El Aviador, de Martin Scorsese

Què puc dir jo d'aquesta película?
Fa un any, quan la varen estrenar no hi vaig anar. No sé per què. El trailer em resultava atractiu. Però no.
Ara un any després, l'Univers em va permetre de veure-la al cinema. I certament he entés per què es va emportar només Oscars secundaris. Perquè no és tan bona. Sincerament, tot i que el tema no em va Million Dollar Baby és força més película que aquesta.

Amb el Aviador, Scorsese fa dues películes en una. Una sobre la arriscada, especuladora i americana vida d'un nen ric, i l'altra sobre les manies i el flirteig amb la bojeria d'un maniac dels microbis. De les gairebé 3 hores que dura la película, el tema de la mania-fobia del protagonista es podria haver deixat una mica de banda i estalviar-se així 20 minuts de película certament innecessaris.

Ara bé, la part sobre la història pública i empresarial de Howard Hughes és certament molt interessant i està exposada amb gràcia... però també podria haver-se estalviat uns 20 minuts més fent així que la durada fos d'unes raonables 2 hores.

Finalment i per no allargar-me, com és costum en mi, el que més em va cridar l'atenció és el paper de Cate Blanchett, que es fica meravellosament en la pell de Katherine Hepburn. És una actuació molt molt impressionant, imitant fantàsticament alguns dels gestos personals i característics de l'actriu, fent que en alguns moments tinguis realment la impressió que és la pròpia Katherine la que tens al davant. Amb motiu li donaren un Oscar. Amb motiu. Ho he pogut contrastar perquè molt recentment també he vist La Reina de Àfrica, trepidant película d'aventures on la Hepburn acompanya al Humphrey Bogart. Us la recomano.