dimarts, de març 14, 2006

USA - dia 8: Berkeley

Foto 1: penúltima foto de Boston. Jo i al darrera l'USS Constitution un dels primers vaixells de guerra 'moderns' dels USA, ídentic a un altre, l'USS Independence. Varem caminar 3 km per arribar-hi i... estava tancat. Però jo m'ho vaig passar bé.

Foto 2: última foto de Boston. Per fi fotos de NY!!! Bé aquesta foto de la dedic a l'Ángel, també conegut com Sergi... Publicitat dels Boston Celtics, equip que va brillar a l'época dels Lakers de 'Magic' Johnson i Kareem Abdul-Jabbar i les primers dels anells consecutis de 'Air' Jordan amb els Chicago Bulls. Aleshores el jugador insígnia dels Celtics era blanc, i es solia dir Larry Bird.




Foto 3: Arriba ja a NY el capítol de les fotos, que va una mica desfassat respecte al del viatge... Però és igual. Aquesta foto està feta des de l'entrada de l'hotel on estàvem a NY. El Waldorf Astoria, de la cadena Hilton (creada pel pare de la famosa per diversos motius, Paris Hilton). Al fons l'edifici de la companyia MetLife que curiosament està situat al bell mig de Park Ave. Els cotxes que van per Park Ave. passen literalment per sota de l'edifici. També podeu percebre l'altura generalitzada de la ciutat. És ben comprensible que hi hagi gent amb claustrofobia quan està a NY.


Foto 4: foto feta des del mateix lloc que l'anterior però mirant en sentit contrari. Es pot apreciar els llums del toldo de l'entrada del nostre hotel i el carrer Park Ave. amb tota la seva sensació de profunditat i altura. Definitivament és un altre món. A ambdues fotos es pot veure la gran quantitat de taxis (Yellow Cabs) que hi ha a la ciutat. I també es perceb l'aire de la ciutat que va inspirar Gotham City, la ciutat on viu i fa complir la llei Batman. De fet, aquests dies he vist claríssim que Gotham City és una caricatura de New York... La foscor... L'altura... Tot plegat revelador.







Foto 5: per nosaltres potser increible peró molt típica visió de FUM SORTINT DEL TERRA!!!!!.




Ei! Avui també ha estat un dia dur. Molt dur. Realment poc a explicar. Esmorzar a l'hotel, tard. Després cap a Berkeley, dia de feina. Hem arribat d'hora, així que hem pogut passejar per Berkeley. El meu pare hi va estar uns 5 mesos fent-hi nosequé d'investigació. Jo tenia un o dos anys. No sé, no m'en recordo massa de llavors. La qüestió és que s'ha posat tendre. Del pal. Oh! Això no hi era. Ah! Això està igual. Eh! Això hi era però era diferent. Uh! Ja és hora arribem tard...

Reunió de feina amb un crack de per aquí... Primer, dinar a un Thai (sí un altre cop Tailandés) amb l'home aquest i un simpàtic mallorquí informàtic que havia estat alumne del meu pare i curiosament ara treballa al mateix lloc que el crack. Aquesta vegada he demanat quelcom menys picant i he pogut sobreviure. Després el crack havia de fer nosequé durant dues hores i mentrestant hem estat parlant amb el simpàtic mallorquí informàtic ex-alumne-del-meu-pare sobre la vida per allà. Al cap d'una estona ha tornat el crack i ha començat la reunió seriosa.


Quan ha acabat la reunió, visita a una botiga de discos de Berkeley, del carrer Telegraph coneguda com Rasputin. A Mallorca això és una altra cosa (a Mallorca això és es colmo) però aquí és una botiga de discos.

Després, monpare i jo, rebentats hem vingut a l'hotel i ja no hem tornat a sortir més que per anar a comprar quatre coses per sopar a un super que hi aquí al costat. Fa molt de vent i plou. Les bruixes no sé que fan però podrien comprar-se una televisió. Estic tan fatigat que ja desvariejo. Però m'he comprat uns CD bonisssims.

Ara, uns minuts abans que vosaltres vos desperteu, jo me'n vaig a dormir... Curiòs? No, passat demà ja torn! 20 hores de viatge!!!!!! Però això serà una altra història... Segurament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada