Doncs així ha arribat el moment de llegir-me el llibre esmentat. Val a dir que un cert escepticisme planejava sobre aquest llibre per motius que no venen al cas. D'altra banda el llibre va ser guardonat amb el Premi Juli Verne de ciència-ficció del 1995.
De fet es tracta d'un llibre de sociolingüística-ficció carregat d'erotisme i sexualitat.
Més d'un cop se m'ha sentit dir que la ciència-ficció (en qualsevol de les seves formes) és un intent poètico-literari de respondre a hipòtesis o preguntes que hom es pot formular del que pot passar o esdevenir en un futur més o menys immediat, habitualment centrant-se en un o altre aspecte del marc humà (societat, religió, tecnologia i ciència, llengüa, política, psicologia). Com a exemples arquetípics tenim la psico-història i els generadors positrónics d'Asimov, la Missionaria Protectiva messiànica de Frank Herbert, o la pèrdua de parla dels humans del Planeta dels Simis.
Doncs bé, en Jordi Solé, als Silencis d'Eslet planteja una resposta per a dos temes de forma molt interessant: imagineu un planeta plagat d'humanoides que han perdut la capacitat de parlar i l'oïda (primera hipòtesi) i en el qual els contractes sentimentals es fan en trimonis, grups de tres persones sempre formats per dues femelles i un mascle (segona hipòtesi). No només aixó, sinó que a més les relacions monógames són considerades anti-naturals i com a tals són perseguides i castigades... Com he dit un punt de partida molt interessant.
Alguns m'haureu sentit a dir que l'important de la ciència-ficció. El que diferencia la ciència-ficció de veritat de la quieroynopuedo-ficció de pacotilla és la coherencia. És a dir, que es noti un intent de que tots els elements que es fan notar responguin a una inquietud determinada, amb una certa lógica.
Posarem un exemple negatiu. A la película Minority Report, per passar informació entre dos ordenadors separats un metre de distància, el Tom Cruise empra una espècie de disquet!!!!!! de vidre!!!!! en el qual s'en pot veure una mica el contingut (que son imatges). Això és BAZOFIA-Ficció. Per molt Spielberg que hi hagi dirigint-la, quan es va fer tothom ja veia que la tecnologia Wireless (WI-FI o sense fils) seria molt important en el futur. Aleshores no s'enten que algú de la talla del Spielberg, per tal de donar més efectes visuals i minuts innecessaris a la película emprés un diquet!!!!!! de vidre!!!!!!!! Això és Caca-ficció.
En canvi, segons la meva opinió, humil quan cal, crec que Els Silencis d'Eslet reflexa en tot moment un brillant esforç de coherència-ficció, generalment molt ben resolt. He de dir que l'escepticisme que planava sobre el llibre en un primer moment era injust, ja que m'ha agradat molt. Tant que l'he llegit en unes poques hores.
Els Silencis d'Eslet
Jordi Solé i Camardons
Ciència-Ficció - Pagès Editors
Premi Juli Verne 1996
Joan-Genís i lectors d´aquest blog (i no "bloc" com volen imposar estúpidament des del TERMCAT) moltes gràcies per les teves reflexions elogioses sobre "Els silencis d'Eslet" és magnific que després dels anys passats encara apareguin comentaris del meu llibre. Si us ha agradat ara us proposo la següent novel.la publicada: "La síndrome dels estranys sons" ed. 3i4. Continuo en la línia de la ciència-ficció filosòfico.sociològica o de ficció especulativa si m'ho permeteu.
ResponEliminaSi algú la llegeix i m'en vol fer arribar l'opinió encara que sigui positiva em pot escriure a: jsole12@xtec.net. Una abraçada i bon 2006. Jordi Solé i Camardons