Surto de casa i vaig de festa.
Hi vaig sol... No tinc un grupet d'amics amb qui sortir, i tots els amics que tinc tenen grupets consolidats. Cal aprendre a viure en la soledat. I sempre es pot conèixer gent...
Es pot?
No bec. No fum. No tenc cap excusa per conèixer gent. I dins meu comença una batalla... La batalla entre el mal i el pitjor. El be no existeix. La solitud de la diferència contra l'auto-odi del sentiment d'incomprensió. En un moment de la meva adolescència, ara ja fa 10 anys, vaig triar el camí de la salut... I ara, sovint pateixo...
I de vegades em fa por l'altra gent... Una por barrejada amb enveja...
Em fa por parlar amb noies que no conec perquè no vull semblar un voltor.
Em fa por parlar amb nois que no conec perquè em sento observat com un alienígena.
I potser simplement sóc un alienígena!!!! L'home-alien.
Hola noi, jo en tinc 32 i em sento aproximadament igual. Sembla un pou gairebé sense sortida.
ResponEliminaJa fa bastants anys que m'hi trobo (amb l'excepció del paréntesi de tres anys en que vaig tenir parella formal). Tinc una bona feina, estudio, sóc músic a més... però els caps de setmana comença el meu particular infern...
No tinc amb quí anar.
És bó saber que hi ha algú com jo. A més, tinc n problema afegit: m'agrada el cinema; t'imagines que vull dir, oi?... sentir les mirades compassives de les altres parelles a la cua i, especialment, a la sortida de la sala, òn voldries desaparèixer per no despertar aquell sentiment de llàstima en els altres, mirant la moqueta fixament per evitar qualsevol encreuament de mirades culpabilitzadores...
Per que, en definitiva, la persona que veiem sola la culpabilitzem. En el nostre inconscient creiem que el qui es troba sol és per que ningú no vol estar amb ell. I vols que et digui una cosa? molt sovint és així, encara que hi pugui haver excepcions.
La relació amb les noies és complicada: desconfien del qui va sol. I desconfien per que en el fons potser no són tan bones observadores com es pensen. Tots plegats som bastant superficials, avui dia.
I amb els nois... és com... antinatural (en aparença). Tu mateix, si coneixes un noi i et diu de tornar-vos a veure, què en penses? o és gay o és un freak !
En fí, jo no en trobo solució -de moment-. Si vols intercanviar opinions t'hi pots comunicar, amb mi,. Una abraçada.
Per cert: jipcfalset@hotmail.com
És molt interessant i tristament certa la teva observació, anónim.
ResponEliminaJo ara després de molts anys d'anar amb xicota, fa 7 mesos que estic sol... I molt sol, perquè a més he hagut d'enfrontar-me a una ciutat nova i fins a cert punt hostil amb bona part del meu jo... Perquè sí, visc a Madrid... I és un repte enorme. No és que no tingui amics, que en tenc, i cada dia en faig més. Però la gent normalment em cansa... Sóc exigent... Pedantment exigent...
I entre les coses a les que hem veig abocat a fer hi ha anar al cinema sol. Així que entenc com et sents. Però et recomano que deixis de mirar amb inferioritat a les parelles que et dediquen mirades compassives. Jo he aprés a anar sol. I s'ha de ser molt més valent, a enfrontar-se sol a la vida que anar amb algú que t'agafa la mà perquè no tinguis por de la foscor.
Aprendre a estar sol és important... I difícil... Jo estic lluny de la família, dels bons amics... I aprenc dia a dia a sentir-me orgullós de ser lliure... D'anar al cine sol, amb valor... I mirar compassivament a les parelles, amb un toc d'enveja això sí...
També tens tota la raó quan denuncies els prejudicis de la gent. Jo no tindria cap inconvenient en anar a fer un café amb tu un dia si paro per BCN... Tot i que dubto que mai no llegeixis aquesta resposta, perquè he trigat una mica a fer-la.
És possible que sigui cert que si estic sol és perquè ningú no vol estar amb mi. Encara que prefereixo no pensar-ho. Em limito a sobreviure... A conèixer gent, perquè sempre s'aprén de la gent. I si hi ha algú que creu que no pot aprendre res de mi, és que no val la pena aprendre res d'ell. Però fins i tot d'aquests aprenc la forma en la que no m'he de comportar.