Què bo és un cap de setmana familiar per recarregar piles... No és que les tengués molt baixes d'energia... Però bé... Els núvols negres s'albiren a l'horitzó i no hi ha res millor que partir amb l'avantatge de veure't recolzat per la teva gent...
I és que he fet una volteta per Mallorca aquest cap de setmana. Un parell de sopars culminats amb Herbes...
Un dinar de dissabte amb els padrins (avis en mallorquí) i amb l'abuela (sí, la meitat viva dels meus orígens murcians). I després de dinar veure (gairebé) tots els meus cosinets (segons)...
Dormir fins tard... Molt tard. Què bé s'està a casa...
Fa respecte pensar que tindré molt poques ocasions de tornar-hi...
Què maco és viure! Avui estic melangiosament feliç.
PS: Ahir vaig escriure prop de 10 mails. I els dos que m'han contestat són dos gegants en la meva història. Quan comenci a escriure de tant en tant les meves memòries segurament hi sortiran i en parlaré bé. Un és en Xavier, un gegant: mireu l'enllaç del mateix nom a la secció blogosfera. L'altre en Tià, un altre gegant. Són d'aquestes persones que només pensar en elles em fan recordar els millors dies de la meva innocència i sentir-me afortunat.
PSS: La vida és injusta... iLòGiCa... M'agradaria poder expressar-te el meu suport a tu i a tots. Però mai no sé... res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada