Diarios de Motocicleta: menys Erasmus i més Interrail

Paisatges brutals.

Situacions tendres. Situacions apassionants. Situacions burlesques.

I imatges de pobresa. Històries d'injustícia. Discriminació. Desesperació. Malaltia.

I ulls... Ulls de gent senzilla. Ulls d'un continent que va passar de colonitzat a esclavitzat. Que ha passat d'afamegat a extorsionat.

Un viatge iniciàtic, que dugué a Ernesto 'Fusser' Guevara a transformar-se en el Comandante Che Guevara.

Bella película que em fa pensar que en comptes d'Erasmus i xorrades, tots els joves hauriem de fer viatges iniciàtics d'aquest estil. (No vull dir amb això que tots hauriem d'esdevenir revolucionaris, res més allunyat. Però almenys així es pren realment consciència del que hi ha més enllà).

Gran película.
I menys Erasmus i més Interrail!!!!!!!!!!!!!!!!!




------------------------------------------------------

Uns dies després d'escriure aquest apunt el vaig comentar amb Galàctica que em va renyar amb motiu. No puc parlar en contra de l'Erasmus perquè jo mateix no l'he fet mai. El que volia dir més o menys és que tinc la sensació que en viatges de l'estil al risc i a l'aventura proporcionen un aprenentatge addicional molt diferent de l'acadèmic. I no tenen per què ser incompatibles.
------------------------------------------------------

Uns dies després d'afegir l'afegit anterior a un episodi de la série de Tele 5 Siete Vidas, la Sole, personatge representat per Amparo Baró li diu a un altre personatge (que no recordo):

- "Trenques més parelles que les beques Erasmus!!!!"

Aquest punt no és ni bó ni dolént (están mal escrites?)... Depen de com afectin a cadascú. Jo conec almenys 4 parelles trencades per aquestes beques. Aixó es pot veure des de dos punts de vista:

1. Si no pot mantenir el tema en la distància és que no era la persona adequada (això inclou fidelitat, paciència, molta pasta en trucades telefòniques i un llarg etcétera de condicions necessàries per a poder ser la persona adequada).
2. Si no fos per les beques Erasmus hauriem estat feliços... (De fet la versió real és, des del punt de vista de qui ho pateix, ... JO hauria estat feliç... I potser tu t'hauries quedat amb les ganes però com que com subjectes som egoistes i subjectius, i si tothom ho és, JO més).

Segur que hi ha més óptiques peró ara mateix aquestes son les que tinc més a mà...