Sense pena ni glòria avui els diferents mitjans ens abassegaran amb les típiques dades absurdes: el primer català, la primera catalana (nascuts es clar), el primer soci nou del Barça, el primer espanyol, la primera espanyola, la primera tonteria dels polítics de dretes, la primera crítica a l'estatut de l'any, la primera quimera perduda, la primera... Sembla un anunci de TVE1.
Jo per variar he decidit fer una revisió històrica, que també podria titular recomanacions retardades (d'aquelles de "Si m'ho haguessis dit abans").
La fita que em ve al cap és quan vaig descobrir la millor forma de prendre'm el raïm al ritme de les campanades.
Segurament molts podeu sospitar que no soc ni supersticiós ni molt reaci a acabar de soca-arrel amb determinades tradicions (fins i tot podeu sospitar que trencar-ne alguna adesiara és per a mi una tradició, valgui la paradoxa), però resulta que en aquest cas em feia gràcia la idea de "passar pel tubo" de mode excepcional... però ni la meva gola era la de Garganta Profunda, ni tenia dues boques a l'estil Alien que em permetessin una major eficiència engolint els grans de raïm. I mira que ho vaig provar tot! De primer, gra sencer (amb pell i pinyolada inclosa!): res de res, un fracàs. Acabava sempre amb la boca plena i les galtes regalimant moscatell sense fermentar (sense...?). Un desastre!
La següent prova que vaig dur a terme es basava en l'abús d'una padrina (a Mallorca la padrina és l'equivalent a l'àvia al Principat) que intenta quedar bé amb el seu net: la meva dedicada àvia em pelava el raïm. Però res. Un altre desastre! Els pinyols se'm estancaven a la gola, manifestant-se en contra de la peculiar tradició i una mica més i acabo a l'UCI...
La següent prova consistia en augmentar l'abús de la benevolència de la meva padrina: a més de pelar-me el raïm li demanava que li tregués els pinyols... Res, de desastre en desastre i m'ofego perquè soc malastre! En aquell llavors tenia... què sé jo... Devia arribar ja als 12 anys... I és el que té...
Després va ser el torn de la revolta pacífica a l'estil Gandhià: vaig decidir deixar de participar en la tradició esperant que tot el món se n'adonés de la seva innecesàrietat i que seguís el meu exemple... Abandonant-la. Però després d'esperar 3 o 4 anys... De fet, mentre esperava vaig descobrir-ho. Em van il·luminar. Vaig veure la llum. Algú em va explicar, en resposta a la meva resignació, què davant el mateix dubte existencial havia arribat a la conclusió que la solució estava en el suc de raïm fermentat (vi, i sobretot cava) o en els casos menors d'edat en el suc de raïm no fermentat.
Així ara ja fa 4 anys que per cada cop de campana, un bon glop de champanya catalana! I mira que si que he fet un rodolí!
A cada cop de campana
glop de cava catalana!
A més adequada al temps d'avui en dia (ja sabeu, de boicots i tal).
Un altre dia us parlaré de quan vaig decidir començar l'any de formes alternatives, i us prometo que n'he provat moltes:
- Festa multitudinària: no és alternativa, però perque no pogueu dit que no ho he provat.
- Festa alternativa: no és tan alternativa com d'altres de més endavant, peró el nom...
- Mirant Martes i 13 amb els avis: era la més popular als inicis, abans dels 15 anys. Quan no feien Martes i 13, era Crus i Ralla o altres semblants. I després les típiques Variedades de TVE1 i a dormir d'hora.
- Fent l'amor... Creieu-me, és de les millors.
- Estudiant... De les que estic més orgullós. Fantàstica en èpoques de desesperació acadèmica. I quan dic començar em refereixo a que a les 00:05 d'un 1 de Gener estava fent problemes d'alguna estranya assignatura de Matemàtiques i/o Telecomunicacions.
- Mirant una película: fàcil amb el Salétile Digital. De fet aquesta opció es pot combinar amb l'anterior. Sobretot quan t'acostumes a estudiar al davant de la telé.
- Jugant a un joc de taula: encara no l'he dut a terme mai, però en tinc ganes.
- Jugant a la Play2: tampoc l'he dut a terme mai, però ja arribarà...
- Dormint: us agrada dormir?
- Escrivint un apunt al blog: aquest és el primer any. Encara que no em cregueu l'hora que apareix a baix és l'hora real en que he començat a escriure.
- Llegint: i aquest també serà el primer any que quan m'en vagi a dormir intentaré llegir-me dos llibres abans d'adormir-me. Si se'm fa tard o tinc massa son, ho deixaré per un altre any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada