Una de James Bonds

Avui en toca una de James Bonds...

Goldfinger (1964): després de "Dr. No" (1962) i de "Desde Rússia amb amor" (1963), Goldfinger fou la tercera entregra d'aquesta nissaga, ideada per Ian Flemming, que ja té més de 45 anys d'existència.

També amb el gran Sean Connery en el paper protagonista, Goldfinger és, a més del títol de la película, el nom del malvat magnat que planeja un gran cop atòmic per fer-se d'or... Una cinta mítica ja que destaca per la ja mítica i famosa forma de matar l'amant de Goldfinger: pintada d'or, produint-li mort per asfixia. I presentant Honor Blackmant com la noia bond de torn... Una película ja mítica que poca gent no ha vist ja a una de les mítiques sessions de les caluroses tardes-vespres d'agost o alguna de les infinites vegades que ha estat reposada per televisió.

Operación Trueno (1965), l'any després de Goldfinger, Sean Connery repetia en el paper de Bond, James Bond a Thunderball. En aquesta ocasió James Bond haurà de frustrar els plans de la organització secreta Spectra, consistents en infiltrar un pilot per tal de segrestar un parell de bombes nuclears i així fer xantatge a les grans potències mundials... En aquesta ocasió, les noies Bond són Claudine Auger i Martine Beswick. Una altra pel·lícula excel·lent que ha estat reposada a televisió fins a la exhausció.

La nissaga de James Bond sempre ha estat polèmica i mediàtica per diversos i variats motius... Per la imatge hiper-masculina i conquestadora del protagonista, per un tractament de la dona que freqüentment ha estat titllat de masclista i fortament criticat per les feministes, i per mil motius més.... I justament d'aquestes crítiques nasqué una película parodia realment mítica:

Casino Royale (1967), dirigida per fins a cinc! directors diferents (John Huston, Kenneth Hughes, Val Guest, Robert Parrish, Joseph McGrath) i amb un repartiment més que estel·lar: Peter Sellers, Ursula Andress, David Niven, Woody Allen, Joanna Pettet, Orson Welles, Deborah Kerr, William Holden, Charles Boyer, Peter O'Toole. Casi res. En aquesta parodia la organització Spectra vol acabar amb el tresor més preuat del millor espía de l'MI-5: la pulcra imatge de cavaller de James Bond, un home inmaculat en el seu tractament a les dones. Aquí ja es pot percebre la primera gran ironia, doncs contrasta enormement amb la línea oficial de películes de l'agent 007... A partir d'aquí tot un seguir de trapelleríes molt divertida amb un repartiment de luxe en el que destaca Woody Allen en el seu primer paper.

Molts anys han passat des d'aleshores i molt han evolucionat les películes del popular agent secret fins arribar a la última pel·lícula d'aquest apunt.

Quantum of Solace (2008). Després de la original i arriscada revisió de la nissaga duta a terme l'any 2006 amb la nova versió (la versió oficial) de Casino Royale, que presentaba un ros Daniel Craig en el paper protagonista, l'any passat va aparèixer Quantum of Solace, segona película amb Daniel Craig de Bond en la qual persegueix la venjança de la organització que a qui culpa de la traició i de la mort del seu únic amor, Vesper Lind. En aquesta ocasió la noia Bond és una noia de la que ja hem parlat, l'Olga Kurylenko, una model russa preciosa que jo vaig descobrir a Hitman. En posaré una foto seva perquè entengueu a que em refereixo amb la paraula preciosa.

En aquesta nova línea Bond-Craig es representa un personatge més obscur... A mig camí entre la precuela (en teoría es tracta dels orígens de Bond) i una continuació (alguns personatges venen heretats de Pierce Brosnan, com la directora de l'MI-5) a mi personalment m'agraden en el sentit que han reinventat el personatge, que curiosament s'acosta més al seu gran competidor del món dels espíes del segle 21: Bourne... (Us heu adonat mai de la semblança: Jason Bourne/ James Bond???).

Quantum of Solace es una mica menys bona que Casino Royale, però malgrat tot es una película que té tots els elements fonamentals de la marca Bond. Un argument molt original amb elements molt clàssics i una protagonista bond, que excepcionalment no se'n va al llit amb l'agent. L'altra punt és el desig dels productors/directors de que per primera vegada a una película de l'agent 007, aquest no es presenta de la coneguda forma: em dic Bond, James Bond.

Aquests intents de renovar-se conservant-ne l'essència són molt agraïts pel públic més exigent com jo... Clar que es perd un dels elements més típics i agradables de la nissaga: el saber que al final de la película l'agent acabava amb una dona preciosa y inteligent en un lloc paradisiac perdut de la ma de deu i passant-ho ben bé. Tot no pot ser perfecte.