Piratas del Caribe 2: El cofre del hombre muerto, de Gore Verbinski

La última cosa que vaig fer a Mallorca va ser portar als meus cosins segons més grans (entre ells son cosins: ella, M, en té 15 i ell, X, 13) perquè de cosinets segons en tenc 8!!! El més petit de 2 o 3 anyets.

Ja he perdut el fil. El que deia és que la última cosa que vaig fer a Mallorca va ser portar l'M (ella) i X al cinema, a jugar a bitlles (bolos) i fer un tomb...

Per X i per mi la película era clara: Piratas del Caribe 2: el cofre del hombre muerto. I a M també li anava bé, sobretot però no únicament per la presència de Depp.

Hi ha crítics que critiquen la película. (Gran frase per a la posteritat). Però M, X i jo varem disfrutar bocabadats com nens petits. Tota la película. I l'incert final d'estil: "tranquils que falten les postres" ens va il·lusionar.

De tota la vida he estat un enamorat de les películes mitológiques... (i de moltes altres, però ara no venen al cas, que torno a perdre el fil). I Pirates del Carib té alló que jo desitjo en una película. TOT. Acció, amor/morbo, intriga, suspens, girs, i personatges grisos (no estau farts de bons tan bons i dolents tan dolents..., d'herois perfectes i heroines de plàstic?). Tot amb un argument digne d'una bona película de pirates. I amb personatges fantàstics, inspirats en la mitologia però innovant... Sens dubte innovant. (Fantàstic el personatge de Davy Jones).

Els esquelets-semàfor (ara si ara no) de la primera ja em varen captivar (una altra excel·lent producció de Bruckheimer). I aquest cop no s'han quedat enrera.

Tampoc es queda enrera la Keira Knightley que als seus 21 anyets i després d'haver saltat a la fama als 16 per Quiero ser como Beckham, ja compta al seu currículum amb 2 Piratas (que seran 3 al 2007, l'esmentada postre), El Rei Artur i Orgullo y Prejuicio entre altres.

A més personalment la trob guapíssima. Una mostra excel·lent que el tamany dels pits no té cap importància en la bellesa. (És que no entenc una notícia que vaig llegir que ara està de moda que les noies entre 16 i 20 anys se'ls operin... No ho entenc. S'ha de ser...)


Bé, res, que la película a mi em va fascinar. (I als meus acompanyants també). I l'inquietud del coitus interruptus i seguido (en contrast amb el coitus interruptus i aparte d'algunes altres pelis) en espera de la tercera m'il·lusiona i m'impacienta alhora.

Bé si no us agraden les pelis d'acció i aventures, si no us agrada que us transportin a paratges inhòspits i inexistents, d'aquests que imaginàveu en els vostres jocs quan només ereu criatures... Si no us agrada que els directors barregin brillantment l'acció amb el sentit de l'humor. Si no sou capaços de relaxar-vos i deixar-vos portar. No l'aneu a veure.

Ara, per compensar la licència d'haver posat dues fotos innecessàries i desvinculades de la peli de la seva prota femenina Keira Knightley, en posaré una de cadascun dels protas masculins. Així apaivagaré, amb una mica de sort, les hipotètiques queixes de les hipotètiques lectores femenines d'aquest comentari.

D'una banda Johnny Depp broda de nou el seu paper de Capità Jack Sparrow, excèntic, egoista... El primer pirata hippy de la història. Genial interpretació tant a la primera com a la segona.

Aquest, per a mi, excel·lent i polifacètic actor és del milloret que ronda per Hollywood... Exigent a l'hora de triar els papers i molt compromés amb el cinema alternatiu... Si el voleu sentir tocar la guitarra, escolteu el tema Fade In-Out del disc Be Here Now d'Oasis. Sí! Com ho sentiu!

D'Orlando Bloom cal dir que no impressiona ni apassiona la seva actuació. De totes formes el seu paper no és molt lluït, ja que el seu personatge ha de contrastar amb l'excentricitat de Depp. Com a la vida real, Depp representa el típic home egoïsta i egocèntric ple de morbo per les noies, mentre que Bloom representa el típic home-medusa que es deixa endur pel corrent, mancat de caràcter, però fidel i dedicat amant. I Elisabeth Swann, el personatge interpretat per Knightley està ben al mig. Si ets una lectora femenina, tu amb quin et quedaries. I si ets un home, amb quin t'identifiques? En qualsevol cas, malgrat l'exigència del seu paper diguem-ne sub-protagonista, crec que Orlando s'hi ajusta perfectament pel que fa a la interpretació.

Jo, de Bloom em quedo amb la seva faceta d'Elf Imberbe del Senyor dels Anells, una altra saga de películes que em va fer tenir minúsculs orgasmes psicológico-mentals (la película, la pe-lí-cu-la, malpensats!). I és que, què voleu que us digui. Soc com un nen.