Ara mateix hauria d'estar dormint... Però em sento trist...
Ja he firmat el meu contracte. Una gran companyia. Això és entrar per la porta gran. A veure si surto per la mateixa.
Bé per la porta gran... Un dia molt dur. Dues hores esperant que algú em digués que havia de fer. Assegut a un sofà. Nerviós... Ningú no sabia què fer amb mi...
Després de tres hores d'espera, (que tot i començar amb alegria, al final ja estava exhaust pels nervis i per l'excés d'activitat cerebral). Després de tres hores d'espera em va tocar signar el contracte i començar a conèixer a gent. Quatre persones molt amables, igual de novates que jo... Amb diferents il·lusions. La primera missió, configurar el portàtil que ens ha donat l'empresa a cadascún. Més de 5 hores. (Per a mi només 2 i mitja). Però entremig hem dinat i ens hem conegut millor. Dues noies i dos nois... I jo...
Bé, quan hem tingut el meu ordinador configurat, l'últim per dret d'arribada... Hem experimentat quatre coses més, hem conegut veterans que ens han aconsellat amb gran amabilitat i per acabar un "Camera Cafe" de molt bones els tres que quedàvem (dos ja tenien feina a la tarda)...
Després a casa, a l'entrecreuament francés a comprar, sopar i posar-me trist.
No hi ha res pitjor en un dia estressant i cansat que posar-se trist. Perdo el nord, el món i la Galàxia. Hi ha coses perdudes abans de començar.
Ara hauria d'estar dormint. Demà em llevo a les 7. Però els nervis no em deixen.
Demà serà un dia nou. Noves alegries i nous dolors.
Ja deia jo que estava en una ratxa positiva i la caiguda estava a punt d'arribar.
Se ve que no soy la unica que esta en un estado de animo fondo (con mis amigos le decimos fondo al estado de animo donde te sentis triste y cuando estamos muy bien le decimos cresta... por la cresta de la ola y fondo por el fondo del mar!) yo tampoco me puedo dormir... extraño buenos aires, mis amigos, mi perro... nose se extraña todo!... tan aburrida estoy que lei tu blog y para entenderlo consegui un traductor del catalan al español...
ResponEliminaGracias a dios lei que vos tambien estabas asi... porque la verdad es que me gusta saber que hay gente que la pasa como yo... sino el sentimiento es muy solo y te hace sentir peor... onda... soy la unica que se siente triste! sere yo??? pero buen... gracias! me haces sentir mejor!
saludos y que te sea leve el dia.
Adriana.
ps: lo de evita rigby me parecio raro... todavia nose si es una falta de respeto o algo bueno...
Evidentemente lo de Evita Rigby puede sonar mal... :-D Pero no és mi intención. Rigby és por la canción (és una de mis preferidas, entonces tiene connotaciones positivas). Y Evita por el país. Aunque si quieres lo puedo cambiar...
ResponEliminaClaro... Lo cambiaré por Bully Rigby. Espero que te guste más.
Gracias en ese caso. Pero la verdad es que ni Evita, persona que merece mi respeto pero con el que tengo varias diferencias o similitudes (nose cual todavia...) Eva y su marido son persojanes complicados para la historia argentina. Y Bully no me terminan de convencer tampoco...
ResponEliminaNoi! No estiguis trist home! Els principis són durillos però això és el primer mes. Ja veuràs. Jo em vaig haver de fer a la ciutat i venia d'un poble!!!
ResponEliminaPerò, tu ets molt ben parit, et costarà poc!
Ànims i salutacions des de bcn!