Ja veieu... No paro. No atur, vaja.Foto 1: departament de ciències de la comptuació del MIT (Cambridge, Boston, Massachússets). L'arquitecte que el dissenyà és el famós Geary, i Bill Gates en pagà una petita part que porta el seu nom... Per més senyes podeu ampliar la informació a l'apunt del meu pare a l'adreça d'aquí avall.
http://lvalverde.net/index.php/arxiu/2006/03/10/103/
Foto 2: jo i el meu Mac agafats a traició (sense posar cara 'guapa' ) mentre escric una postal a la meva mare.
Gairebé res. Des que vaig escriure l'últim apunt no he fet gairebé res.
Primer va tocar un tomb més per NY. Varem pujar als pisos 86 i 102 de l'Empire State, que si no m'equivoc encara és l'edifici més alt de NY. Varem donar un tomb pels famosos carrers iluminats de Broadway observant centenars de persones fent cues per anar al cinema i/o al teatre. Ara ja entenc per què a les películes americanes la gent diu "tinc entrades pel teatre" com si fos quelcom emocionant... Clar, aquí són les entrades que dirien emocionades: "ei, algú m'ha comprat!!!"
Bé, fora bromes. Sopar, varem sopar en una BBQ amb música en directe al mateix Broadway. Clar que per ser sincer la música (un poc magra) va començar quan nosaltres ja marxàvem... Això sí, tocava una altra dosi de tradicionalisme-artesania americana: un bon gelat Ben & Gerry's (que ho son de bons aquests putes!!!) i apa! A dormir!!! Que l'endemà no seria poca cosa.
L'endemà, efectivament no ha estat poca cosa. Perquè l'endemà era avui, més o menos, perquè hem perdut 3 hores. Vull dir que ara aquí a San Francisco són les 00:30 mentre que per a vosaltres són les 9:30. (A NY són les 3:30). Quines complicacions.
Bé aquest matí, fer maletes, lo primer de tot. Després berenar d'un croissant amb cheddar i pernil dolç (bé, + o -). I deixar l'habitació del Waldorf Astoria. Deixem les maletes a la consigna i pillem un Yellow Cab (un taxi, punyetes!) cap a l'Estatua de la Llibertat. L'Estatua està a una illa separada de Manhattan i cal pillar un Ferry per anar-hi. El Ferry també passa per Ellis Island que és la illa-presó on a finals de segle 19 els immigrants passaven la quarantena abans de ser admesos als Estats Units. El que era una vergonya ara és un museu d'homenatge a la immigració. Com que per pujar a dalt de l'Estàtua cal demanar hora i nosaltres no en teniem, ens hem limitat a fer cua per pujar al ferry de 12 euros, sense baixar ni a l'Illa de l'Estàtua, ni a Ellis Island. 4 fotos per aquí i quatre fotos per allà i cap a buscar les maletes. De fet el millor que té el passeig en Ferry és veure l'Skyline de Manhattan des del riu. És preciós i impressionant. Més i tot que no pas l'estàtua.
Taxi a l'hotel, dinar en un bufet i cap a l'aeroport. Algú ens havia avisat que calia anar-hi amb 4 hores d'antelació. Ha resultat ser un bon consell. 2 hores per arribar a l'aeroport. El trafic, i un accident, la causa. El taxista ens ha fet un passeig turístic pel barri de Queens de forma gratuïta, completant i concluint així la meva segona estada a NY. La primera fou d'una nit i fa molt i molt de temps. Uns 8 anys.
Aeroport i avió. 11 hores comptant des que hem agafat el taxi cap a l'aeroport JFK de NY. A l' avió aquest cop ho he passat fatal. Estava cansat, tenia son peró no podia dormir. Per acabar-me de maltractar, han tornat a posar.... LA JOYA DE LA FAMÍLIA. Estava desesperat. A més el refredat m'ha tornat però amb mala óstia.
Arribem a l'aeroport de SF on teniem un cotxe llogat. Pedazo cotxe. Un Pontiac nosequé. Per 3 mesos de merda no el podré conduir. (No driver under 25). Pero quin pedazo cotxe. Fent de copilot hem arribat a l'hotel Holiday Inn Golden Getaway. En comparació amb els altres, una merda. Però té Wi-Fi gratis. I és el que hi ha. Ara hauria de dormir un poquet... Per anar bé.
Demà... Més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada