També amb retard, Casino Royale (007)

Ahir vaig parlar amb retard de cinema, i avui em trec una altra espina... Ja vos ho vaig explicar ahir... Un Nadal absort, i un Gener amb molta feina... Per això he arribat al Febrer amb películes més que caducades i posts que parlen del Nadal... (i més que en vindran).

Però son dues películes que són tan fàcils com dignes de ser comentades.

Avui és el torn de Casino Royale, una película polémica en molts aspectes...

Casino Royale és la última aventura de James Bond... Bé, de fet és la primera aventura de James Bond, perquè a nivell "lógic" l'argument i l'acció es situa en el moment en el qual James Bond va esdevenir Bond, James Bond. L'agent 007 de l'MI6.

Sincerament les dues últimes pelis del 007 havien estat tan entretengudes com dolentes a nivell d'argument. I les crítiques a Casino Royale per molts sectors abans inclús de ser estrenada aixecaven en mi moltes suspicàcies. Ara faré, al meu entendre, justícia.

El primer punt és que crec que Daniel Craig fa un paper excel·lent. Ha resultat ser una gran elecció com a agent secret, si bé trenca amb la tradició de James Bond morenos i immaculats. El canvi per norma general sol ser un senyal de renovació i progrés.

El segon punt és que el guió de la película és tremendo. Les crítiques positives han dit que per primera vegada, la película mostra un agent 007 molt més proper al que havia ideat Ian Flemming (el seu creador) que les altres películes. De totes formes, Martin Campbell no era un novato dirigint James Bonds: ja havia dirigit GoldenEye, la millor, sense cap dubte de les películes amb el Pircing a Sesbosses (Pierce Brosnan) més conegut com Remington Steele.

Però el que em va fascinar realment és anar descobrint com, a mesura que avança la película, es van succeïnt els aconteixements que converteixen a James Bond en el James Bond que coneixíem... Perquè sempre hi ha un motiu per ser com s'és.
Es veu com comença actuant de forma errònia i poc elegant a l'hora de dur a terme les missions, i va adquirint elegància i seguretat en si mateix. Comença essent un home capaç d'enamorar-se, i s'enamora d'una dona fatal (encarnada per Eva Green). La dona que li va trencar el cor tant com per convertir-se en un seductor insensible (sí, es va casar uns anys més tard, però sense massa éxit, pregunteu a Georges Lazenby). També explica la seva evolució en el gust pels automòbils... Mític Aston Martin. I la seva evolució en els gustos alcohólics: Martini amb Vodka, mesclat no remenat...

Tot plegat una película plena d'aventura i suspense molt ben aconseguit, tot explicant els orígens d'un mite.

Clar que té coses discutibles que la fan poc creible en certs aspectes, com el fet que estigui ambientat a l'actualitat quan es tracta d'una precuela. Personalment a mi això em va semblar prou bé... No tenen per que augmentar innecessàriament el pressupost de la peli per fer una ambientació que no canviaria la grandesa de la película.

També es discutible l'excés de violència d'alguna escena... Alguna altra escena massa tensa. Encara només de pensar-hi em fa mal a mi. També hi ha qui diu que és una mica massa llarga. No ho negaré, peró crec que no em seria difícil justificar la necessitat del final...

En definitiva, crec que és la més gran película de James Bond dels últims 20 anys. Però ja sabeu, els que em llegiu, que només es tracta de la meva humil opinió.