Primer, una passejada ornitológica pels voltants de l'hotel...Mira'ns! Els dos artistes! :) Es notaven els graus de frescor, d'un Octubre que ja estaba pràcticament acabat i d'uns metres addicionals d'altitud i d'uns graus de latitud. Somrients, però conscients de que tot allò ja estava pràcticament acabat. Però conscients de la nostra sort, i contents d'haver gaudit d'una oportunitat així i haver-la aprofitat tan bé.
El passeig va ser prou interessant. Un guía propi de l'hotel que ja ens havia acompanyat al primer safari en Jeep. També ens acompanyava una parella de vells australians. Sí! Els vells que ja ens havien acompanyat al Safari en elefant. Una simpàtica parella que primer ens havía fet enveja per haver vist un llom d'un Tigre, però a qui vàrem poder fer enveja per haver vist un Tigre sencer, de cap a peus, i per un interval de temps enorme.
Així vàrem poder acomiadar-nos dels magnífics paisatges que ens havien envoltat durant aquells relaxants dies. (Imagína't! No vaig tocar Internet en 3 díes! :) )La veritat és que després del contrast entre gairebé un més devastador tant física com mentalment, amb el tràffec que ens vàrem pegar, entre les pallisses de feina i les pallisses de turisme d'alt esforç físic... Semblava un nou esport olímpic: turisme lúdico-laboral extrem.
Després de tot això, 4 dies de viure envoltat per aquests paratges.Després de tot això es quan entenc que a alguns països molt avançats socialment, balnearis i vacances rurals estiguin subvencionades per la seguretat social... (Quina llàstima que l'avarícia personal i el triomf de l'individualisme depredador estiguin acabant amb la seguretat social... i amb la societat del benestar... però això és una altra història).
Perquè la història d'avui és la d'un retorn. D'una tornada... Però llarga i plena de sensacions...
La passejada per la natura va ser interessant. Especialment el destí: una pagoda budista erigida al capdamunt d'un turonet que resisteix, en época de Monzons, fortes riuades.
Amb insolència i alhora amb humiltat, la pagodeta ret homenatge a una de les divinitats del hinduisme. Nosaltres ens acontentàrem amb fer aquesta foto i tornar tot albirant ocellets amb els prismàtics del guia.
____________
Un cop acabada la excursió, dinàrem, anarem al poble a comprar uns pastissets per als companys de feina, i sortírem en direcció Delhi. En concret a un hotel de 4 estrelles que jo mateix havía escollit per a la ocasió. No havíem gastat molt malgrat tot el moviment que haviem fet. Així que la nit abans d'emprendre un viatge de gairebé 24 i la nit després d'un viatge de 6 hores en cotxe bé ens mereixíem descansar en les millor condicions.
El camí de tornada ens va deixar imatges fantàstiques, que serveixen de resum de la nostra estada.
La ruralitat del paio que es fa afaitar enmig d'una carretera rural: sense preu... Ni amb MasterCard.
Els anuncis móbils. El futur en el món de la publicitat!
El tràfic. Impossible. Asfixiant. Completament diferent al món civilitzat.
I sobretot aquesta foto de l'aeroport de Delhi, reflexant una realitat tan bonica, com una bota del Barça trepitjant una bota del Reial Madrit. Que maco no?
__________
Al Radisson hi varem arribar tard. Però allò era luxe i el demés són bajanades. Netedat completa (que va molt cara a la India). I el que és més car encara: sensació de nou... Edifici nou. Mobles nous... Vaja...
La veritat és que no el vàrem aprofitar massa... O més bé tot el contrari. Perquè va ser arribar i tocar fons del llit. I dormir fins a l'hora estipulada de partida a l'endemà, també ben d'hora.
L'hotel era car en relació als preus d'allà... Impensable... Però segurament no està precisament enfocat als nadius i menys als normals... Indis rics i suposo que sobretot tripulació intercontinental, a més de grans viatgers de negocis i turistes forrats... I nosaltres, na >Test< i jo, que en un caprici meu (es clar) i sobretot davant la dificultat de trobar hotels que acceptessin reserves per Internet, vàrem tirar pel dret.
Pel dret, i per la seguretat d'un hotel que inclou en el seu preu transport a l'Aeroport. I per la comoditat d'un hotel que es troba a 15 minuts de l'Aeroport.
A l'aeroport hi arribàrem amb temps, nets, mig adormits (eren allà les 5 de la matinada), i amb un bon viatge per endavant.
El trajecte Delhi-Heathrow va ser molt cómode. Tinguèrem la inmensa sort de no portar ningú al costat en una fila de tres seients... Així que ens vàrem apalancar de mala manera. Jo, óbviament de dormir res. Sobretot tinguent una pantalla de sofisticada tecnología on veure 4 películes ben novetes seguides de franc i a elegir entre 40 títols. Com volíeu que dormís? (De les películes ja en parlaré en una altra ocasió).
El trasbord a Heathrow va ser accidentat... Havíem partit amb una hora de retard de Delhi, però el pilot ho havia compensat en vol. Tot i així la eficiència extrema de British Airways ens va sorprendre al veure que davant l'anunci de retard al nostre vol ens havien recol·locat a un vol posterior. Una hora més de viatge respecte al pla inicial. Res greu: menjàrem una mica i voltàrem i amb el canvi de terminal se'ns passà aviat.
Del trajecte fins a Madrid no me'n recordo res.
Segurament vaig maleïr anar a treballar al dia següent. Aquest projecte ha acabat amb mi... Però la contraprestació ha valgut la pena. La experiència d'aquest viatge és formidable. I el que he crescut professionalment en aquest projecte també és important, tot i que es obvi que necessito un petit canvi (com es fa evident quan me n'adono que estic diguent al meu client que és un inútil que tindria menys problemes si fes la feina bé... Per molt que tingui raó no acaba de ser apropiat).
Però si he d'escollir tres coses d'aquest viatge, no en tinc cap dubte:
- La forta amistat amb >Test<
- La oportunitat de treballar un vora l'altre amb l'equip d'allà
- La oportunitat de visitar un país culturalment tan particular i històric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada