Speed Racer - Forbiden Kingdom - The Love Guru - Get Smart

Ara ja fa molt que no parlo de cinema... I per posar-me al dia caldrá que faci les crítiques de les pelis que he anat veient agrupant-les d'alguna manera o altra!. Que ja porto almenys un més de retard amb l'assumpte. Entre una cosa i l'altra, el meu viatge a la Índia va trastocar fortament la meva vida. Va ser una sacsejada considerable. Per això començaré amb les películes que vaig veure a l'avió de tornada...

1. Speed Racer, dels germans Wachowski.
El punt de partida es senzill. Meteorito, una série ben antiga dels anys 70-80 (crec) del món de les carreres de cotxes en el que la meravella del cotxe del protagonista superava tota casta de trampes del seus bruts i ambiciosos contrincants.

Amb un desconegut actor en el paper del protagonista, un nen obsessionat amb el món de les curses de cotxe degut en part al seu germà, un desaparegut i afamegat corredor, i en part al negoci de mecànic del seu pare.

Molts efectes especials i molta acció, amb un colorit que intenta retre homenatge a la original série japonesa, que aconsegueix (sense arribar a la formidable qualitat de Matrix) entretenir sobradament a tota la família, o en aquest cas a un viatger que retorna d'un apasionant viatge d'un mes de feina de la Índia.

En el cartell de la película destaca, tot i que té menys minuts dels desitjables, la presència d'una dona de gairebé la meva generació que tingué el seu moment de morbo històric però que no acaba de reivindicar-se com es mereix: Cristina Ricci... Potser no li ofereixen papers prou bons, o no els sap escollir. A la película del mestre Woody Allen que va fer no em va agradar gens. Però a Speed Racer omple bé la pantalla els breus minuts que té.

2. The Forbidden Kingdom - Jackie Chan i Jet Li
Una película amb dos mestres del món de les arts marcials al cinema com són Jackie Chan i Jet Li, té guanyada tota l'atenció de qualsevol persona que es consideri mínimament interessada pel món de les arts marcials... Els entesos ja saben perfectament que el Jackie Chan, sobrepassats els 50, ja no és el que era... Tot i que conserva un estat de forma excel·lent i el seu gust per incluir el sentit de l'humor en les películes que fa i en les seves interpretacions. Als que ens agrada si té més registres o no ens importa considerablement poc. I per què ens hem d'enganyar, als que no els agrada tampoc els importa massa. D'altra banda Jet Li té un gust per películes més violentes i sanguinolentes. La barreja d'aquests dos personatges podría donar per molt. I per desgràcia, el Reino Prohibido es queda massa curta en explorar totes les possibilitats existents.

Es una película que s'oblida fàcilment, que rebé crítiques molt bones i crítiques molt dolentes. Tant unes com les altres em son bastant indiferents.

Al final, tot plegat, cops i tocs, i una mica de mitologia oriental (o pseudo-mitologia pseudo-oriental) que sincerament consegueix, almenys, si més no, enaltir la bellesa de la seva protagonista femenina, la Yi Feu Liu.

Valoració: un més que acceptable entreteniment familiar apte per a tots els públics sempre i quan no es tracti d'ultra-radicals de la puresa cultural ni d'estirats pijo-cinèfils que han oblidat enretirar-se l'escombra del recte. I no, no és bona, ni té cap qualitat original. Però és entretenguda, conserva els elements imprescindibles que se li exigeixen, i aconsegueix batre el rècord d'inexpressivitat de Jet Li. Aviat aconseguirà superar Stallone, Schwarzenagger i Van Damme si continúa així. Ánim Jet!!!!




3. Get Smart (Superagente 86) amb Anne Hathaway i Steve Carrell
El primer punt que es va anotar aquesta película, abans ni tan sols d'haver-la vist, és la impactant presència de Steve Carrell en el paper del Superagent secret.

I si dic impactant, ho dic perquè ni en un milió d'anys se m'hauria ocorregut un actor més perfecte per a aquest paper, tant per l'aparença física com en l'estil d'actuar... Hi ha personatges en el món del cinema i de la televisió que han estat marcats pels actors que els han interpretat. Què voleu que us digui, no m'imagino una película de McGyver sense el McGyver, ni una película del Equipo A sense tots i cadascún dels personatges originals... O almenys fent un treball d'actors (maquillatge, caracterització i actuació) molt fort. Bé en el cas de McGyver ni aixó... El mateix puc dir de Han Solo, d'Indiana Jones, o ja més recentment de l'impressionant Jack Sparrow de Johnny Deep.

En una película inspirada en una sèrie com aquesta, també és el primer i més important escoll a superar. I en aquest cas, la cojuntura universal va donar als productors la existència i caràcter de Steve Carrell, un actor que no em fascina, però que es perfecte per a una re-encarnació de tal magnitud.

El repartiment el completa l'Anne Hathaway, una noia força maca, que em resulta molt atractiva en alguns aspectes, però que no acaba de quallar a Hollywood... Encara no ha trobat, al meu entendre, un paper que li permeti desfer-se de l'etiqueta de nena Disney (Princesa por Sorpresa) que pel que sembla tant negativament afecta a les jovenetes americanes (si no pregunteu a Linsday Lohan, Hannah Monanah, i a la guarra de High School Musical)

He escollit aquesta foto pel seu cantó sexy més que perque hi surti especialment maca... Podría ben ser perfectament la propera noia bond... Jo crec que encaixaría en un registre més seriós (si n'és capaç) al costat del nou Bond rosset.

De la película en si n'he parlat poc. Està bé. És interessant en el sentit de que és entretenguda. Sense ser res de l'altre món. Podríem deixar-ho en entretenguda, i deixar per destacat el paper de Steve Carrell.


4. The Love Guru - Mike Myers
Després de Austin Powers, el Mike Myers continúa provant, sense excessiu éxit, trobar amb la fórmula de les grans recaptacions taquilleres amb personatges estrambótics i exòtics fonamentats en la seva capacitat camaleónica i amb la seva habilitat de fer ganyotes diverses.

Una historia estúpida, una dona preciosa (la Jessica) que podeu veure a la foto que tanca aquest apunt, i tot un seguit de tópics, situacions absurdes, i animalades de tot tipus en una película que no sé si es apta pera tots els públics, però que només hauria de ser vista per els ultra-fanàtics de la casta i puritana J. Alba...

Després diuen que el Cristianisme ja no fa mal!!!!!
Doncs per culpa justament del respecte per les creences del seu pare, la Jessica ja ha dit mils de vegades que no pensa despullar-se en cap película. I això no és una desgràcia... Una de les dones més maques del món! Si fos tan intel·ligent com maca i atractiva... Però no ens enganyarem tampoc.

En definitiva, que la Jessica és la única cosa bona de la película...