Felanitx ja té Gegants

L'altre dia vaig anar a la presentació dels Gegants de Felanitx. Com és habitual dos gegants, un mascle i un femella... (Aviat hi haurà qui en reclami de transexuals i de gays, sense cap tipus de problema per part meva, es clar). A la presentació hi va assistir la plana alta de l'Ajuntament de Felanitx, ben vestidots... I la batlessa, que diuen que vota al PP, de moment, es va congratular de que Felanitx tengui ja uns gegants... Cosa curiosa, que una batlesa d'un partit polític que vol acabar de destruïr la cultura mallorquina es congratuli d'aquest fet. Potser li passarà com al batle d'un poble de Catalunya que es va manifestar a favor de l'Estatut: l'expulsaran del partit? Sobretot a Felanitx, el meu poble, on la Casa d'Extremadura té més influència que el propi rector del poble. Bé, més enllà d'opinions polítiques jo personalment n'estic molt content. Així que reproduiré el tríptic que varen repartir durant l'acte. (La reproducció del text és textual, així podeu observar com 'tracten' el català/mallorquí aquestes persones).

El Gegant des Macolí: Diuen que un temps hi havia gegants damunt el puig de Sant Salvador. Un d'ells un horabaixa se'n pujava a les cases, daixo-daixo, i a mitjan pujada sentí cosa dins l'avarca. La se despassa de davant, i li cau un macolí d'unes dimensions que no us podeu ni immaginar, i seguí per amunt. Allà on va caure el macolí, allà romangué, i encara hi és: se diu el macolí des gegant, una rocassa com unes cases. Com pujau a Sant Salvador, el trobau a sa vorera del camí, un poc passat l'alzina.

(Immaginar amb dues emmes?, avarca o aubarca?, prestau especial atenció a la irregular utilització de l'article salat...)

Na Maria Enganxa: Conten que dins sa Font de Santa Margalida hi viu una bella i misteriosa dona, que per encanteri d'una mala fada, que estava gelosa de la seva bellesa i galania, la condemnà a viure per sempre dins els carrerons que hi ha baix de sa Font. Des de llavors, tresca per aquells passadissos mullant les seves vestidures dins les fredes aigües de sa Font.

Ai! d'aquell que gosa endinsar-se per algun dels portalets que haureu reparat hi ha davallant per l'escala, un a mà dreta i l'altre a l'esquerra, perquè na Maria, que sempre vetlla, surt del seu amagatall i amb un ganxo de collir figues l'enganxa per una cama i ... alça per endins falta gent! Diuen que només a mitjanit dels vespres de lluna, si gosau davallar dins sa Font i mirar l'aigua que hi ratja veureu clarament reflectida la seva bella imatge.