Molta gent me n'havia parlat... No de Bill Murray, grandíssim actor, abans postergat a comedies de la mida de Ghostbusters (Caçafantasmes) i Atrapat en el temps (sí, la del dia de la marmota, juntament amb l'Andy McDowell)... Després d'un temps lluny de les superproduccions, l'actor ha recordat la seva talla especialment amb tres películes, Coffee and Cigarretes també de Jim Jarmusch (o algo semblant), Lost In Translation de Sofia Coppola i Flors Trencades (Flores Rotas, Broken Flowers).
Molta gent me n'havia parlat, de Broken Flowers. I hi havia una gran divisió d'opinions. Mentre uns em deien que era fantàstica i que els havia agradat força, els altres m'afirmaven convençuts que encara no l'havien vist però que en tenien moltes ganes. Una tercera facció, tímidament reconeixia no saber de què els parlava.
Per clars i evidents motius d'agenda (clars i evidents sobretot per a mi) fins dilluns passat no vaig trobar un moment galàctic per acostar-me al Renoir Floridablanca i exposar-me a la polèmica película. I el resultat va ser bastant clar. Em va agradar considerablement.
No us n'explicaré detalls. Només comentar que m'encanta com es 'ralla' el personatge encarnat per Murray per petits detalls que revelen la seva obsessió... Cada indici fixa la pantalla uns segons.
Si sou actors o aspirants a actor apreneu de Murray! Com expressar tantes coses sense moure la cara... Sense moure ni un pel. Només amb una expressió... Genial.
I si algú l'ha vist, què en pensa del final...? Jo encara no ho he decidit, el que penso del final.
Aviat la treuran del cinema... Aneu-hi si podeu... Si no llogau-la. Està bé!
la meva humil interpretació (no falsa modèstia):
ResponEliminaPenso que la película no te inici ni final. Es el recorregut per la vida d'un personatge. El viatge metafòric cap a ell mateix. El seu fill es l'excusa per anar al pasat-futur des del present. Cada jove que veu i que pensa que podria ser el seu fill no es res mes que la imatge que te ell de si mateix en cada moment, i en aquest cas l'ultim no és el millor...