Enlairament
La patrulla de l'autopista d'Arizona estava intrigada quan va trobar una pila de deixalles incandescents compactades en un penyasegat que s'alçava en una corba de l'autopista. Les deixalles metàl·liques recordaven les d'un avió estavellat, però resultaren ser les restes esmicolades d'un automòbil. Com s'esdevingué tal accident no es podia saber a primera vista a l'escenari.
Els nois del laboratori pogueren treure'n l'entrellat i aclarir els esdeveniments que havien tingut lloc.
Sembla ser que un sargent retirat de les les forces armades (Air Force) s'havia apoderat d'alguna manera d'una unitat JATO (Jet Assisted Take-Off). Les unitats JATO són cohets de carburant sólid emprats per donar, als pesats avions militars de transport un impuls addicional en els enlairaments en pistes curtes.
Els secs llits desèrtics dels llacs són un indret molt usat per tal de vèncer el rècord mundial de velocitat en vehicles terrestrs. El sargent s'emportà la unitat JATO al desert d'Arizona i trobà un tram de carretera llarg i dret. Acoplà la unitat JATO al seu cotxe, hi entrà, l'accelerà fins a la màxima velocitat i disparà el cohet.
Els fets, en la mesura del que es pogué aclarir, succeiren de la manera següent:
L'operador conduia un Chevy Impala del 67. Va disparar la unitat JATO a aproximadament 6 km del lloc d'impacte. Això fou establert per un troç d'asfalt prominentment malmés i fos.El vehicle assolí ràpidament una velocitat entre 400 i 500 km/h i continuà a aquesta velocitat a potència màxima durant uns 20-25 segons més. El que aviat esdevindria pilot va experimentar forces G usualment reservades per a pilots de F-14 durament entrenats en les pitjors condicions.
El Chevy romangué a la recta autopista durant aproximadament 40 km (15-20 segons) abans que el conductor accionés els frens, cremant-los completament, a més de rebentar els neumàtics deixant marques de goma cremada a la carretera. El vehicle, llavors, esdevingué una aeronau durant uns 20 kilòmetres més, i després impactà el penyasegat a una altura de 40 metres i deixà un crater obscur d'un metre de profunditat a la roca.
La major part de les restes mortals del conductor no pogueren ser recuperades; de totes formes, petits fragments d'òs, dents i cabell pogueren ser extrets del cràter, i trossets d'ungla i d'ós foren obtinguts d'un fragment de deixalla que hom atribueix al volant.
Irònicament, un adhesiu que encara es podia llegir, resava:
"T'agrada com condueixo? Marca 1-800-EAT-SHIT" (menja merda)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada