Cómeme el Coco Negro - La Cubana

Quan els meus pares venen a Madrid sempre es una ocasió fantàstica per anar al teatre. Altrament rarament hi vaig... Potser per falta de la companyia adient, potser perquè algún intent realitzat m'ha sortit francament malament (mala qualitat de l'obra) o ves tu a saber per què.

El fet es que quan a finals de l'any passat els meus pares varen venir a Madrid per a les seves coses i de pas també a visitar-me, per un seguit de capricis del destí acabàrem anant a veure el Teatro Cubano (Alter-ego de la companyia de teatre de La Cubana) dins l'obra que es representava al Teatro Compac de la Gran Via de Madrid amb motiu de la gira del 25è aniversari de l'obra (i de la companyia).

Per a mi era la primera vegada que tenia el plaer de veure a la Cubana. Sempre n'havia sentit a parlar molt però mai no els havia vist més enllà de la televisió (Series seves o col·laboracions esporàdiques en programes de la televisió de Catalunya). Així que després de certs dubtes acabàrem decidint-nos a anar-hi.

Tot i arribar força puntuals, la funció ja havia començat... Perquè la Cubana si té fama d'alguna cosa és d'interactivitat. I en aquest cas, quan arribes trobes que la funció está acabant. Alguns espectadors (la meva mare diu que són infiltrats) demanen el full de reclamacions a l'entrada. Infiltrats o no es part d'un espectacle que en realitat consisteix a veure els budells d'una companyia de teatre exposats pels seus propis components tot desmontant l'escenari. Nostalgia. Gelosia. Alegria. Espectacle. Tot ben viu dins un món fantàstic que em fascina malgrat que en parli tan poc en aquest bloc: el Teatre.

Em va semblar espléndid. Com diu el Mourinho sovint, a Catalunya podem estar orgullosos del teatre que hi feim.

PS: no cal oblidar que elements Buenafuentils com el Santi Millán (el Paco) o el José Corbacho (el Sebas) són sortits de La Cubana.

PSS: Hom podria dir que La Cubana és una de les canteres del teatre català

PSSS: I per no dir res de Tricicle, La Fura dels Baus, Dagoll Dagom...