
Dins de les poques virtuts d'aquesta cinta destaca per sobre qualsevol cosa la capacitat dels protestants per enriure-se'n de si mateixos mitjançant la figura de Rowan Atkinson, que fa de vicari d'un petit poblet...
Val a dir que Atkinson no s'ha d'esforçar excessivament per a aquest paper que encaixa perfectament amb la seva famosa expressivitat. És a dir el seu repertori habitual de cares.
Deia que la gran virtut de la peli és que mitjançant un planer humor negre d'alta categoria aconsegueix fer una crítica (o una apologia) de la doble moral com a camí per a la felicitat...
El problema és que la resta de punts de la peli o no són remarcables o millor que no ho siguin. Bé, sí, és entretenguda... Fa passar l'estona, aixó sí, deixant-te contínuament amb la sensació de que ja has vist alguna película semblant... Que el que t'expliquen no et ve de nou... I que, llevat d'alguns moments, saps perfectament què passarà...
Típica película que NO s'ha de llogar mai d'un videoclub, però si te la posen al tren, a l'avió o a la tarda d'aquell cap de setmana que t'havies jurat que simplement et limitaries a mirar la televisió banalment, fa el pes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada