(...)
'Well, in a way, we're both the same kind of person, aren't we?'
'Are we?'
'I think so. Not superficially, perhaps, but fundamentally. We both like the truth. I think, as far as one can say that of oneself we both see things as they are.'
'And you think most people don't?'
'Of course they don't. Nell Vereker, for instance. She sees things as they've been shown her, as she hopes they are'
(...)
Mary Westmacott (Agatha Christie)
Giant's Bread
Giant's Bread
És molt bonic... Sembla interessant aquest llibre, pels fragments que n'has extret...
ResponEliminaI a més ara puc dir que era premonitori... Que no hi ha ningú que realment sigui especial. Tots som previsibles i que les persones no canviam mai...
ResponEliminaAquestes paraules d'aquest llibre són tan vigents en la meva vida...
Hi ha gent que veu les coses tal com són... D'altres veuen les coses tal com els han ensenyat. I aquests es mostren totalment reticents a obrir els ulls...
Recorda això al mite de la caverna de Plató? Volen els admiradors de l'ombra realment que els obrin els ulls?
La ignorància i la mentida prefabricada són més fàcils, que assumir el gris de la realitat.