Si fuig pel pinar amb un mocador vermell al coll, digau-me, Déu, quin turonell obscur serà el solaç per al meu plant. Si per al meu clam no hi ha orelles, digau-me, Déu, quina badia o quin port serà el més avinent per a la meva fuita santa. Si l'amor, al burg, és vagabund, i més encara ho és al camp, ¿a quin país aniré, a quina ribera fàcil deixaré el meu cos irredempt? Digau-me, Déu, car hi ha tanta obscuritat, car les ólibes ja inicien la seva dansa justa, ¿quina música o quina rodella encendrà el meu costat o quin gladiol intacte podré dur damunt l'esquena? Tot és un enigma eixorc, una llivanya insondable, un mur cec. És penible de no poder entretenir-se amb les gavelles lliures o els pàmpols encesos. Jo, Déu, solament deman una veritable flama o un almud de justícia per a la meva carn salvatge. Si el que deman no pot ser, Déu, ja podeu portar un fermall, car vinclaré els ferros i en clavaré als ulls dues dagues.
Etiquetes
Aliens
(28)
Aventures
(335)
Business Administration
(184)
Català
(1096)
Ciència i Coneixement
(179)
Cinema
(254)
Cognitive
(3)
Cultura
(395)
Diversos
(453)
English
(456)
Español
(920)
Français
(243)
Humor
(465)
IA
(1)
Italiano
(70)
Literatura - Literature
(241)
Lletres de cançons
(78)
Llibres - Books - Livres
(267)
Memòries
(98)
Músiques meves
(142)
Now
(44)
Poesia i poemes
(199)
Português
(101)
Reflexions
(541)
Restaurants-Bars-Discos
(53)
Revival
(6)
Teatre
(35)
Webs i blogs
(114)
Work
(3)
dilluns, de desembre 12, 2005
Una veritable flama o un almud de justícia per a la meva carn salvatge de Miquel Bauçà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada