diumenge, d’octubre 01, 2006

Madrid - Dia 2: Dos dies plens

Sembla mentida. I pensar que només duc 1 dia i mig aquí!!!

Divendres vaig arribar a l'aeroport de Madrid a les 15. A les 16:30 ja estava al pis i em vaig començar a ubicar. Vaig anar a dinar a un Burguer King, vaig anar a comprar utensilis de neteja personal (i una pilota de bàsquet) al Carrefour, i vaig començar a conèixer un dels meus companys de pis, MarcoAurelio.

MarcoAurelio és un noi enorme. Medeix gairebé dos metres. De moment ens hem entés prou bé. I això que hem parlat de mil i una coses... De tot... És un noi molt atent, simpàtic i raonable... A més hem descobert algunes aficions i gustos comuns: el cinema, jugar a basquet...

Ahir dissabte vaig anar a comprar productes alimentaris... M'estresso al Carrefour: tan gran, tanta gent... Jo vull un capbravo petitet... :-D. Després de les compres i l'esmorzar em vaig preparar l'apalancament al pis al davant de la tv i l'ordinador... Curiosament MarcoAurelio que és de Xerez (amb orígens salmantins) també va aparèixer, va pillar el portàtil i es va asseure a l'altre sofà... I així, tot fent el friki (jo arreglant el blog i ell fent el que fos), varem estar tot el dia parlant... Com ja he dit: cinema, política, esports, cultura... Bé de fet no va ser tot el dia, perquè cap allà a les 5 ens en vàrem anar a fer un partidet de bàsquet a la pista pública del costat de casa.

MarcoAurelio és un paio molt agradable, intel·ligent i raonable... L'únic defecte és que és massa alt i m'apallissa brutalment jugant a bàsquet.

A la nit, MarcoAurelio em va portar a fer unes birretes a un bar on et posen, amb la canya, unes tapetes... (Patates braves, xorissets i 'cortezas de cerdo'). La birra ens va portar a temes més profunds: fidelitat, confiança, sinceritat... Dones en definitiva.

Després ens vam posar a veure el Bilbao-Barça però només en vaig poder veure la primera part: havia quedat amb PequeñoHermano per flairar l'ambient de Malasaña. No tenia ni idea del que m'esperava a la nit. PequeñoHermano és el germà de la propietària del pis, està començant a estudiar Aeronàutiques i té 19 anys... Viu al pis de sobre el meu. Ell comparteix pis amb dos germans argentins, un noi que no he vist ni conec i una noia que va venir amb nosaltres de marxa... (En realitat vaig ser jo que vaig anar amb ells. Jo acabo d'arribar i ells ja porten un mes aquí).

El que no sabia era on em portarien PequeñoHermano i BullyRigby, la noia. Primer malasaña, a encervesar-nos (jo i PequeñoHermano). BullyRigby no va deixar en cap moment el RedBull amb vodka. Vàrem anar a tres o quatre bars... I mentrestant vaig conèixer-los una mica. EvitaRigby té 23 anys. M'ho vaig passar molt bé. És fantàstic conèixer gent nova... No vaig parar de riure en tota la nit. PequeñoHermano és un noi molt extrovertit i simpàtic, molt agradable i divertit... BullyRigby, en canvi, és una noia extrovertida també i simpàtica i agradable. I divertida... En definitiva va ser una nit molt extrovertida, simpàtica, divertida i agradable.

De Malasaña em varen portar a Chueca a una disco gay... de predominància homosexual o com es digui (no sé com dir-ho de forma políticament correcta, prego que em disculpeu). Allà vaig advertir a PequeñoHermano que potser no era el lloc més adequat per lligar...

Amb tot això, de camí a la disco aquesta em va passar quelcom que no m'havia passat des de que tenia 17 anys: en un bar on vàrem entrar uns segons, una noia rossa (i aparentment no gaire lletja, no m'hi vaig fixar massa) se'm va acostar mirant-me als ulls amb actituds de combat... Vaig quedar-me flipadíssim. 6 anys a BCN i res de res. Serà que ningú no és profeta a la seva terra? Però entre que jo sóc home d'una sola dona i que ja marxàvem...

A la disco gay tot era molt car... Em sentia una mica estrany... Hi havia molta gent, uns go-gos molt primets però sense excessiva gràcia... Tot i així ens hi vam estar una bona estona. Mai havia estat en un bar gay... Per a tot hi ha una primera vegada... (Bé, per a tot espero i desitjo que no).

Després tornàrem al pis, amb autobús nocturn (també es diuen N i un número com a BCN), i allà anàrem a l'habitació de PequeñoHermano a parlar una estoneta, amb kalimotxo, truita de patates i crispetes. Al final a les 7 al llit. I només he dormit 4 hores.

Demà a treballar a les 9 del matí: aguantaré aquest ritme de vida?

1 comentari:

  1. Anònim11:32

    Molt bé, no? Malasanya tinc entès que és una mica com el barri gòtic de BCN, oi? No acabo d'entendre com és que va acabar a Chueca! Però en tot cas, el ritme de sortir s'aguanta ben a gust!!! I això de ser home d'una sola dona tampoc... això sí que no ho entenc de cap de les maneres... :D

    Salut!

    ResponElimina