USA - dia 7: more SF i dia 4 del compte enrera

Bones! El setè dia, igual que el sisè es podria considerar un dia familiar. En aquesta ocasió compartit amb una bellíssima persona, també amiga del meu pare... Una persona molt afable amb qui sempre m'hi trobo i m'ho passo molt bé. Tot i que ella és d'orígen sud-americà i parla castellà varem parlar tota l'estona amb anglés i vaig poder practicar molt. Pel que fa a turisme, vaig anar al Cliff House, una platja molt famosa de la zona on es veuen passar ballenes, també vaig visitar la Apple Store (botiga de coses Apple) i la Virgin Megastore de SF amb importants desfetes.
Era el St. Patrick's Day, una festa d'orígen irlandés però que és amplament celebrada amb desfilades típiques americanes amb els gaiteros, i tots els grups de comunitats importants, deportistes fent l'equivalent americà als castellers i nens llançant caramels a l'estil setmana santa però sense disfressa cínica aixó si, amb mala llet. Una mica més i m'han d'ingressar amb una contusió per cop de piruleta a l'ull. La vaig esquivar per milímetres a l'estil Neo de Matrix.
Mentre dinàvem a un restaurant d'un Mall (Centre comercial estil Diagonal Mar) típic americà, la cambrera estava molt simpàtica i el meu pare i la seva amiga se'n varen estar enfotent tota l'estona. Sí, ja sabeu, d'aquestes coses que fan tanta ràbia! I no era gens lletja la cambrera. Quina llàstima que jo sigui home d'una sola dona... ( ;-) )
Bé després varem anar a casa de l'amiga del meu pare, i després varem anar a sopar a un restaurant Tailandés, Thai com li diuen aquí. Va ser força bó. Molt bó. Peró el plat fort que em vaig demanar jo encara em pica. Déu n'hi dó. I jo que em pensava que havia provat el picant... Això sí que es picant. (Potser massa i tot).
Després de petar la xerrada i les dents pel fred que feia, la deixarem a casa seva per tornar a l'hotel. Jo a més de mort de fred estava mort de son. I em va costar més pujar fins a l'habitació que adormir-me. Com que avui tampoc no és molt llarg, unes fotos...

Foto 1: port de Boston (voltants del Quincy Market) de nit amb la il·luminació. Poc ecològic, poc sostenible... Però certament té el seu encant.
Fotos 2, 3 i 4: vistes de l'Skyline (Skyline és la paraula que utilitzen per referir-se als gratacels, la línea del cel) de Boston a la nit. Quanta llum!!! Però igual que abans, és certament bonic. Encara que als ecologistes se'ls retgirarà l'estòmag.

































Fotos 5, 6 i 7: jo i no jo al davant de la cúpula de l'edifici més emblemàtic de l'MIT de Cambridge, Boston, tot just a l'entrada de l'MIT.