USA - dia 3 : retorn a NY, història de Massachussets i foto

Foto 1: jo i el meu refredat el dia abans de marxar

Foto 2: vista general de Cambridge des de l'hotel

Foto 3: vista general meva a la finestra de l'hotel de Cambridge













5 del matí del tercer dia. Cambridge, Boston, Massachússets. Ja estem desperts.
Primer, el meu pare participa en directe a un programa de Catalunya Ràdio.
Després esmorzem quatre tonteries... I turisme.
3 hores de passejar per Cambridge i Boston. Primer l'edifici "autèntic" de l'MIT. Després llarga aventura per trobar un dels primers vaixells de guerra dels United States, l'U.S.S. Constitution. Estava tancat.
((Ahir a la nit varem anar al Quincy Marquet i pel centre de Boston. Passàrem pel bar on s'enregistrava Cheers (o quelcom així).))
Tornem a l'hotel per agafar les maletes i metro cap a l'aeroport de Boston, també conegut com el Logan Boston Airport. Un crit a favor de Barcelona: el metro de Barcelona es infinitament millor en quant a servei i qualitat que no pas el de Boston. I això que aquí tothom paga el billet!!!
Un autobús amb ales ens retorna a NY, a l'aeroport petit de La Guardia (l'internacional és el JFK). Dic autobús de forma benévola perquè en aquests avions hi caben menys de 40 persones, menys que alguns autobusos.
Això sí, les companyies aéries aquí et tracten lleugerament millor que no pas a casa nostra. En canvi els aeroports no. Aquí gairebé et fan despullar. T'has de treure tot el metàlic. T'has de treure les sabates. Has de posar l'ordinador fora de la bossa. Només falta que et demanin que passis la seguretat saltant "a la pata coja".
A l'avió reflexionava sobre l'origen del nom de l'estat que estava abandonant: Massachússets. Se'm ve al cap una possible etimologia:

L'any 1669, una colònia de mascles felanitxers emigrats de Mallorca s'establiren als territoris actualment coneguts com Massachússets, a la costa atlàntica de nord-amèrica. Els mascles felanitxers es sentien buits, incomplets i patiren la incontrolable necessitat de trobar la llibertat, allò que els permetés sentir-se complets i propietaris de tots els seus drets. Vaja, que sentiren la necessitat de trobar femelles. En això que no molt enfora d'allà, feia poc que els francesos havien fundat una ciutat on duen a terme tot tipus de perversions i indecències, coneguda com a Nova Orleans. Aquella nova versió de Sodoma i Gomorra estava plagada de dones de tota casta i tipus. I allà van anar a pescar els nostres protagonistes. Així que una delegació escollida democràticament pels més rics agafaren ses mules i partiren cap allà per trobar femelles. I en trobaren, i moltes! Ara bé, les que estaven disponibles exigien un preu molt concret per deixar la seva vida a l'animada Nova Orleans i embarcar-se en una nova aventura a aquell nou indret fundat per intrèpids mascles felanitxers. Totes demanaven tres parells de sabates de marca. I sobretot 40 parells de calcetins cadascuna. Els felanitxers indignats intentaren rebaixar la quantitat, però la necessitat fou la necessitat i d'aquí sortí el nom de l'estat. Negociant amb les femelles els felanitxers, poc versats en francés (l'idioma vull dir) els deien a les femelles: No son massa chaussettes? (chaussettes vol dir calcetí en francés, massa vol dir massa en català) I d'aquesta pregunta, d'aquest regatejar el preu, sorgí el gloriós nom de Massachússets. En un altre anada d'olla explicarem la relació d'aquest origen felanitxer amb que el MIT (L'institut universitari de tecnologia més punter del món) estigui allà i amb que a Felanitx els més beneits facin rellotges. També relacionarem la proliferació de visites extraterrestres a Massachussets amb la presència del PP a Felanitx i a Mallorca.

I res més. Una hora d'embós a NY per arribar a l'hotel, arribar a l'hotel i connectar-me. Demà més. Si lleu.