No patiu, cap humà no morirà... Almenys en aquest apunt.
En canvi amants dels animals, musulmans i vegetarians, sapigueu que aquests paràgrafs d'avui poden ferir la vostra sensibilitat. Mallorquins de bon de ver, ja sabeu ben bé de què xerr! Especialment dedicat a tota aquella gent de món sencer a qui li agrada la sobrassada mallorquina.
Matances és una paraula derivada del verb matar (per si algun/a filòloca (s'escriu així?) està llegint) que és emprada especialment a l'ámbit de Mallorca (sobretot a fora-vila, és a dir al camp, a pagés o com li volgueu dir...(joder, quan de parèntesi!) ) per a designar l'activitat consistent a assassinar vil i cruelment un o més porcs per tal d'elaborar, a partir de la seva carn, suculents i famosos embotits que permeten als seus propietaris gaudir-ne durant la durada d'un any. Es podria dir que, tanmateix, a nivell familiar, les Matances és un acte periòdic que gaudeix de la periodicitat anual... Vaja, que és anual. Bé, ja m'enteneu...
Després d'aquesta introducció léxico-semantico-etimologico-cultural (proveu de dir-ho moltes vegades i tant aviat com pogueu) entrarem a la descripció clarament esbiaixada (quina paraula més bonica, i certa ja que com a subjecte no puc deixar de ser subjectiu) del que ha estat aquest cap de setmana per a mi... Un cap de setmana de Matances.
De cara a possibles malentesos, és evident que dos animals varen sortir malparats, em sap molt de greu per ells. Els vull enviar des d'aquí el meu pesar més sincer i el meu agraïment per tot el que faran per mi durant el proper any, que serà ple de sobrassada, botifarrons, foie-gras, llom, magre, camaiot...
Bé... Per deixar un poc de misteri, demà seguiré amb l'inici de la narració: les Matances!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada