INDIA XVII: Dia a Jaipur (II)

La visita a Jaipur va ser molt profitosa. Tot i això no poguèrem veure tot allò que desitjavem. Però com bé es diu, si deixes coses sense veure, també deixes una excusa inmillorable per tornar-hi. I a Jaipur val la pena tornar-hi.

Després de visitar l'Amber Fort i el temple del costat, ens aturàrem al costat del llac que hi ha al costat de Jaipur per la carretera que mena a Delhi. El motiu és clar, d'una banda, fer una fotografia a l'impressionant Jal Mahal.
Aquesta foto per a mi es preciosa. Les muntanyes pelades de fons, un paisatge típic del Rajastàn, i a una hora del dia que reflectia el Jal Mahal (literalment palau d'aigua) al llac. El llac Mansagar habitualment és sec, però si tens al sort (com nosaltres) d'anar-hi una època propera als monsons, l'aigua el converteix en un indret formidablement bell, com podeu veure.

No tinguèrem temps de visitarlo. A més pensàrem que estaria tancat al públic.

Fou construit a mitjan segle 18 per Madho Singh I, inspirat pel Palau del Llac d'Udaipur. Més tard aniríem al Jaigarh Fort, des d'on poguerem fer la foto següent.
S'hi veu el paisatge, el Jal Mahal, i una primera impressió de la magnitud de Jaipur com a ciutat.

Però abans d'anar al mencionat Fort, fèrem una aturada al Kranak Vrindavan: uns relaxants jardins situats també a la vora del llac. Si bé Kranak Vrindavan no són els jardins més turístics de Jaipur (hi ha jardins molt més notables que no tinguerem temps de visitar perquè es trobaven a l'altra punta de Jaipur) sí que són molt representatius de la cultura Índia. Per un preu molt acceptable, les famílies van a aquests jardins a passar el dia... Compren el menjar al mateix lloc, i amb unes mantetes es fan uns pic-nics envoltats de vegetació i unes fonts molt relaxants. Mireu-ne l'indici més clar: l'exèrcit hi té un cuarter... Si son molt llestos els militars! :)

A banda de les fonts, i la vegetació, i els llocs de menjar just a l'entrada, el jardí també té els seus venedors ambulants.

Perfecte. Ja ho he dit.

Jardins per a que juguin els nens.
Menjar.
I botigueta per a la dona.
I per als homes, una mica de calma per a estar tranquil! :)




Després de menjar alguna cosa lleugera per primera vegada i d'aprofitar l'avinentesa per a que la meva companya de viatge >Test< em llancés per sobre la meitat de tot el menjar que vam comprar amb salsa inclosa, ens varem encaminar cap a la pròxima parada. Jaigarh Fort.

Situat aproximadament a 15km de Jaipur, al capdamunt del turó que resguarda l'Amber Fort, és considerat un dels més espectaculars forts de l'Índia, amb la major part de les seves dependencies originals intactes. Ambdós forts (Jaigarh i Amber) estan connectats per uns passatges fortificats. A la foto es veu el Fort Amber juntament amb la densa ciutat d'Amber.

Jaigarh era un centre de producció d'artilleria per als Rajputs, i allotja el canó sobre rodes més gran del món, anomenat Jaivana. (Veure foto)
El més impactant de la història d'aquest canó gegant, construït per a defensar la ciutat d'un hipotètic atac musulmà, mai no ha estat disparat, més que el dia de la seva inauguració! Tot una fita per a una existència inútil.

Visitar la fundició, ara transformada en un interessant museu, es recomanable.

Encara conserva alguns dels mecanismes, en bon estat, i hom hi pot trobar abundant informació sobre la producció armamentística Índia (de l'época).

Hi ha altres mini-museus menys interessants, com és el cas d'un poc interessant arsenal amb tot d'armes històriques... Hi vàrem entrar... i en vàrem sortir...



Un llarg canal de 5km porta aigua des dels turons més alts per a ser emmagatzemada al fort per als exèrcits. Tanmateix el tanc central, enorme, actualment és buit. S'assumeix que els reis d'Amber/Jaipur empraven els compartiments situats sota el tanc d'aigua per guardar l'or i les joies de la família reial. Es diu que el tanc va ser obert durant l'Estat d'Emergència declarat per la Primera Ministra Índia Indira Gandhi entre 1975 i 1977.

Entre les coses que sí son interessants del Jaigarh Fort hi ha un museu que representa amb maniquís les escenes de com vivia la reialesa ara fa dos segles al Fort. Els maniquís, elegantment vestits amb la roba típica d'aleshores, representen algunes escenes comuns, com dinars-recepció entre líders, en els quals hi havia dos menjadors, un per als homes-dirigents i l'altre per a les dones-consorts, per a que "elles poguessin parlar de les seves coses sense interrompre els afers d'estat i sense avorrir-se".

Arquitectónicament, també es interessant la visita. Portes decorades amb la minuciositat tan generalitzada per allà, sempre obra d'artesans de la zona.

Ara bé, la sorpresa més interessant, fou descobrir una actuació de titelles de l'època, que a més de fer la delícia dels infants, ens permeté veure una mostra de l'art i de l'entreteniment Índi de dos segles enrere... Es que la tele ho ha espatllat tot! :)

A la foto podeu veure les titelles esmentades.

I a la foto següent, uns dels habitants més curiosos i juganers del fort: els micos.


Una tropa d'una vintena de micos que es passejaven per tot el complex (excepte per dins dels museus) com si en fossin els amos i els guardians. Majestuosos trapecistes que sovint et donaven un ensurt, potser rebent-ne un d'igual magnitud i de força contrària talment la llei d'acció i reacció.

La següent parada serà el Nargarh Fort, el tercer dels forts dels voltants de Jaipur, i després entrarem a la ciutat per visitar el Palau Rosa i el particular Hawal Majal. Inentàrem anar al Jantar Mantar de Jaipur, un dels més ben conservats de tots, però per desgràcia arribarem tot just havíen acabat de tancar.