ÍNDIA XX: Jim Corbett (part 1)

L'últim dia de feina vàrem abandonar l'apartament deixant les maletes fetes. Així quan sortírem de la feina només havíem de recollir-les i acomiadar-nos. Minuts abans ja ens havíem acomiadat dels companys de la oficina. I amb el nostre xófer especial per a aquesta ocasió vàrem sortir de camí al Nord. Delhi, com totes les ciutats s'embotella de mala manera. Tot i que havíem estimat que podríem fer el camí en 4 hores. Al final varen ser 8. 8 hores realment dures.

La enorme fatiga acumulada durant un més de feina dura, durant un més de no parar, un mes de treballar més de 12 hores diaries, i de no descansar els caps de setmana, plens de llargues jornades de turisme...

Tanta fatiga acumulada ens va passar factura. >Test< va ser la primera en caure. Es va passar les 8 hores del viatge en cotxe amb febre i amb molt mala cara la pobra. Jo en canvi, vaig sucumbir a la fatiga una mica més tard, al dia següent. El camí fins a Ramnagar, poblet just a la vora del nostre destí real, va ser molt dur.

Però a la fi hi arribàrem. The Corbett Hideaway. Un petit hotel de luxe en plan bungalows (jo el recomano), una base perfecta per a visitar el Jim Corbett's National Park. El parc nacional, reb el nom en honor de Jim Corbett, un militar anglés que passà de ser un fanàtic caçador a un conservacionista radical, després d'adonar-se del perill real en què es troben moltes espècies, i sobretot la legendària assassina d'homes, el Tigre.

I del tigre es tractava la principal missió que teníem allà. Fer una sèrie de safaris amb l'objectiu d'aconseguir veure un Tigre en el seu hàbitat natural, entre altres espècies, es clar.

El Park és enorme com es pot veure al mapa... I té 4 entrades, cada una definint una zona diferenciada. Nosaltres hi vàrem anar en temporada baixa, i la zona més espectacular, Dikhala, assotada pels Monzons que tot just acabaven d'acabar, es trobava tancada.

Tot i això nosaltres vàrem planificar 3 safaris amb jeep, un a cada zona: el primer a Durgadevi, el segon a Jhirna i el tercer a Bijrani, aquest de dia complet...

I finalment també vàrem aprofitar per fer un mini-safari amb elefant i una mini-excursió final amb fins ornitológics (observació d'ocells, ja sabeu).

Per tant al dia següent de la nostra arribada agafàrem el primer Jeep Safari a Durgadevi. La zona de Durgadevi potser és la més vegetada i montanyosa d'un parc que està just als peus de l'Himalaya. Per tant no és la millor per a veure Tigres, però com a introducció al món dels Safaris, era una bona primera passa. I especialment tenint en compte que jo estava considerablement marejat i amb febre de la fatiga de tot el viatge.

Malgrat tot el primer safari va ser entretengut. En part perquè vàrem començar a veure alguns animals... I per lo relaxant en sí de l'activitat. I per les vistes.

A la foto tením uns micos que hi havia al costat de la carretera...

Més avall una fantàstica vista del riu Ramgangana...








___________________________________________________________________

Els Safaris amb Jeep sempre van amb dos guíes, el conductor i el guía oficial.
Aquesta és la pinta del Jeep.
Em costa trobar paraules millors que les imatges mateixes...
A la foto de sobre hi ha un mico... El veieu?


Aquesta altra foto també és increiblement bonica. A mi m'encanta.













Fantàstica:
















Més:
__________________________________________________________________________

A la nit, una miqueta cansats, anàrem a sopar. El restaurant a mi m'agradava molt. El vaig trobar molt bó.

I a més un grupet de músics i ballarins amateurs ens varen obsequiar amb alguns balls tradicionals de l'Indret.

He de reconèixer que algunes de les ballarines eren molt maques...

M'heu de disculpar per l'obscuritat de les fotografies... El problema és que la iluminació no era la més escaient per a fer-les i el flash no ajudà suficientment. Tot i així he aconseguit millorar-les una mica mitjançant tècniques de retocament de fotografies....

Ens anàrem a dormir d'hora aquell dia...

La fatiga acumulada, +
el relax del fantàstic indret +
el fet d'haver de matinar al dia següent (ens havíem de llevar a les 5 o així per al safari),

tot plegat ens va empènyer a dormir d'una tirada. Jo especialment, que després de passar tot el tia febrós, necesitava una mica de descans per ajudar el Gelocatil a fer la seva feina.

I havíem d'aprofitar al màxim el dia següent... :)

________________________________________________________________________