Creure en la providència o en el destí

Jo no crec en misticismes o supersticions.
Tot i així de vegades hi ha coses que no deixen de tenir la seva gràcia.
Això que us explico em va passar a finals de Febrer / Març d'aquest any.
Jo em moria de ganes (estúpidament si ho penso ara fredament) de comprar-me un joc nou per a la meva ara abandonada i oblidada PlayStation 2. I el joc en qüestió era el FIFA08, un joc d'aquests de futbol, dels que en treuen un de nou cada any amb millors gràfics i amb els noms de tots els jugados de no-sé-quantes-lligues d'arreu del món.

La cosa és que em moria de ganes de comprar-me'l però alhora, des que faig feina i m'he de guanyar els quartos jo totsol, m'he tornat (més si es posible) primmirat amb els diners. I una extranya sensació de responsabilitat, associada a la consciència de la dificultat de quantes hores he de fer feina per poder guanyar 50 euros em feien mirar-me l'estoig del joc a tots els centres comercials i botigues de jocs que em trobava pel camí, però sense decidir-me en cap cas a comprar-lo definitivament. Els remordiments i tot plegat. I també que un dia la que aleshores era la meva al·lota i vaig estar a punt de comprar-m'ho ella em va animar a que no ho fes.

En aixó que en aquells dies, amb la que és ara la meva ex- i una excel·lent amiga, estavem amb ganes de provar sort a les diferents loteries estatals... I un dia ens va pegar per fer una Primitiva i un Euromillones. I com no podia ser d'altra manera va arribar el moment de barallar-mos. Perquè a mi em va pegar per fer una quiniela (una loteria d'aquestes que has d'encertar els resultats del futbol) i no sé per quines cinc-centes a ella no li semblava bé que ho fes... Pensa tu! Posar 15 0 30 creuetes tapant un 1 una X o un 2 i després veure-ho venir...

Al final com sempre jo em vaig sortir amb la meva. Jo trobava que havia de fer-la i la vaig omplir. Malament. Malament perquè no la vaig omplir bé. En teoria si omples més d'una columna no pots fer apostes dobles i jo vaig omplir 2 columnes amb 2 apostes dobles cadascuna. Quan la vaig anar a validar la joveneta de la caixa em va dir que l'havia fet malament i que no passava, que l'arreglés. I li vaig dir, és igual! Tu arregla-ho com et sembli! I així ho va fer.

Aquella quiniela va estar un més i mig dins la meva butxaca, fins que un dia avorrit a la feina em va donar per mirar si havia guanyat res antes de tirar-la (evidentment sense cap convenciment de que a mi em pugui tocar res).

Doncs la meva sorpresa va ser majúscula. 11 encerts que em suposaven un premi en efectiu de 50 euros. Per a mi el missatge va ser clar.

Loteria Futbol 50 euros
FIFA 08 -50 euros
Resultat Ideal

I crec que tots encertareu, arribats a aquest punt i amb les pistes que teniu, qué en vaig fer d'aquells 50 euros.

D'aquesta història se'n dedueixen moltes coses i se'n poden fer moltes bromes.

Al final llevat de bajanades de l'estil de "Afortunat en l'atzar, desafortunat en l'amor" i de destins i providencies, la veritat es que va ser una casualitat ben benvinguda.
Una d'aquestes historietes que em farà gràcia recordar algun dia tot rellegint-me aquest blog que fa la funció de diari personal (tot i el decalatge de 6 mesos respecte el moment del succés).

PS: El decalatge de 6 mesos no deixa de ser una bona o genial senyal de que la meva vida és prou intensa com per tenir multitud de coses per explicar.