Maltractament

Ahir explicava que vaig portar a M i X al cinema, a jugar a bitlles i a fer un tomb per un d'aquests complexes familiars que hi ha a Mallorca. El lloc es diu Festival Park i a més de molts restaurants i botigues de roba rollo Out-let (productes a preu tirat però amb petits defectes o over-stocks d'altres temporades), hi ha una bolera.

És New Park, una coneguda cadena d'instalacions d'oci. Entre aquestes instalacions hi ha les típiques màquines video-jocs, els jocs de punteria de bàsquet o pistoletes i coses d'aquestes i la nostra preferida: una espècie de disc que llisca sobre una taula amb dues porteries. Els dos que hi juguen han de ferir amb un accessori de plàstic el disc i fer-lo rebotar a les parets per ficar-lo a la porteria del rival.

Doncs varem posar l'euro corresponent per fer una partida en una de les taules i no va funcionar. Vaig anar al responable i li vaig dir - en català/mallorquí - que no havia sortit el disc. Ell va venir i ens va posar la partida en una altra taula. Fins aquí bé. Però la taula nova no marcava els gols i clar, perdia gràcia la cosa. I varem canviar de taula. La 3a taula tampoc marcava els gols i varem tornar a canviar de taula. I la 4a taula (diferent de la 1a) tampoc no ens va donar el disc. Li vaig tornar a dir al mateix encarregat i va tornar a venir. El problema va venir quan li vaig demanar - sempre en català/mallorquí - que en comptes de posar-nos la partida en la màquina que ho anava a fer, ho fes en una altra (que ens anava millor i ens agradava més) el paio em va dir:

- ¿Que dices que no te entiendo?

Li vaig repetir més a poc a poc i fent gestos i va repetir (abans que acabés de parlar i tot)

- No te entiendo.

Vaig flipar. Li havia dit moltes coses i m'havia entés per què ara de cop em deixava d'entendre.
Jo intentant posar-hi bona fe i fent moooooolts gestos bastant clars li deia:

- Ens pots posar una taula amb POR-TE-RI-A PE-TI-TA. PORTERIA PETITA.

Ensenyant-li que la mida del forat era diferent (si és mes petit dura més la partida i és més divertida) i demanant-li-ho sempre sense perdre l'educació. Clar, llavors de seguida vaig pensar... Com es diria en castellà? PORTERIA PEQUEÑA. És a dir, que el més complicat, la paraula porteria és ben igual i es pronuncia ben igual. I la part de petita era evident en els gestos que li feia.

Vaja que em vaig indignar, i no creieu que és un motiu catalanista radical (com dirien els castellanoparlants mallorquins, aquests que es neguen a apredre el que per ells és una 'lengua inferior e innecesaria') , és per respecte i atenció. No només no va fer cap esforç per entendre'm, si no que a més va fer tots els esforços per fer veure que no m'entenia. Em volia prendre per tonto... Jo, amb molta educació li vaig dir en castellà:

- Me puedes devolver el dinero.

Això ho va entendre molt aviat. Vàrem marxar i m'ho pensaré abans de tornar-hi.

En teoria, ets el client, el que pagues, i a sobre els has de donar les gràcies quan et perdonen la vida i et xulegen.

D'històries com aquestes o més increïbles però totalment certes vos en podria explicar a cabassos... En una altra ocasió...