La web de Dover és (o era) www.dovercametome.com
Obviament em va molt bé per a titular aquest post sobre com va aparèixer Dover a la meva vida... De fet es podria dir Dover Came To Us. Perquè és tota una generació que va poder passar-ho bé als pubs amb cançons com Devil Came To Me o Serenade.
Encara recordo nits a Gomila, la zona de marxa de Palma (pubs, baretos i alguna discoteca)... Jo que mai no he apreciat especialment la pachanguera i la disco, segons quina em ralla... Jo disfrutava quan els punxadiscos ens obsequiaven amb una mica de Green Day, Offspring, Nirvana, Ska-P o els protagonistes d'avui Dover.
L'anècdota que recordo amb més carinyo és una nit a una discoteca a Itàlia, al viatge d'estudis amb l'institut... Una noia molt maca i que aleshores era molt amiga meva... S'asseia al meu costat de classe... Crec que es deia Maria Piña (o Maria Pinya). Pero no n'estic segur... Doncs se'n va anar al punxadiscos de la discoteca italiana i li va preguntar --fent-se entendre com podia-- si tenia Dover. La cara del punxadiscos no l'explico... La podeu imaginar.
De l'últim disc que han tret (Follow The City Lights) en plan discotequero no en parlo perquè no n'he sentit ni una cançó... Del penúltim, The Flame... tampoc. L'he sentit poc. Avui parlaré de "It's good to be me"... Un disc amb una única cançó nova, Mystic Love. Un tema que està bé. La resta de temes del disc son enregistraments en directe o acústics de temes del disc I Was Dead for 7 Weeks in the City Of Angels, disc justament anterior.
Ara només queden per esmentar tres discos: Devil Came to Me, que és el que conté els temes que tant varen sonar als pubs i discoteques. Sister, que és el disc anterior i que és sens dubte el disc més grunge de la banda. I finalment Late At Night, el disc posterior a Devil Came to Me, i que ja no va tenir el ressò que l'anterior...
No sé... Crec que per avui ja m'he allargat prou... Un altre dia potser en parlaré més...
Ooh Dover, déu meu DOVER! És tan autodestructiu... Jo només l'escoltava quan estava feta pols i acabava pitjor xD jajaja Però ara és, és... és una injecció interessant d'energia, la veritat
ResponEliminaPerò els vaig anar a veure i... Eno no els criticaré va, avui estic generosa xD
Quins temps aquells del "Devil Came to me"...
ResponEliminaBona música, si senyor.
Si Abril, és música fosca. En certa manera autodestructiva. Però tots som autodestructius de tant en tant.
ResponEliminaClar que quan em sento malament i escolto aquesta música m'agrada enfonsar-me en la meva pròpia desgràcia.
I sí, realment era una música molt energética. Encara no he sentit l'últim disc... Diuen que ha canviat molt...
D'altra banda m'han explicat que en directe si tenien el dia dolent eren horrorosos. Només una vegada un grup d'amics va anar a un concert de Dover i m'en varen parlar molt bé. Però tota la resta me n'han parlat moooolt malament... Així que entenc el teu comentari.
Si, J.P.R. en aquells temps jo m'ho passava molt bé sortint de marxa... Ara també però... No és el mateix.