Aquestes vies de metro i l'estació que hi havia a sota i que ha estat reconstruida són les úniques coses 'senceres' que hi ha a la ZONA ZERO 5 anys després de la massacre i la destrucció. Ah! I uns plafons commemoratius de l'esdeveniment... I tot de familiars d'algunes de les víctimes amb fotografies dels difunts recordant-los, plorant-los i pregant per ells. Encara recordo quan algú em va dir, al davant del mostrador del Conserje al Penyafort que havien tirat una torre avall. Vaig anar corrents a la tele i vaig veure com tiraven l'altra en directe. Esfereïdor tot plegat. Ara, si no fos pels plafons i el metro seria un mer descampat amb algunes deixalles i restes del que un dia fou un símbol d'una ciutat i d'un país. Les torres bessones.
Del que durant 3 anys foren els edificis més alts del món, ara només en resta un forat enorme. A les fotos es pot veure l'enreixat que envolta el forat i algunes de les estructures metàl·liques que permetien aguantar els dos gegants.
També els edificis que enrevoltaven el WTC en quedaren afectats. Alguns varen caure. D'altres com el Hilton WTC que es veu en una foto més avall està apuntalat i pendent de demolició. A no ser que puguin reparar els danys estructurals. A la següent foto el continu esperit religiós americà: l'únic que no han tret és aquesta estructura de bigues en forma de creu cristiana... De fet li deuen haver posat després...
I més estructures... I més forat.
Aquest és l'hotel que esta apuntalat i pendent de demolició... Crec que era un Hilton WTC...
La bandera americana és un d'aquests elements que mai no falta. De fet aquests dies he estat reflexionant. En un país tan multicultural, multiconfesional, multiracial, multilingüístic i tant multinacional com plurinacional, només, única i exclusivament hi ha un símbol que el defineixi com a unitat, com a país, i aquest és la bandera. Suposo que d'aquí neix aquest culte tan fervent per a aquest símbol. Tan fervent i tant global dins d'aquest país.
A aquesta foto es pot veure l'entrada a l'estació de metro WTC (World Trade Center).
Una dada curiosa, a NY hi ha més diaris en Xinés que diaris en català als PPCC (a les Illes, el Principat i el País Valencià junts). Del castellà ja ni en parlem. Clarament cada dia és més difícil parlar en anglés als EUA... A la mínima que detecten la teva procedència t'aborden en castellà. Espanyol li diuen ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada