dijous, de març 16, 2006

USA - Detalls i fotos de NY

Ja he arribat a casa. A Palma de Mallorca.

Com que ja us vaig explicar de que anava el viatge de tornada em limito a donar-vos pinzellades de la ciutat.

De la seva arquitectura... De la seva particular bellesa no exempta de claustrofòbia. Peró bellesa... Bellesa de grandesa, d'immensitat.



Una ciutat que portaria a l'éxtasi a qualsevol persona que es deixi impressionar per les obres magnífiques (de magnituds descomunals) i que es delecti tansols imaginant els treballadors que varen aixecar aquestes bésties solemnes; a qualsevol persona capaç d'imaginar tot un seguit de Quixots tocats de l'ala que confonen els titans de ferro i formigó amb malvats genis i gegants que cal combatre amb l'afable ajuda de Rocinante i de la Panxa del Sanxo.

I tot això amb l'absorbent absència de llum. L'ombra constant. Les ombres dels gegants que il·luminen els carrers de nit, insultant la llum natural.






Un detall és la combinació de senzillesa i ingeni. La capacitat de construir gegants edificis verticals per a oficines i negocis, contrastada amb la senzillesa i l'ingeni dels aparcaments que abunden per Manhattan: petits descampats sense edificar que amb brillants ascensors dupliquen l'espai i la capacitat. Jo més d'un cop m'havia plantejat una cosa així pels carrers de BCN. D'una banda m'ha desil·lusionat, perquè la meva idea no ha resultat ser massa original. D'altra banda sembla que és pràctic... A què esperen aquí amb els problemes d'espai que hi ha?

I l'edifici que predomina per sobre de tots els altres. L'edifici de 102 pisos... Al capdamunt del qual el meu pare i jo varem pujar (en ascensor, en as-cen-sor!!!!)... El germà gran que perdè els seus germans petits bessons ara farà 5 anys... L'Empire State... Per aquí hi ha fotos en les que apareixen un grup de 6 o 7 obrers a una biga de l'Empire durant la seva construcció al que podria ser ben bé el pis 66 o 67 (tenint en compte que el pis 102 està a uns 4 km d'altura)... El tema és que els obrers estan dinant amb els peus penjant i sense més protecció que un casc d'aquests de les películes antigues. És una foto no apta per a vertiginoides.

L'Empire State en vista solmne vertical i en vista horizontoidetal. Disfrutau de les fotos mentre jo disfrut del vol de tornada. Records... I disculpau-me per no haver pogut enviar-vos postals a la majoria... Esper que amb aquest blog us sentiu compensats.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada