Ja soc a casa, en plena recuperació del Jet Lag. Diumenge tornaré a BCN. Mentrestant, ja que poques vegades havia tingut tantes visites al blog que aquests dies que he estat posant fotos, continuaré posant fotos i comentant-les dia si dia no. Avui toquen carrers de NY. Un matí que vaig dedicar-me a passejar sol per NY. 5 hores de caminar. La primera imatge és un mapa de Manhattan on hi ha dibuixat més o menys el camí que vaig seguir. La línea blava és el camí més curt entre l'hotel i la Zona Zero. La línea vermella és el camí de baixada que vaig seguir fins al camí blau. Després em vaig guiar més o menys pel camí blau. De fet em vaig perdre i va ser molt més llarg. Aproximadament calculo que vaig caminar unes 10 milles, és a dir, uns 17 km. No res comparat amb la marató, és clar, però per a mi és tota una fita. Per a regal, dues auto-fotos d'aquestes amb el glamour de la Big Apple de teló de fons.
I més carrers... La foto següent la vaig fer per intentar copsar fallidament és clar la impresionant perspectiva d'aquesta ciutat. Els gratacels fan que sigui difícil trobar el punt de fuga!
I sembla estrany que jo, sempre intentant defensar la bellesa de la natura caigui vençut als peus d'un gegantí bosc de formigó i metall. Però val a dir que per norma general aquí tenen força clara la diferència entre terreny urbanitzable i terreny protegit o d'interés natural. I fins i tot els arquitectes tenen més bon gust... Per norma general. De fet el nostre supositori gegantí no està tan malament!
Per acabar hi ha una anècdota que em vaig oblidar i no vaig explicar en l'apartat corresponent, el de Berkeley. Fa temps que la Galàctica flipa perquè arreu on vaig trobo gent que he conegut a la residència, al CMU Penyafort-Montserrat. Però clar fins ara això es limitava a BCN (i a Mallorca). El 'colmo' és trobar-se un ex-col·legial a l'ascensor d'un edifici de la Universitat de California a Berkeley... La meva Galàctica encara riu... Diu que som una plaga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada