USA - dia 1 : viatge i arribada a New York

A les 12 sortia de casa meva. Cap a l'aeroport de Palma. D'aquí cap a la temuda terminal 4 de Madrid, Barajas. És mentida, la terminal 4 està molt bé. El que és patétic és Iberia. Iberia, aquesta gent que et fa anar d'una punta del terminal a l'altra, passant per un futurista transbordador i un grapat d'escales mecàniques. Fins aquí normal. Iberia, aquesta gent que et fa fer cua 2 vegades per pujar a l'avió que t'ha de portar a Nova York. Fins aquí tolerable. Iberia aquests fantasmes que et porten a l'avió en jardinera (pastera més aviat), conscients de que t'esperen 9 hores de vol. I a sobre l'avió, tercermundista.
El menjar d'abord, passable. Jo, la meva enyorança i el meu refredat fotent-nos fins a dalt de colocatil. Fins i tot ens han posat dues películes.

Zathura, també coneguda com Jumanji 2

La joya de la família, que ja he vist, comentat i per això he aprofitat per veure-la en anglés sense subtítols per començar a endinsar-me en el tema.

I el viatge de 9 hores ha passat. Aterroritzem a Nova York. Ens baixen de l'avió. I arribem a immigració. I, els que més em coneixeu ho entendreu. L'estada als USA ha començat bé: l'agent d'immigració que ens ha mirat els passaports era una negreta amb rastes i que tenia posat un CD de reggae molt xulo. M'he sentit com a casa.
La maleta ha arribat en 5 minuts. (Que algú pagui als d'aquí un billet i, com diria Laporta, Que n'aprenguin!)
Hem passat l'aduana en 2 minuts.
I com si d'una peli es tractés, ens hem fotut a dins un taxi conduit per un paio amb un turbant groc. Sí, no és broma.
I així hem arribat al nostre hotel, cèntric i pijíssim a Manhattan, el Waldorf Astoria. Sí ho podeu buscar a Internet, és de la cadena Hilton (aquella que pertany... bé els que sabeu de què parlo ja m'enteneu i els que no no m'entendrieu).
Hem arribat, ens hem instal·lat i hem anat a passejar per Nova York.
Mentida! El que hem fet és buscar algun lloc per sopar on no ens clavessin.
Més o menys ho hem aconseguit. Un restaurant italià on els plats estrella eren Paella Valenciana o Jamón Ibérico con Manchego. Res hem menjat uns típics plats de la cuina italo-americana al restaurant Sanmartin i hem tornat a l'hotel.
Aquí són les 23 però per al meu cos són les 5:14 (i per a vosaltres segurament també).
No sé quan podré explicar més coses, o explicar-les estant més despert.
Ara me'n vaig al llit que estic rebentat (i galàcticament enyoradís).