Avui m'he llevat com cada dia... Una mica content perquè ahir vaig sentir la seva veu. Una mica trist perquè de tant en tant cal estar trist per valorar millor l'alegria...
Avui, como cada matí, he esmorzat escandalitzant-me per la manipulació fragrant de Telemadrid (quina sort tenim amb TV3... Espero que els que vinguin no se la carreguin...). Els dos actimels, però no han caigut en el buit...
Les dents, la dutxa, la roba elegant... Fa 4 anys em diuen que aniré amb corbata i encara no hauria parat de riure... Em poso el meu iPod, agafo la cartera i surto de casa.
Obro el paraigües que em vaig comprar ahir. Dover m'anima i m'energitza. Clar, parlo d'aquell Dover que fa 7 anys soprenia amb Devil Came To Me. En particular Nightmare.
Arribo al metro, envoltat per pluja i música jamaicana. Agafo el 20 minutos i entro al metro... Llegeixo arribo a l'estació i baixo i surto del metro.
Arribo a la feina, pujo, agafo l'ordinador i em poso a esciure: he arribat 30 minuts massa d'hora a la feina, com cada dia.
Una tonteria com la pluja pot fer d'un dia qualsevol un dia diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada