USA - dia 2 : cap a Boston, Dinar i Chelsea

Escric aquest apunt mentres segueixo per Internet el Barça-Chelsea i no sense un cert grau de nerviosisme, esperant que un gol del Barça tranquilitzi el tema.
Aquest matí m'he llevat a les 5:23 (les 11:23 a Catalunya) i dutxats i empaquetats hem anat cap a l'aeroport de La Guardia a ficar-nos en un avió petitet amb 10 persones més cap a Boston. Hem arribat a Boston a les 9, després d'una horeta a dins l'avió, amb unes interesantíssimes vistes (l'avió volava baixet).
A Boston l'essència USA, aquesta essència capaç a la vegada del millor i del pitjor... Pujem a la línea platejada d'autobusos... però NO. No és un autobus, és un híbrid. Fa uns quilòmetres amb un motor de benzina i de cop i volta, a una de les estacions, apaga el motor de benzina, es connecta amb una espècie d'antena a una catenària (una línea elèctrica elevada com les dels trens) i engega un motor elèctric. Fascinant. Però això no és tot, acte seguit entra en un túnel com si fos un metro... Què cony, és que és un metro!!!!! Un metro amb rodes i amb motor de benzina per anar per l'autopista.
A South Station hem de fer transbord de la línea platejada a la línea vermella, ara sí un metro com deu mana... Bé com els que coneixem. Elèctric i amb vies... I arribem a Kendall, a Cambridge, a l'MIT, un dels instituts universitaris tecnológics més importants.

Primer deixar les maletes a l'hotel, el Marriot Cambridge Center Two, un hotelarro, d'aquests amb categoria. Després dinar de feina a un restaurant típic del lloc. De primer una crema de substancies diverses, moltes d'elles sense identificar però molt bones totes, sense cap dubte. De segon una tìpica amanida César AMB LLAGOSTA, clar que la llagosta tenia pinta de llemàntol però... Això sí, molt bona l'amanida.

I ara és ara. Patir pel Barça mentre gaudeixo d'Internet, enyoro la meva nena (que segur que em mata per escriure-ho aquí) i la última aventura l'he viscut mentre escrivia aixó.
Quan tot just acabava d'escriure el primer paràgraf l'alarma d'incendis ha començat a sonar. He agafat quatre coses per tapar-me (fa molt fred), els ordinadors i la meva motxilla i he marxat tranquil però xalest per l'escala d'incendis (només 17 pisos) tal com recomanava la veu grabada de l'alarma. Quan he sigut a baix m'han dit, tranquil home és normal pots tornar a l'habitació, que hi ha 2 pisos en obres i la polseguera dels manobres de tant en tant fa saltar l'alarma. Però la llei diu que quan salta una alarma cal revisar-ho tot de dalt a baix. Quan he estat a baix de l'escala hi havia 4 cotxes de bombers d'aquests grossos (com les pelis) i un cotxe de bombers 4x4. Si el foc arriba a ser de veritat... acabaria venint l'exèrcit!!!! Comparar això amb el nostre estat... Que millor no fer-ho.

Res, jo he aprofitat per comprar-me una Coca-Cola Light ben fresqueta i seguir escrivint les meves aventures transatlàntiques per a qui pugui interessar.

La resta del dia, és TURISME!!!!! Demà al matí, abans de marxar cap a NY més, si trobo connexió.