Comèdies dolentes i ties bones

Avui toca un apunt de dues coses que solen encantar a l'home estàndard: les comèdies dolentes i les ties bones. Suposo que això era fàcilment deduïble del títol de l'apunt. En concret en mencionaré 4 que he vist en l'últim any. I com no pot faltar en els meus apunts de cinema, algunes fotografies interessants de les actrius més destacades de cada una de les películes.

Començarem per Sigo como Dios (2007), la divertida seqüela de Como Dios (2003) també dirigida per Tom Shadyac però en aquest cas la víctima de Déu (Morgan Freeman) no és Jim Carrey, sinó el recentment popularitzat Steve Carrell. La película, bastant surrealista i sense sentit és decididament ecololgista (o ho pretén ser) i té tocs molt bons. La veritat és que la primera part, tot i sonar tan irreverent com sacrílega ja em va resultar força graciosa i entretenguda. Per una vegada he tingut la sensació de que la seqüela és més divertida que la original. El millor però és la idea d'un deu negre i que sigui justament el Morgan Freeman! :)

La següent película d'avui és Una novia para dos (2008), interpretada per Kate Hudson, Jason Biggs i Dane Cook. La película... Bufff. La veritat és que vaig riure. Sí. Ara la pregunta és: a quin preu? Bé, a preu de demostracions enormes d'educació i de respecte a la dóna com quan un dels protas li diu a la noia: "la única cosa bona que mai sortirá de tu, sóc jo". Brillant! Dins del món del mal gust. Però en cap cas un exemple per als joves que puguin veure aquesta peli. Ara bé, jo em vaig tronxar en alguns diàlegs entre els seus protas. La peli va del següent. Jason Biggs interpreta un pardillo (quina novetat) que està enamorat d'una noia (Kate Hudson) però que no té ous de fer el pas. El seu germanastre al seu torn es dedica professionalment a fer passar per experiències disgustants a les ex-xicotes dels seus clients per tal de que aquestes retornin ploroses als seus braços. La resta s'entreveu. Jason Biggs contracta el seu germanastre i el seu germanastre s'enamora d'ella. I poca cosa més. Ah sí, la típica companya de pis de la noia, una tia superrara però supermaca i superatractiva... Interpretada per una preciosa Lizzy Caplan (veure a la foto de l'esquerra)...

I una altra menció especial per a Kate Hudson, una noia maquísima que demostra que no cal tenir els pits enormes per ser guapa. La única llàstima és que últimament ha dit públicament que de vegades té complexe i que no li semblaria descabellat operar-se. Realment espero que totes les noies que llegeixin aquest apunt no siguin estúpides i no s'operin. Els cossos de les noies són tan bonics al natural que operar-se és un absurd (en el 90% dels casos). Aquesta foto n'és la prova!!!


La tercera película del dia és Hasta que el cura nos separe (2007). Robin Williams encara el paper d'un capellà de tota la vida de la protagonista que s'ha de casar amb el seu promés...

Però la tradició marca que han de passar per tota una sèrie de ritus extrafolaris basats en les maníes del capellà. La excusa: el curs prematrimonial. El motiu que esgrimeix el capellà és potser massa real: cada vegada hi ha més divorcis: les parelles es casen sense saber realment si fan el correcte. Sense ser conscients realment del que la convivència entranya. Però allò que em sembla inapropiat és que en realitat no haurien de fer falta películes moralistes com aquestes per a que la gent tingués clares les coses d'aquest tipus.

L'altre error és que no te sentit que justament sigui l'Església qui t'ajudi a ser conscient de les coses d'aquest tipus.

Finalment, una menció més que especial per a la protagonista Mandy Moore, una noia més que maca. Veure la foto.
En resum: la película és ben divertida. Una espècie de gamberrada, irreverent de nou.
Similar a una novatada de máxima magnitud.



La última película d'avui és Disaster Movie (2008). I de disaster movie només puc dir que mai un títol d'una película havía fet tant d'honor a la película en si. Un desastre. No és bona ni en el seu génere de comèdia de sketch-paròdia absurds.



Les úniques mencions que mereix la película, són la de l'especialista en el gènere Carmen Electra;













Kimberly Khardashian, una noia també exhuberant com es pot veure a la foto.



I la última menció especial, per a la guapíssima Vanessa Minnillo. La única cosa que lamento es no tenir-ne una foto millor d'aquest bombó.

Bé! I fins aquí l'apunt d'avui. Un apunt masclista per a homes d'escàs intel·lecte, com jo! :)