DOOM

Quan parlem de gustos, tots sabem que tot és relatiu i que no hi ha res escrit, i en cas d'haver-hi quelcom escrit, segur que un o altre no hi està d'acord. Ara bé, per parlar d'un llibre o d'una película o de quelcom semblant hem d'anar amb compte... Amb molt de compte...

És molt fàcil dir: és una película molt bona o molt dolenta. Però sovint fem un abús del llenguatge quan emprem aquests termes. Bona i dolenta per a què i/o per a qui. Perquè clar, si algú a qui li agrada el cinema d'acció i violència i va a veure una película del Jackie Chan, segur que té unes determinades expectatives... i si es troba amb una comèdia romantica sense cap tipus d'acció en sortirà molt desencantat. En canvi, si una noia busca una película que la faci pensar, que la commogui i que a més tingui un fort contingut de denúncia social, i va a veure DOOM en sortirà molt desencantada.

Però des del meu prisma, particularitzat d'una forma que més endavant explicitaré, DOOM és una película bastant ben trobada. Jo anava amb una idea, i la película DOOM va satisfer TOTALMENT les meves expectatives. I aixó que totes les crítiques que he llegit sobre ella són negatives. La més cruel deia que DOOM té una única bona escena... quan surt el logotip de UNIVERSAL PICTURES.

Jo discrepo, peró per justificar-ho definirè quin és el meu prisma.

Fa 10 anys va caure a les meves mans un joc (per a Apple Macintosh!!!!)... Bé, no era el joc sencer... Era un troç de prova, el que es diu una DEMO, que pots jugar un parell de les pantalles del joc... Aquell joc es deia DOOM, era de ID Software, i... Bé, no era el primer d'aquell tipus. El primer era el Wolfstein 3D, un joc dels coneguts popularment com "mata-nazis", on tu ets un soldat i es veu des de la teva óptica: tu veus al teu davant i l'arma que tens a la mà. Crec que foren els més populars dels inicis d'un estil de joc molt popular actualment.

Jo, primer vaig tenir una DEMO del Wolfstein, i era divertit...
Uns anys més tard vaig aconseguir el DOOM. El DOOM era menys violent que el Wolfstein. Bé, segons com es defineixin els paràmetres de la violència. En comptes de mata-nazis era un joc de mata-monstruos-sangrientos-feos-y-con-cara-de-pocs-amics. Clar, així almenys no matave essers humans i no tenies tan mala consciència.

Però és un d'aquests jocs que estàs en un ambient metàlic... Rollo base espacial. I has d'anar trobant objectes i utilitzant-los per obrir portes fins aconseguir el que necessites. Un ambient sense música, amb uns sorolls de fons estranys i que creaven un fantàstic ambient de tensió que pujava l'adrenalina a nivells insospitats. Recordo que a vegades, quan em quedava sol a casa hi jugava amb totes les llums apagades i... era molt estimulant. Uns bons ensurts.

Així que clar, quan vaig veure que inspirant-se en el joc havien fet una película em vaig alegrar molt per poder veure si eren capaços de reproduir en la gran pantalla l'adrenalina i l'ambient de tensió d'aquell joc. Una altra característica del joc és el gran ventall d'armes que et vas trobant tirades per les diferents pantalles i que t'ajuden a millorar la teva efectivitat com a genocida dels esmentats monstres. I també volia veure com solucionaven el tema de les armes.

Vaig disfrutar. Vaig disfrutar!!! Tot estava SUFICIENTMENT trenat (no esperava rigor científic, ni tansols ciència ficció, només esperava que no fos cutre i a mi no m'ho va semblar gens ni mica). L'argument, per tant, obtenia un aprovat alt. Em vaig emocionar recordant les diferents armes que podia tenir al joc. Fins i tot detalls en principi molt insignificants estan cuidats respecte el joc. Dels actors d'aquesta película no esperava que guanyessin cap Oscar ni que fessin la interpretació de la seva vida... Només que fossin mínimament coherents... I així és.

Dir que aquesta película és dolenta a seques és com dir que El Senyor de los Anillos és dolenta si no t'has llegit el llibre, no t'agrada la mitologia ni el cinema d'aventures. És com dir que Mozart és una merda si ets sord. Bueno ara m'he passat una mica. Però vull dir que en el meu contexte és una bona película. I per als amants del cinema banal d'acció i tensió (fregant el terror en uns 30 minuts molts bons en els quals els protas no veuen a qué s'enfronten i aixó proporciona un clima fantàsticament tens) no puc fer res més que recomanar-vos que si no teniu res millor on anar, que ho intenteu... A mi em va agradar... I crec que encara que no hagueu jugat mai al DOOM, us podeu entretenir i adrenalinar durant dues horetes curtes!