Dues vides (o tres)

Uns dies a Mallorca per veure la família... La Família... Ja feia 3 mesos sencers que no els veia i clar...
Dies com avui m'en don compte de les meves dues vides... La vida de Mallorca i la de Barcelona.
A Mallorca una vida dins ca meva... De família, d'introspecció... I poca cosa més. Va haver-hi un temps que tenia molta vida... a Mallorca.
Cada divendres es carreró acollia a una gran quantitat de gent de tot tipus, de totes ideologies, de totes procedències, de tot. Hi anava divendres i algún dissabte, sense quedar amb ningú... Allà sempre hi trobava gent coneguda o gent que es deixava conèixer. I passava hores i hores parlant amb la gent. Observant els demés. Fins que la gent, poc a poc, anava desfilant cap a zones de més marxa o marxaven a casa a dormir. D'aquest ritual ja fa temps que no en queda res. La gent d'aquella época ja no hi va... L'ambient és diferent. I no vull dir que sigui pitjor, només que ja no en formo part.
Però es carreró no era l'únic... Sovint quedava amb gent, amb amics i amigues... Ara o n'he perdut la pista o són a Barcelona o més lluny encara.
I aquí enllaça tot: Barcelona! ciutat de ciutats, ciutat que em va adoptar i nodrir durant els 8 primers anys de vida. Barcelona, ciutat d'amics i amors, que ja m'ha alletat durant 14 anys...
I què voleu que respongui quan em pregunteu d'on soc, o quan em demanau d'on som, que voleu que vos digui?
Portocolom, Felanitx... Poble que guarda la meva família, poble que la va acollir i l'acolleix i m'acolleix quan així ho deman.
Palma... Que malgrat estar arrebossada de feixisme conté, amagats i avergonits, grans éssers humans. I que ha bastit una estranya adolescència (quina redundància).
I Barcelona... Infancia, joventut i... tantes coses boniques!

De vegades me pos nostàlgic, no creus?