Nárnia 2 - Viaje al Centro de la Tierra - Outlander - Ivanhoe

1. Outlander amb Jim Claviazel
Què es pot dir d'una película en la que un extraterrestre humanoide arriba a la terra en mig de la terra dels vikings, en una era prehistòrica, tot perseguint un calamar espacial gegant?

La veritat...

Té acció...

És divertida...

Original fins a cert punt...

En resum, bona per al seu génere.

Però clar... T'agraden o no t'agraden. Una de dues.




2. El Príncipe Caspian (Las Crónicas de Narnia). Narnia 2.
Segona entrega de la trilogía épica de Disney.

Indubtablement una película molt més dura i madura que no pas la primera, on la pèrdua i la mort es fan molt patents. O almenys ho intenten.

I el missatge Disney és que cal escoltar el que et diu el cor, i el que és més important, cal escoltar els demés, encara que sigui la teva germana petita que no acaba de pintar res...

I que la família ha d'estar unida enfront les adversitats...

I tots els rollos Disneys d'avui en dia.

No estic segur de si em va agradar o no... Però per si de cas aniré a veure'n la tercera part quan aquesta arribi.

En cualsevol cas, un cop més el més interessant és la seva protagonista femenina, la religiosa i católica confessa Anne Popplewell, a qui Déu ha otorgat uns dons grossos i ben rodons. Clar que el que més crida l'atenció és la seva tendra mirada i el seu encisador somriure. Com ja sabem tots ;).
(Jo continuo preferint a la Emma Watson (Hermione) de Harry Potter, especialment quan confessa que si calgués pel guió no dubtaría en despullar-se davant les cámares... Jo, amb lo maca que és normal que no tingui manies).

Tornant a parlar seriosament, també comparant peró amb Harry Potter... No hi ha punt de comparació. Així com tampoc no s'acosta ni de miracle a la qualitat del Senyor dels Anells... Es queda en un punt excessivament superflu.

Avui en dia fan molt poques películes com abans.




3. Viaje al Centro de la Tierra (amb Brendan Fraser)
El tio de la mómia torna amb el seu rollo explorador, però en aquesta ocasió s'enfronta a una rosseta amb pinta de noruega, amb ocells devoradors i dinosaures supervivents al centre de la terra... Entre el remake i la reinterpretació del clàssic insipirat en Verne, la película és un correcte entreteniment familiar, que no es pot prendre seriosament.

Entreteniment.
Un xic de fantasia.
L'estil Fraser. (Si hagués depengut de mi jo l'hauria triat a ell per a substitur l'Indiana Jones).

I després un veu una película com l'Ivanhoe d'Errol Flynn i un s'adona que sembla que ja no facin películes com les d'abans.