Los dos (2) lados de la cama

Poc m'esperava jo, al 2002 (pensa tu!, fa 3 anys) quan estava entrant a veure una película amb dos trets que normalment ja per separat em fan tremolar (de temor) ( un MUSICAL i a sobre ESPAÑOL!!!!!!!!! ) en un sala de cine plena a vessar que em comdemnava a la primera fila que m'ho passaria tan i tan bé. Estic parlant de El otro lado de la cama.

He de dir que les úniques coses que em varen empènyer a veure-la va ser que tothom en parlava molt bé i iLóGiCa em va acabar de convèncer... Sembla que a aquesta gent els he d'agrair la bona estona que vaig passar amb la película. Més enllà de lo bonorres que estaven la Paz Vega i la Natalia Verbeke, vaig trobar una excel·lent combinació d'humor modern, sense entrar en l'absurd estúpid (habitual del cinema espanyol) sinó més aviat tot el contrari i amb una selecció musical valenta peró molt ben trobada: cançons mítiques del pop-rock cantat en castellà versionades amb un estil més jazzero (easy-listening en diuen alguns) sempre alegrant el to i el ritme de la película. I un missatge trencador amb el puritanisme que envolta la societat.

Ara, a diferència de fa 3 anys no tenia cap dubte ni inconvenient en presenciar la continuació de la película abans esmentada: Los dos lados de la cama.

Repetint part dels personatges, m'he trobat amb una película en la qual, potser rius menys però tot i així per moments he arribat a pensar que era millor que la primera. Clar... És curiós que digui aixó quan lo habitual és que "segundas partes nunca fueron buenas". Peró és la veritat. La crítica mordaç a molts tópics de la societat, els temes més conflictius i el final, l'únic que podia ser (a la primera ja m'ho esperava però...). Més d'un acudit que la gent benpensant no pilla (molts dobles sentits que, almenys a la sala on jo estava, varen passar desapercebuts a la majoria)...

Res, si us va agradar la primera, aquesta no crec que us defraudi.
En canvi, si no l'heu vist, veieu-la que riureu un poc.
I finalment si heu vist la primera i no la vareu entendre o no us va agradar, no cal que aneu a veure la segona, perquè tampoc l'entendreu (i segurament tampoc us agradarà).

Està bé que en aquest país hi ha gent que tracti determinats temes amb normalitat.