feia pensar que la relació entre La joya de la família i Love Actually havia de ser enorme. Tan enorme com la meva sorpresa quan després d'estar gairebé una hora buscant un punt en comú (més enllà de la inspiració dels guionistes, productors i el director de la primera, que per cert són completament diferents).
Inclús la distribuidora és diferent (Fox vs. Universal). Per tant la meva sorpresa fou gran.
El que si que és cert és que aquesta película adopta l'estil i la manera de fer de Love Actually, per la qual cosa, segurament si aquesta us va agradar, la de la joia també us agradarà.
És una película familiar, que es penja a si mateixa l'etiqueta de comèdia romàntica, d'aquestes de malentesos, de persones que tenen problemes... Lleugera, on les actuacions no faran història. Bé, que sento un gran respecte per la Diane Keaton que sempre dóna un toc molt personal als papers que interpreta.
La Sarah Jessica Parker, la de Sexo en Nueva York no ho fa gens malament... Clar que ja porta molta pràctica en papers molt similars.
La Rachel McAdams... està força bona però gasta molta mala llet.
I el Luke Wilson passa de fer papers de juergues universitàries a fer de bohemi juerguero.
Malgrat tot, a mi, que de tant en tant m'agrada una comedieta romàntica, em va agradar molt.
I a les dues velles que estaven assegudes a la fila del davant de la meva al cine, també, perquè de fort que reien una mica més i es trenquen la caixa.

2 comentaris:

  1. Anònim22:23

    bones genís!

    et sorprendrà saber qui sóc! de fet, sóc jo la que m'he surprès trobar-te per aquí.. no he sabut que eres tu fins que he vist una foto.

    En fi, et preguntaràs qui sóc i com he arribat fins aquí. Sóc la Júlia, aquella noia del penya amb la qual vas estar parlant de música a un botellón.

    Què m'ha portat aquí? Doncs buscant desesperadament una crítica de "La joya de la família".
    Llegint una revista de cine de la meva mare he vist que un crític la qualificava amb 3 estrelles (bona) i m'he pensat que el món s'estava tornant encara més boig del que ja està.

    Després he vingut per internet buscant alguna pèssima crítica merescuda, però he tornat a flipar amb una altra crítica, la teva. Una de les pitjors pelis que he vist. Que per cert, Love Actually em va encantar..no tenen res a veure una amb l'altra. En fi, com diuen els castellans, pá gustos colores, no?

    en fi, l'altre dia parlavem de música, ara de cine. jeje.

    que vagi bé.avere sins veiem pels botellons!

    ResponElimina
  2. He llegit el teu comentari,
    segurament a

    Rotten Tomatoes, una web on es dediquen exclusivament a crítiques negatives de pelis (en anglés aixó si)

    crec que la web és

    http://www.rottentomatoes.com/

    Segurament allà trobaràs el que busques.

    De totes maneres tot i que a mi em va agradar, entenc el que dius.

    ResponElimina