El cinema asiàtic últimament està prenent una dimensió molt interessant... Un cinema d'acció amb uns paràmetres completament oposats als habituals americans: espases amb habilitats particulars i armes increibles substitueixen metralletes, pistoles i alta tecnologia mentre que curiosos rostres orientals substitueixen els caucàsics habituals a les americanes. I els valors que es presenten... els valors també són diferents. Tot un món diferent per a un mateix objectiu l'entreteniment.
Fins aquí bé. A partir d'aquí fins i tot dins la dimensió asiàtica hi trobem matissos.
El matís preciosista i colorit que Zhang Yimou presenta a películes fantàstiques com Hero i La Casa de la Dagas Voladoras és una opció que aposta pel nexe entre la bellesa de la imatge i la màgia de la tradició, de la història i dels mites orientals. Acrobàcies impossibles i lluites aferrisades amb coreografies d'insomni... Amb un argument!!!!! (Un detall sovint oblidat a les produccions americanes).
Un matís diferent és el que proposa Tsui Hark... Espases fantàstiques... Un ús insospitat dels efectes especials... Una predominancia de les coreografies davant el garibé inexistent colorit però sense defugir una immensa presència de mitologia, llegenda i tradició, amb tocs de ficció que fan de les seves películes un estímul... Si bé es cert que cal estar predisposat per veure-les, películes com Zu Warriors o la més recent Siete Espadas són pel meu parer una aportació imprescindible al cinema d'entreteniment pur i dur... Si us agrada l'acció i us atrau el món i la cultura orientals... és recomanable que busquis un cinema on encara facin Siete Espadas. És llarga... Però quan hi ets no ho sembla! I si no... llogueu-la quan surti en DVD!
I per acabar és injust oblidar mencionar Tigre y Dragón, que representa l'opció chinesa del mateix estil, però en aquest cas destinada ja a un públic més popular i per a aquest motiu dirigida i orquestada per un director ja absorbit pel circuit Hollywoodià, Ang Lee, director de películes com Hulk (película de culte) o la versió de 1995 de Sentido y Sensibilidad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada